A l’altra punta de la Terra i encara que faci calor avui també és Nadal. I és un dia per pensar en la gent que s’estima i desitjar-els hi totes les coses bones del món, que n’hi ha moltes.
El pessebre és com els nostres però Jesus, Maria i Josep tenen faccions dels pobladors avorígens (que no indígenes) mapuches. Les bèsties són les pròpies del país: cèrvols, guamacos, jabalís, cordero patagònico, puma, huemules, pudus, ternera argentina… La samarreta amb ovelletes és d’homenatge als Pastorets, encara que es facin a Sant Pere de Ribes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Xavier,
Espero que passis un bon nadal, encara que lluny de casa i els teus, en companya de gent que com tu està fent una bona passejada arreu del món i, segurament, trobant camins insospitats plens d’experiències esplèndides. Un brindis des de Cassà per la vida!!!!!!!
Un abraçada molt forta,
Olga
LLHola Xavier, Com va el Nadal sudamericà?
Ara estic fent l’escudella i la carn d’olla i rustint el pollastre i he pensat en tu. He pensat com deu ser un Nadal sense el nostre menjar de Nadal. Ja ens ho explicaras. Aquesta nit i demà brindarem per tu i per lat eva aventura americana.(M’agrada molt que portis la samarreta de Sardenya i que la facis servir d’homenatge al pessebre)
BON NADAL i MOLTS PETONS
Conxa i Entir (que ara es fora)
Xavier, que tinguis un Bon Nadal, encara que tu no ho creguis el teu cunyat també et troba a faltar, per això avui he decidit escriure en el teu blog/c/k. (soc aquell que no li agrada parlar amb les maquines)
El viatge per lo que veig es impressionant , fins i tot m’agradaria fer-ho a mi que ja saps que no soc de "viatgets", ara bé quan tornis d’aquest viatge no podràs explicar rés, dons tothom ho haurà llegit a Internet, i amb els teus escrits i els comentaris del parents, amics i coneguts crec que tindràs prou material com per fer un llibre.
Com diu la teva germana, demà a taula serem pocs però segur que parlem de tu entre mandonguilles, carn d’olla i bevent cava.
Molts petons del teu cunyat.
Aquesta nit nem a casa els tetos a sopar amb la iaia, l’arnau, la maria, l’àlex, l’arcadi i tota la pesca tradicional, i segur que pensem en tu. Per que pensis tu també en nosaltres et vull fer una pregunta: tu coneixes a el fill d’una senyora que jo conec que també treballa a la tele? si home… em sembla que també feia algo d’aixó de la tele… aquell que ara no men recordo com es diu..?
Lo del cotxe ja pots estar tranquil, que li explicare a la tieta i ho arreglem entre els dos.
Bueno que tinguis una bona nit!
Els pastorets també es fan aquí? Enlloc de dir:- El llop! Ai mare! El llop!!! que diuen? – Andele guacho!! un puma!!! un puma!!!
Des de Terrassa (que no Sabadell, on encara hi ha carrers sense asfaltar), els comerços a vessar i tothom carregat amb bosses i cara consumista, entre il·lusionada, avergonyida i apressada. Tot això que et perds. Aquesta nit sopar de nadal amb els Cegri-Girona, uns 40, pastis d’escalivada i peus de porc i/o pollastre. Ja coneixes algú de la familia de na Montserrat, la meva dona, doncs han estat molts anys la columna vertebral dels Minyons. A cagar el tió. Potser guitarres de matinada. I demà a casa els meus pares, uns 45, serem. Escudella i carn d’olla, of course. Potser algun vers de nadal, un costum que, per sort, semblava desaparegut, i la mainada que també fa cagar el tió. Com caga el tió! Es difícil trobar rituals substitutoris, i més si la família és catòlica de les progres.
D’aquí, Terrassa, et desitjo que segueixis essent tu mateix. Les fotos parlen del teu benestar.
