Lluitar, crear, construir!

El dimecres és un dia assenyalat: Sant Jordi. Per tal de celebrar-lo
uns companys de Vilanova i la Geltrú han organitzat una presentació extraordinària
del llibre ‘Del Sud’ a la seua ciutat. Hi aniran Toni Albà -gràcies per tot
mestre!-, l’actor Sergi López -sense paraules-, el Botifarra -ja saps com t’estimem-, i el nostre amic dolçainer
de Vinaròs Pau Puig -un geni-. Nosaltres, però, no hi podem anar (hi anà Robert).
Una part del grup fem aquesta nit un acústic ben especial a la
Universitat Politècnica de València en motiu de la Setmana per la Llengua.

La
veritat és que li estem agafant el gust a això dels acústics. Vam
començar ara fa un temps davant la necessitat de fer un format més
accessible per a tocar en xicotets espais. Molta gent ens ho demanava i
nosaltres no vam saber dir que no. Els principis, com tot, van ser durs
(i ridículs) tot i que amb el anys hem pogut anar superant les nostres
vergonyes i deficiències i ara ens ho passem d’allò més bé fent-los.
Però avui tenim un repte complicat: Tocar a l’auditori del Rectorat de
la Universitat Politècnica.

El concert ens sorprèn. I no
només perquè la sala està plena (300 persones tot i
coincidir amb el Barça-Manchester) sinó perquè ens hi trobem molt a
gust a l’escenari repassant cançons velles i noves. Revisitant-les i
adaptant-les a una guitarra, un caixó flamenc, una dolçaina i tres
veus. És divertit veure com els esquelets de cançons noves i velles
agafen nova volada. Fins i tot ens atrevim amb la nostàlgica ‘On vas’!
La gent també respon increïblement i no deixa d’animar i riure amb
nosaltres. Sobretot quan fem referències als nostres inicis: Al barri
del Carme, a l’institut Benlliure, al Cafenet de la
Facultat de Filosofia o als carrers de Benimaclet. I és que han passat 15 anys i nosaltres encara
gairebé ni ens hem adonat. O potser sí i no ho velem fer-ho.

Acabem
el concert, de peu, amb les llum enceses i entonant tot l’auditori
diferents cançons populars. Ha estat una hora i mitja de records i
cançons. D’enfrontar-les cara a cara sense trucs ni artificis. Tot un
plaer si, a més, ho fas a València. A la teua ciutat. Amb la teua gent.
Aquest són els dies que fan que tot valga un poc més la pena.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!