Lluitar, crear, construir!

Benimaclet està més viu que mai. Les reunions, taules rodones, presentacions, activitats i  sopars són una constant per celebrar que les escoles públiques, l’institut de secundària, l’assemblea de veïns, l’associació de veïns i el Terra així com persones ànonimes del barri s’han unit en una entitat que il·lusiona: Benimaclet Viu. Primer objectiu, l’organització de les Trobades d’Escoles en Valencià 2010 a la nostra ciutat. Algú havia dit que València estava morta? Doncs ací vos deixe el manifest fundacional d’un nou motor d’esperança. L’orgull del meu barri!

BENIMACLET VIU
Manifest obert a la ciutadania de Benimaclet

1.- Per primera vegada des de la seua creació, el diumenge 16 de maig de 2010 Benimaclet acollirà la Trobada d’Escoles en Valencià, un dels esdeveniments cívics més importants del nostre país, capaç d’aplegar cada any milers i milers de participants units en el propòsit de contribuir solidàriament a la construcció d’una escola valenciana pública, democràtica i de qualitat. Aquesta és una mobilització nascuda de la societat civil i per ella mantinguda que, amb la coherència de les seues actuacions i amb la seua capacitat d’estimular la participació de tants ciutadans i ciutadanes (grans i menuts), ens assenyala un camí cívic, essencialment democràtic i participatiu, que des d’altres àmbits de la societat valenciana caldria començar a trepitjar.

2.- L’escola que volem i que anem fent té en l’ús del valencià una eina normal de comunicació i aprenentatge, d’integració i cohesió social que no només s’arrela en la cultura i en la història del nostre poble sinó que és, decididament, una aposta de present i de futur, un repte per acarar des de posicions radicalment democràtiques la nostra realitat col·lectiva. Perquè l’escola és el fonament més sòlid d’una democràcia, el lloc on cada dia s’aprén i es practica un abecedari fet amb les lletres de la solidaritat, la igualtat i la llibertat, un espai on les persones han de créixer en el diàleg i l’intercanvi com a ciutadans conscients dels seus drets i dels seus deures, compromesos amb els valors del coneixement, com a ciutadans que estimen la seua llengua, la seua cultura i el seu país perquè només així podran estimar les llengües i les cultures dels altres pobles i estaran en condicions d’accedir als millors guanys de la intel·ligència i la dignitat humanes.

3.- És al caliu d’aquesta Trobada d’Escoles en Valencià a Benimaclet que un grup de ciutadanes i ciutadans, representants de diversos col·lectius, associacions i institucions del barri, hem decidit sumar els nostres esforços i constituir la plataforma Benimaclet Viu, que vol ser un lloc d’encontre i de diàleg, ric en la diversitat i la unitat, capaç de donar forma, a través del treball, la imaginació i la lluita, a projectes de millora per al barri on vivim i treballem, i que tant ens estimem. Així doncs, Benimaclet Viu naix amb la voluntat d’esdevenir un espai de participació obert a tota la ciutadania de Benimaclet: a l’organitzada en col·lectius i entitats diversos, i també a ciutadanes i ciutadans individuals; a tota aquella ciutadania que vulga contribuir a l’assoliment d’aquests objectius de treball compartit i a fer-ho sobre la base dels plantejaments bàsics que ací exposem i que són els que donen consistència a la nostra plataforma.

4.- Perquè aquest espai que compartim prop de 40.000 persones, situat entre el camí de trànsits i l’Horta d’Alboraia, integrat a la ciutat de València des de finals del segle XIX, presenta avui uns dèficits estructurals que afecten la qualitat de vida dels seus habitants: en cultura i educació, en sanitat, en dotació de parcs i jardins, en espais per a joves i grans, en instal·lacions esportives, en recursos per a la mobilitat urbana i la comunicació. Benimaclet ha estat, des dels anys seixanta amb l’arribada massiva de ciutadans d’altres llocs de l’Estat espanyol fins avui mateix, amb la presència de persones de molt diversa procedència, terra d’al·luvió i d’acollida que malgrat tots els desastres urbanístics heretats del desarrollismo i perpetuats per l’actual política especulativa no ha perdut encara la seua fesomia de poble valencià de l’horta. Barri bàsicament de treballadors i professionals, de petits comerciants i d’estudiants, Benimaclet veu perillar avui més que mai els dos aspectes que millor el caracteritzen, el cohesionen i li confereixen identitat: ser un poble valencià enmig d’una horta greument amenaçada.

5.- Benimaclet viu naix, doncs, com a espai d’impuls i defensa de la cultura i la llengua pròpies i de preservació i millora del nostre entorn natural, naix per reclamar la dignitat d’un barri des d’una perspectiva de qualitat ciutadana, de modernitat i sostenibilitat, de consciència ecològica i espai de democràcia i convivència.

6.- És per això que fem nostre el llegat de mestres com Ventura Pascual i Carles Salvador, pioners de l’escola valenciana que van viure i treballar ací, és per això que ens sentim hereus de les lluites veïnals que des de primeries dels anys setantes han lluitat per la dignitat del barri i valorem la tasca de totes aquelles persones, col·lectius i entitats que han construït vies alternatives per al progrés cívic i social del nostre país i del nostre barri.

7.- És perquè creiem en el valor de la solidaritat i del treball comú, de la democràcia participativa i l’autogestió; és perquè som conscients de la importància que l’impuls civil té com a fonament d’un sistema autènticament democràtic; és perquè volem un Benimaclet viu, de veïns i veïnes més cultes, més plens, més lliures, que fem una crida perquè et sumes al nostre projecte, perquè participes críticament en un projecte ben arrelat en la nostra cultura i la nostra història que mira i treballa pel present i el futur del barri i del país, del poble, un projecte que volem fort en tot allò que ens uneix i plural en la diversitat que l’enriqueix i que aspira a representar.

8.- Fem entre totes i tots un Benimaclet cada dia més viu, cada dia més bo.

Benimaclet, País Valencià, 18 de febrer de 2010

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!