Ahir nit, com quasi bé cada any, desprès de sopar i fer cagar el tió, vam anar a esperar la sortida de la Missa del Gall per fer el recorregut fins la plaça del castell on ens vam anar trobant els de sempre.
Després de menjar una mica de coca i traguejar un porró de vi dolç ens vam reunir a casa nostra els Cruells-Roger, els Florenciano-Ortiz, els Llenas-Cirauqui, i els Roso-Sastre, vam omplir una copa de cava , ens en vam recordar de tu (només una miqueta) i vam brindar per TOTS nosaltres.
Des de el BsAs geltrunenc
BON NADAL !!!
Hola Cusi-net, m’ha costat però per Nadal he tornat a entrar al teu bloc, això es una "passsssada" no…….? però veig per la teva samarreta que le teus principis encare els portes a dins. Suposo que en aquestes dates ens trobem a falta uns i altres, però com transmetes alegria, pau i passió per lo que estàs vivin ho volem compartir amb tu, així que continua disfrutant i passant-ho be, per que quant arribis hi ens ho expliquis en directe ho podrem desfruitar tots junts de una altre manera "pot ser la hòstia"
BON NADAL i fins aviat, Petons.
Toni i Ana
P.D. Bueno cielo, ahora que tu primo me ha enseñado esto, que lo tenía como muy escondido, ya asomaré de vez en cuando por tu ventana y estaré más en contacto que él, que es un primo desnaturalizado…jeje aunque ya quede poquito, te esperamos con los brazos abiertos… Tonets. ah! recuerdos de la sevillana…
Ana, la teva cusineta….
Ja saps que aquí mengem molt tard i això ha fet que ens recordarem de tu abans de començar i tot. Hi ha la taula parada, amb torrons i neules i escudella i tot el que cal. I cava. Brindarem a la tevaa salut!, especialment les majors d’edat!!!
Hola Xavi. Ja saps que seguir el teu bloc fa envejeta sana, però enveja en definitiva. Espero que et vagi bé la guia i la milloris, per quan vingui per aquí. Demà marxem al Marroc . Ja t´explicaré. Salut. Xavi
Estimats.
És Sant Esteve i soc a Castro, la capital de Chiloé.
A punt d’agafar un bus cap a Santiago, aquí no fan canelons però m’he cruspit un CURANTO de marisc, chancho y pollo, no he pogut resistir el ciber del costat de la Terminal per actualitzar el correu i us he llegit.
Jo que anava d’alternatiu, … m’heu omplert els ulls de llàgrimes.
El món és petit quan notes que hi han amics tan aprop -i no em refereixo als nous que estic fent aquests dies, sinó als que ja hi ereu- i aquestes maquinetes ens ajuden a constatar que l’espai físic és una minudència quan no posem barreres a l’espai espiritual.
hola Xavier, amb aquest nom que em van batejar no crec que tinguis gaire dubtes de qui t’escriu. He llegit el teu pas dels Andes i he pensat en un llibre que estic llegint, bé, més que llibre, relat familiar d’uns fets. Es tracta d’una mena de biografia d’en Sebastià Soler Miró, un dels nostres americanus. Hi he pensat perquè ell també va travessar els Andes, encara que ho va fer amb 23 anys, el 1877, en caravana de mules… i bastants quilòmetres més al nord, des de Mendoza. Sembla que va ser molt dur, segons llegeixo.
Ara tinc l’atlas de la GEC obert per la pàgina 332 on, en la superfície aproximada d’un DinA3, es recull tota la immensitat a la qual tens accés, tu amb els cinc sentits, i jo, amb el de la vista i el sisé, el de la imaginació, que en tants casos ens porta a millorar la realitat….
M’han dit que t’en vas cap al Perú… En Sebastià Soler Miró va fer la fortuna a Iquique, potser hi passaràs. Abans, l’Atacama era de Bolívia i Antofagasta del Perú… les meves dèries per les injustícies històriques.
