Els geysers del Tatio són a 4.320 metres d’alçada i quan hi hem arribat estàvem a 1º sota zero. Eren les 6 del matí i havíem sortit de San Pedro dues hores abans; el camí d’arribada horrorós amb punxada de roda i marejada d’alguna turista inclosos. La boira era glassada, però al final el sol ha anat obrint-se pas. Jo estava mort de fred però finalment m’he decidit a ficar-me a la piscina d’aigua bullenta sorgida directament d’un dels geysers; no hi ha gaires ocasions de fer-ho, aquella al menys és la més alta del món.
I els banys d’impressió continuaran l’endemà a la laguna Cejas. Aquí no fa tan de fred però l’aigua és tan salada que mai t’enfonses… no cal anar a la Mar Morta.
Als geysers hi he anat amb la Carmen Calvo… , no l’ex-ministra sinó una terapeuta ocupacional de Zamora que viu a València i amb la que tindrem un seguit de coincidències gairebé màgiques. L’Anamaria s’ha estimat més reposar i no passar fred. El fred i la banyada entre la boira s’han oblidat quan ha sortit un sol càlid que anava descobrint volcans de crestes nevades com el Linzor o el Tatio, que superen els 5.600 metres. El camí de tornada ha estat molt agradable i sobretot la parada al bosc de cactus gegants (com el de la galeria de casa però en gros) que es diuen "cardones"; també n’hi ha uns de rodonets que es diuen "cojín de la suegra".
El color dels llacs d’aquest desert és blau intens, verdós esmeralda o turquesa i contrasta amb el blanc de la sal i els marronosos de la terra i la pols, i el groc i verd d’alguns matolls. Els llacs de Cejas i Tebenquiche tenen a més la gràcia de que l’alta condensació de sal i una profonditat respectable (no ens van saber dir quan però no es veia el fons) fan que t’hi puguis banyar sense enfonsar-te mai, això sí amb el risc de que t’entri aigua a l’ull o de que et facis tallets a les mans quan t’agafes a les roques punxagudes de cristalls salins.
Ha estat un comiat ben salat del Salar de Acatama i de San Pedro. El desert però encara no s’ha acabat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ai Capde!! mentre tu voltes pel món (i no tornes al Born) al teu poble passen coses!!
mira això: http://salvemelprincipal.wordpress.com
Per cert, que no penses tornar?
Petons arenyencs i molt personals
Montse
No fotis cas al que t’envia la teva germana. No s’ha enterat que s’apropa el carnaval i les meduses han estès els seus tentacles urticants ?
Per cert, m’han demanat que reservi dues places pel dinar del dia de la comparsa per a tu i la teva enigmàtica parella. Ja m’explicaràs qui és ( no serà pas aquesta Carmen Calvo i una de les seves màgiques coincidències ?)
Ens veiem ja !!
Salut
Caraaaam!! Però si estàs fent de tot en aquest viatge. Quina envegeta el teu bany de matinada als geysers del Tatio…jo a l’única piscina d’aigua tant salada que hi sures que he estat va ser en una d’aigües "termals" de Rumania. L’aigua era de color groc i feia una olor a ferro que tombava…i vaja, que ni va sortir el sol, ni hi havia pics nevats per docarar l’escena, jeje. Això sí, mai havia valorat tant l’aigua dela platja del Faro.
Ah! La Nit Canallesca va anar molt bé (se’t va trobar a faltar, però amb tantes disculpes per part teva vas quedar perdonat). Èxit d’assistència i tot va sortir rodó. T’he guardat un llibret.
Bé, jo tinc moltes ganes de veure’t!! I, si no és abans, espero veure’t el 3 de febrer, amb la teva comparsera o comperseres misterioses.
Passa-ho molt bé en la recta final del viatge! O has decidit no tornar????
Un petonàs meu i un altre de l’Àlex.
acaba de disfutar els dies de viatge que et queden
Quina vida t’estas fotent paio. Aprofita que et queden quatre dies i la vida de la resta dels mortals és la que és.
Encara que t’enyorariem en veure i remirar totes les fotos d’aquests dies et pregunto : i si no tornes, encara que sigui Carnaval i a Vilanova et reclamin. I si venim tots plegats al món de la bona vida!. La cara que fas no té preu….