Lluitar, crear, construir!
Xavi Sarrià
Continue el repàs accelerat de l’estiu amb un repte que se’m va
plantejar en pocs dies. Corria per les Garrigues (al concert
de Juneda) quan vaig rebre la trucada de l’acordionista i ànima del
grup Korrontzi, Agus Barandiaran, que en demanava una col·laboració. Però no una
qualsevola: em demanava cantar la setmana següent en en la gravació del
seu disc i dvd en directe, que enregistrarien al Getxo Folk, davant
quatre mil persones (assegudes!) . Però això no era tot: havia de
traduir la cançó al català, aprende-me-la i cantar-la junt a
col·laboradors de la talla de Jorge Arribas (acordionista del grup de folk castellà La Musgaña), Faltriqueira, Susane Seivane, Maia anaiak (dantzaris) i Mikel Urdangarin. De fet jo subsitutuïa a Jesús Cifuentes
de Celtas Cortos a qui li havia sorgit un contratemps.
Primer em vaig espantar i ho vaig descartar. Més que res perquè estava
enfeinat acabant el llibre i els de l’editorial me’l demanven per a
aquella mateixa setmana. A més, si accedia havia d’enfrontar-me a un
periple: dijous Euskadi; divendres, Sentmenat; dissabte, Calaf;
diumenge, Sant Celoni i dilluns, xerrada a Les Corts. Uf, només de
pensar-ho recorde perquè l’any que ve volem descansar…
Però en fí, sembla que no he nascut per dir que no i com pense que
sempre hi ha portes que s’obren i n’amaguen d’altres, vaig accedir al
repte. I així, amb l’esborrany del llibre sota el braç, vaig agafar un
avió i em vaig plantar a Getxo. I la visió de la carpa amb els quatre
mil seients em va fer maleïr el meu poc seny…
No cal dir que el Geto Folk és el festival més important d’Euskadi del gènere, per on han passat tots els mestres de la música tradicional i la cançó d’autor. De fet, els dies següents hi tocaven els llegendaris The Chieftains, el senegalès Ismaêl Lö i el cubà Eliades Ochoa. Al final, però, em vaig
armar de moral i vaig eixir a l’escenari a cantar ‘Akelarre’ una cançó
molt ballable i acompanyat de les gallegues Faltriqueiras que em feien
un cor al més pur estil Fermin Muguruza. Una aventura
més, en definitiva, per a guardar al sac de l’experiència.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Con Jorge de La Musgaña, qué gracia. Aquí en Castilla, La Musgaña son un referente dentro de la música popular castellana. Me alegro de la coincidencia.
Una abraçada i fins aviat!
P.D. Viste el mail de lo del formato vectorial!? Lo tenéis? Lo necesitamos…