Blog d'en Xavier Mir

Hi ha qui pensa que aquest mal no vol
soroll i que és millor no dir-ne res, però el món sobiranista éstà
a bastament assabentat de les tensions que hi ha en l’organització
de les consultes. A l’apunt
de dissabte passat mostrava la meva sorpresa per les declaracions
d’Alfons López Tena al Canal Taronja en què afirmava que
persones que havien entrat a Reagrupament intentaven prendre
el control de l’organització. Ho escric amb negreta per evitar
malentesos de bones a primeres. Si més no en aquest vídeo, López
Tena no diu pas que Reagrupament estigui dinamitant l’organització.
Fins i tot diu que aquestes persones poden fer-ho sense que Carretero
en tingui coneixement o fins utilitzant el seu nom. Dit això, és
lleig fer aquestes acusacions i les d’infiltracions de l’Estat
espanyol sense dir noms. I és alarmant perquè els qui coneixem
López Tena sabem que calcula i pensa molt allò que diu i no parla
mai sense fonament. Per tant, preocupa i és mala notícia que la
disjuntiva sigui la següent: o bé el notari s’ha equivocat i ha
decebut moltes persones fent intoxicacions sense fonament, o bé hi
ha algú que compleix la doble condició d’haver-se associat a
Reagrupament (cap problema, és clar!) i “pretendre prendre el
control” de l’organització. Siguem molt curosos, doncs, perquè el
país està pendent de nosaltres i no podem fallar. Sabem que per
aconseguir l’objectiu final de fer fàcil el vot tot serà molt
complex, però val la pena no malbaratar aquesta oportunitat
històrica.

Des del meu punt de vista,
l’experiència d’Arenys de Munt és absolutament irrepetible i no
extrapolable. Hi ha una sèrie de factors que ho determinen. La
consulta d’Arenys de Munt havia de ser inicialment una altra cosa que
no hauria obtingut tant de ressò mediàtic si no hi haguessin
concorregut la Falange i l’advocat de l’Estat. L’organització de
consultes arreu del país no pot copiar el model d’Arenys de Munt.
S’hi pot inspirar, el pot interpretar, però no el pot copiar perquè
és irrepetible.

A Arenys de Munt hi van coincidir tres
factors que ara poden provocar friccions. En primer lloc, la
participació popular. A la comissió organitzadora s’hi va implicar
molta gent i en aquest sentit els representants polítics municipals
eren un element més. L’esperit era totalment assembleari.
Conseqüència d’això i en segon lloc, la unitat política; amb una
idea a remarcar, que és l’autoexclusió dels socialistes, que van
quedar retratats al costat dels feixistes (a Arenys de Munt no hi ha
ni PP ni Ciutadans, és clar). I en tercer lloc, la càrrega
institucional, que és la que va obrir la caixa dels trons. L’Estat
va poder anul·lar l’acord del ple, però no va poder evitar que el
batlle anés a votar ben vestit i encorbatat i aquella imatge de
normalitat institucional era l’equivalent a tones d’aigua al Titànic
d’Espanya.

Quan s’intenta aplicar aquest esquema a
l’àmbit nacional cal fer mans i mànigues perquè cap d’aquests
elements no en quedi despenjat. Cal comptar amb la màxima presència
possible de les entitats sobiranistes, que són les que tenen la
xarxa i les que han fet la feina prèvia (dues manifestacions de la
PDD, dues de Sobirania i Progrés, una de Deumil a Brussel·les,
etc.) sense la qual l’esclat d’Arenys de Munt no hauria estat tan
espectacular. En cap cas es pot fer el procés anant contra aquestes
entitats. Ara bé, també és cert que l’allau de consultes que
començarà el desembre vinent tindrà una fortíssima càrrega
política i unes conseqüències molt superiors a la consulta
d’Arenys de Munt, cosa que caldrà gestionar amb la màxima
professionalitat i agilitat. En aquest punt, qui té plena
disponibilitat horària, sigui pel motiu que sigui, per treballar
intensament en l’organització, és un valor que cal conservar. Però
aquest valor, aquesta capacitat de treball, en cap cas ha de posar en
risc la convivència dels tres factors esmentats.

La política sempre serà
desbordantment difícil perquè votar sigui extremament fàcil.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!