Blog d'en Xavier Mir

Xavier Febrer i Claveras
Economista

1- Creus que el dret d’autodeterminació és aplicable a l’actual Comunitat Autònoma de Catalunya?

Sempre he pensat que l’autodeterminació és un dret fonamental de tots els pobles, sigui o no reconegut, i per tant, negar aquest dret és anar en contra dels drets de les persones i els pobles. Una altra cosa és l’oportunitat de posar-lo en pràctica, en què tothom hi pot dir la seva (penso en la gent de Quebec o de l’antiga Iugoslàvia, per posar dos exemples). Per altra banda, estic convençut que si en aquests moments es posés en marxa una consulta sobre el futur de Catalunya, i es mobilitzés tota la població catalana, el resultat seria contrari a l’establiment d’un estat independent. També és cert que en les consultes hi juga un paper important la capacitat de mobilitzar uns o altres simpatitzants. Existeix una interpretació força corrent del text del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, de l’Organització de les Nacions Unides, que deixa sense aplicació possible exemples com el de Catalunya. Jo no ho discutiré, però sempre estaré al costat dels que donen totes les facilitats perquè cadascú s’organitzi com realment cregui que s’ha d’organitzar.

(continua)

2- Creus que la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, amb independència del resultat, faria que l’Estat espanyol fos més democràtic?

No sé si podríem parlar de ser més o menys democràtic, per la interpretació del Pacte Internacional esmentada, però de ben segur que els espanyols podrien anar amb el cap ben alt, en no haver buscat motius per negar el dret a la convocatòria del referèndum.

3- Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un referèndum d’autodeterminació perquè Catalunya formés un Estat propi?

Jugant amb hipòtesis, et diré que a mi m’agradaria votar favorablement, però voldria trobar-m’hi i analitzar bé la situació i les condicions. Sempre he pensat que el més important en política són els objectius a assolir, i jo em decanto per una política amb un gran pes social, que lluiti contra la injustícia i faci desaparèixer barreres entre les persones. Si això ho hem de fer més bé sent un estat independent, m’hi apunto, però la independència per ella mateixa, sense valor afegit, no m’interessa. Jo sempre m’he considerat català, i els anys viscuts sota
la dictadura en un entorn de resistència manifesta, et feien sentir no espanyol. Però si obres els ulls t’adones que ni tots els catalans som iguals, ni ho són els espanyols, i jo m’apunto amb els que m’hi avinc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!