Ara acabem de sopar. Sant Esteve al vespre, ens hem acabat l’escorregut d’ahir, però ja no puc dir passat per la paella, ara dic passat pel microones.
Si et va bé i em pots contestar, has mirat com l’aigua s’escola per l’aigüera de l’inrevès que aquí dalt? Però la meva curiositat-ignorància n’és una altra. Si arribes a Quito, un pél més amunt crec, just a la latitud zero i et trobes un lavabo… fes córrer l’aigua i digues-me com s’hi escola. Quines angoixes vitals que tinc, eh?
Una abraçada molt llarga de la Carme i jo mateix. Fins aviat
Ei! que el teu nebot es digna també a escriure’t alguna cosa,…. lo que fan aquestes dates…
Buenu em limitaré a desitjar-te bones festes, no perquè cregui en aquestes mandangues de verges prenyades, deus encarnats i pitonissos en camell que ja se que tu tampoc t’ho acabes de creure, ni tampoc perquè l’allau de missatges nyonyus amb que ens bombardeja el rentant consumista aquest dels collons m’hagi estovat les neurones, sinó que ho faig per que, llegint els missatges d’aquest bloc tan maco que t’has muntat, la consciència ( que jo tambè en tinc) m’ha amenaçat de no deixar-me tranquil fins que no et recordés sincerament que jo també t’estimo.
Així que; Bon nadal, feliç any nou i Bon viatge… (que vaya viatge mes guapo que t’estàs foten per cert)
PD: Ho he dit sincerament, ho juro per les banyes de Sant Josep
Tambè et diria que em perdonessis per les faltes d’ortografia, els barbarismes, i tot això, però la veritat es que ja em pots dir el que vulgis que ja saps que en penso jo del tema… i sí, ja se que ara això no ve a cuentu pro es que quan penso en el nadal, penso en cristu, penso en crucificcions… i quan penso en crucificcions pos no puc evitar enrecordar-me’n d’en Pompeu Fabre.
Si vale, potser penso massa,… o no …, no se….buenu en que pensi en tu de tan en tan ja vaig be no?.
Hola guapetón: fa dies que et volia escriure quatre ratlles però no hi hagut manera de posar-m’hi. Ara per què acabo trimestre i a les escoles hi ha més feina de la que tenim normalment, ara per què s’ha d’anar a comprar el menjar del dinar de nadal, ara per …. No hi han excuses que valguin.
No et pregunto com et va el Gran Viatge per què jo mateixa ho vaig veient: Impressionant!
Gent, salts d’aigua, penya-segats, muntanyes, pobles, ciutats, mar, vegetació, animals … tot això i molt més és el què deus estar veient aquests dies. Com m’agradaria poder compartir amb tu aquest viatge!
Ja que no pot ser, de tant en tant miro el teu Bloc i llegeixo per on vas passant.
L’altre dia vaig estar dinant amb el Joan i la Tala i quan els hi vaig explicar que estaves per la terra que ells tant estimen. Van quedar sorpresos i es van estranyar què no els haguessis dit res.
Aquests dies de nadal et deuen haver resultat un xic estranys, oi? Sense àpat familiar, sense pessebre, sense pastorets, sense … però si un nadal ple de vivències que segur no oblidaràs mai. Tot plegat UN NADAL DIFERENT!
Les nostres tradicions ja les portes i les portaràs sempre vagis on vagis, però ara has pogut conèixer com celebren “la Pascua” (oi què ho diuen així) per aquestes terres. Quina oportunitat! És molt diferent?
Desitjo que continuïs gaudint plenament d’aquest aventura per Amèrica i que tinguis un bon acabament i començament d’any.
Fins aviat. Molts petons .
Nuri i Miquel Àngel
Bon nadal i que tinguis una bona entrada d’any. Des d’aqui els que t’estimem, mirem el bloc, llegim les croniquetes i no parem de dir, quin tros de cabró aquest Capde, la vida que s’està fotent allà a la tierra de fuego…