Castells i estels a l’aire glaçat de Berlín
Més de 200 persones, alemanys la majoria, han assistit a la projecció de la pel·lícula “Castells” al cinema Babylon Mitte, una sala de reconegut prestigi prop de la famosa Alexanderplatz de Berlín. L’acte, organitzat per la Delegació de la Generalitat a Alemanya amb motiu de la proclamació dels castells com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, ha comptat amb la presència del director alemany del documental Gereon Wetzel i de la productora catalana Anna Ginestí, que durant més d’una hora han respost a les preguntes d’un públic espectant i interessat pel fenomen casteller que els descobria la pel·lícula, acabada de projectar.
La pel·lícula “Castells” va estrenar-se al 2006 i va ser premiada en diversos festivals d’Alemanya, entre ells el Festival Internacional de Documentals de Munic del 2006. TV3 la va emetre al juliol de 2007. És un interessantíssim document que segueix la Colla Joves Xiquets de Valls al llarg de gairebé tota una temporada i retrata amb gran vivacitat el seu tarannà, les seves inquietuds i l’eterna rivalitat amb la Colla Vella. Aquí en podeu veure un trayler:
http://www.youtube.com/watch?v=YU5FrSwD6F8. Tornar-la a veure a Berlín i conversar amb en Gereon i l’Anna, comentant les preguntes que, els alemanys han fet en el col·loqui ha estat per a mi una experiència interessantíssima. La internacionalització dels castells també passa per actes com aquest, per creadors com l’Anna i el Gereon, i per públics com el que va omplir el Babylon Mitte de la capital d’Alemanya. Possiblement se’n poden treure conclusions més clares que la d’un simposi d’incert final que fa poc va celebrar-se a la Ciutat Bressol dels Castells.(Veieu aquí imatges i entrevistes que va fer l’ACN de la presentació berlinesa:
http://www.acn.cat/acn/600492/Cultura/video/Castells-castellers-Alemanya-Berlin-Babylon-Mitte-Gereon-Wetzel-Anna-Ginesti-.html?subid=1 )Temperatura mitjana entre 2º i 7º sota zero. Però l’escapada a Belín ha estat un encert i no només per la projecció internacional de la Castellística. També i sobretot per conviure un cap de setmana amb la Natàlia, el Martí, el Roger i el Ramon. L’acollida a mi i al meu-nostre amic Josep Maria va ser com sempre inoblidable. Hauriem d’escapar-nos més sovint a Berlín o a aquestes altres ciutats d’Europa amb qui compartim cultura o projectes de futur, més si hi tenim amfitrions que ens les fan tan properes.
Berlín, malgrat la duresa gèlida del seu hivern, té un encant que no te l’acabes. La seva història, el seu urbanisme renovat i sorprenent, els seus museus impressionants… Viure prop de Bellevue, la residència presidencial del Tiergarten, prop de l’angelet daurat de Siegessäule, passejar des del Reichstag fins a Unter den Linden, passant per la Porta de Brandeburg i la Pariser Platz, anar a la Postdamer Platz encara que sigui de nit, o a l’Alexanderplatz encara amb regust soviètic, o recorrer la Friedrichstrasse des del Checkpoint Charlie fins l’impressionant edifici, de dins i de fora, del Jüdisches Museum (el nou museu jueu) passant per la sorprenent cúpula transparent de les Galeries Lafayette (la del Foster al Bundestag és tancada per motius de seguretat), o la Charlottenstrasse amb impressionants edificis de dissenys atrevits en un dels quals hi ha la seu de la Delegació de Catalunya, o l’illa dels museus on la gran novetat és el Neuen Museum remodelat de manera impressionant per acollir, entre d’altres tresors, el bust de Nefertiti que, malgrat les reclamacions egípcies, els alemanys consideren que és la més bella de les berlineses.
Però si aquesta ruta podria fer-la qualsevol turista ben informat, d’aquest cap de setmana berlinès vull destacar algunes sorpreses que necessiten d’uns guies locals tan de privilegi com els nostres: la volada d’estels a l’antic aeroport de Tempelhof (va ser tancat fa 2 anys i conquerit per la població com espai públic al mig de la ciutat), el barri d’aire alternatiu de Kreuzberg amb l’agradable companyia del Norbert, el mercat de trastos vells de …, o el Park und Garten de Grünberlin, un antic dipòsit ferroviari abandonat a la fi de la II Guerra Mundial i conquerit ara pels arbres, la natura, els artistes i la gent.
Vaig descobrir Berlín (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/132101) al Sant Jordi del 2009. Aquest cap de setmana ja m’hi sentia com si hi anés molt sovint… La barreja de deutsch salat, amb kartoffeln und wurst, frikadellen i botifarra d’ou de Can Margarit de Sarrià és un luxe que no és a l’abast de cap turista normal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!