xavifortuny

Ja m’estranyava a mi que volguessin qüestionar el capitalisme…
Jo davant d’aquesta “crisi”, que com molt be deia una persona de Palma en una carta a El Punt, és una crisi del sistema capitalista -perquè els pobres no han deixat d’estar mai en crisi-, pensava que era el moment de “revisar profundament” el sistema, davant l’evidènciar que de la mateixa manera que el comunisme tal com estava entés, s’havia demostrat un fracàs, ara li tocava també al capitalisme. La caiguda del mur, va reforçar desgraciadament les tesis capitalistes, liberals, les de “val tot”, utilitzant la paraula llibertat de la forma més obscena.

I efectivament, res de res. Només he sentit que la solució és “el creixement”. Un altre cop!! Que no és evident que el món no és il·limitat? Aue no és científic que res no pot creixer permanentment i de forma expenencial? Que no sabem tots, a hores d’ara, que el creixement només serveix per a que els rics es facin molt rics? El creixement beneficia sobretot als especuladors, dona un pñsicotròpic a la classe mitjana per a que es pensi que viu de fàbula i pot arribar a ser ric, i una mica d’oxigen als pobres, molt poc, per aspirar a recollir les engrunes.

Com pot ser que totes les coses de primera necessitat estiguin regulats i els diners no? Com pot ser? Si precisament és el poder principal de totes les coses, inclús d’allò que pensem que és el que ens governa. Ho pot comprar TOT.

Em sembla que l’única esperança ha de sorgir de la societat civil, que d’alguna forma obrim de cop els ulls i siguem capaços d’organitzar-nos per ha canviar aquest món. Amb el polítics no hi podem confiar. Estan supeditats als altres dos poders superiors: el diners i els mitjans de comunicació. Els dos van de la ma.

Al final crec que caldria una veritable crisi, un “catacrack”, que ens faci obrir els ulls d’una vegada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!