Blog d'en Xavier Mir

Per començar aquest mes de setembre tan prometedor, Vilaweb entrevista avui Jordi Porta, president d’Òmnium i persona que al llarg del mes d’agost ha centrat el debat sobre la conveniència o inconveniència d’una manifestació en resposta a la sentència del TC espanyol. Porta és taxatiu quan afirma que recórrer a l’article 150.2 de la constitució seria una presa de pèl. Ho comparteixo, i sembla que també és el parer de Jordi Pujol, entrevistat per Lluís Bou diumenge passat a l’Avui.

Tots dos tenen clar allò que els resulta una presa de pèl, però el
problema és que cap dels dos no fa una aposta seriosa i clara per
l’única sortida que té aquest atzucac. Pujol no sap parlar clar més
enllà d’una aposta de partit : “Només un molt bon resultat de CiU pot
evitar la continuïtat de l’actual situació política, que no és bona.” No, President, el problema no és que dins la ratera hi hagi una rata més mona o més llesta que les altres, sinó que en sortim d’una vegada. Si, com diu ell, tot plegat és penós, tot plegat és una presa de pèl, som-hi. Una declaració favorable a la via de l’estat propi seria un excel·lent cop d’efecte mediàtic de conseqüències molt beneficioses per al país. No només acabaria de donar l’empenta a la gent del seu partit, sinó que deixaria de ser un problema per a aquells que busquen una resposta unitària de país. Hi ha molta gent que no està disposada a anar en una manifestació darrere de Jordi Pujol perquè entén que és ell, justament, un dels principals culpables i avaladors de l’autonomisme que ara ens fa passar el coll d’ampolla.

Porta, doncs, no ho tindrà fàcil si vol conciliar aquests plantejaments. En tot cas, com que la situació ja és prou complexa, potser seria millor que no se la compliqués més encara. Com a solució política proposa ” convocar un altre referèndum per preguntar al poble si està d’acord amb la sentència, que també ho preveu la constitució”. I si resulta que els qui ell compta que votarien que no estan farts del tema i no van a votar? I si resulta que la gent passa de participar en referèndums que s’ajusten a la constitució perquè ja ha entès que són paper mullat? I si van a votar precisament aquells que pensen que sí, que s’ha d’acceptar la sentència?

Una consulta democràtica sembla una solució adequada, recomanable i fins necessària, però aleshores la qüestió clau és l’enunciat i el plantejament d’aquesta consulta. Per aquesta via, Porta condueix el país a una situació de risc i provoca més divisió que no pas unitat. Només que plantegés l’opció d’incloure altres preguntes en la consulta, les coses pintarien ben diferents, s’aprofundiria en la democràcia, s’estalviarien recursos públics i es posaria el projecte de l’estat propi damunt la taula d’una punyetera vegada. No oblidem que tot l’enrenou del dia 13 a Arenys de Munt no té altre sentit que denunciar la impossibilitat de decidir el nostre futur nacional, forçar el reconeixement de les mancances democràtiques a l’Estat i fer evident que a Catalunya hi ha una majoria favorable a la independència. Prou taps, doncs!