Al post anterior us parlava de la meva participació en un curs de la universitat d’estiu de l’UB a Berga. Citava que un dels coordinadors és el meu amic Bienve Moya, amb qui m’agrada retrobar-me i petar-la sobre qualsevol tema (Vilanova, els amics i coneguts comuns, la història compartida…), però sobretot embadalir-me escoltant-lo parlar de la festa i de la cultura tradicional, de la qual n’és un dels savis més importants del país. Doncs s’acava de fer públic que el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha atorgar el Premi Nacional de Cultura en la seva categoria de Cultura Popular, al Bienve “per la continuada tasca de recerca, difusió i recreació del patrimoni de la cultura immaterial catalana”.
El jurat que proposa els premis, integrat per 24 persones, ha reconegut “l’activista cultural Bienve Moya per la continuada tasca de recerca, difusió i recreació del patrimoni de la cultura immaterial catalana, especialment pel que fa a l’anàlisi de les llegendes, el teatre, el circ, la música tradicional i el calendari festiu” i li valora la seva aportació “en la redefinició de moltes activitats festives al carrer i al teatre de ciutats com ara Granollers, Barcelona i especialment Vilanova i la Geltrú”, i també “se li reconeix haver estat l’autor dels arguments i textos de la Cercavila de l’Imaginari, llegendari de la comarca del Garraf que actualment té vuit comparses i que l’any 2008 s’ha celebrat el 10è aniversari d’aquesta cercavila infantil de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú.
La notícia publicada a Vilaweb la podeu llegir aquí: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3608998
L’acta del Consell Nacional de la Cultura i les Arts la podeu llegir aquí: http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/ICAC/Merce%20Ribas/documents/arxius/NdP%20-%20PN%20Cult%20pop,%20Patrimoni,%20Pensament%20cient.,%20projec%20catal%C3%A0%20-%20130709.pdf
El bloc del Bienve on hi ha un recull ben actualitzat dels seus llibres, la seva sapiència i la seva activitat és aquest: http://bienve.wordpress.com/
Amb el Bienve repassàvem l’altre dia, la seva estada amb els Joglars per Alemanya, la fundació de la llibreria “Adarró” a casa seva als anys 70, on jo hi anava a llegir els primers “Tintins” en català i on es va gestar el naixement dels Bordegassos de Vilanova, i algunes de les seves feines de dinamització institucional de tantes iniciatives culturals des de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Haguèssim pogut repassar també la seva intervenció decisiva en la recuperació i la reinvenció del Carnaval, de la Festa Major, o del conjunt del calendari festiu d’aquesta ciutat que un dia va tenir una marca ben encertada i que encara ningú ha superat, malgrat no s’hagi potenciat el necessari o s’hagi marginat sense una substitució que la superi, la marca era: Vilanova és festa.
Amb el Bienve s’hi pot estar d’acord o no. I és d’aquells personatges que, pel seu tarannà i per la vehemència amb que defensa els seus criteris, aixeca passions i també recels. Jo amb ell hi he trobat més coincidències que discrepàncies, encara que ben segur no pensem igual en tot. Li he respectat sempre el seu coneixement i també la seva tossudesa per defensar un patrimoni col·lectiu tan feble i sovint tant menyspreat com el de la cultura popular i tradicional.
Estic content que, més enllà de Vilanova, ara es faci un reconeixement a la seva feina amb aquest Premi Nacional de Cultura. I crec que ho hauríem d’estar tots els vilanovins.
Penso que és un bon preàmbul de la propera Festa Major de les Neus.
M’agradarà trobarme’l aquests agost, vestit de blanc, per felicitar-lo i felicitar-nos.
Com m’agradaria també compartir amb el Bienve més estones de bones xerrades, ara que està a punt de jubilar-se, malgrat la seva veu cada dia més prima i esquerdada i la meva orella cada dia més dura, ens obliguin a invertir un plus d’atenció superior, en mig del brogit de la festa on sempre ens hem trobat i ens trobarem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!