Blog d'en Xavier Mir
Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017
Si ho fem alhora, això de mirar enrere i caminar endavant, ens podem entrebancar. Però si, avui que tot just fa un any de la multitudinària i exitosa manifestació a Brussel·les, ens permetem uns instants per al record, ens adonarem de la feina que s’ha fet en només dotze mesos. Aleshores ens semblava que havíem aconseguit fer un gran pas en termes d’unitat política, d’empoderament ciutadà, de poder de convocatòria, de centralització de l’independentisme i d’internacionalització del procés. Aleshores percebíem que havíem fet un gran avenç. Però el bo del cas és que encara ni ensumàvem l’esclat del 13-S a Arenys de Munt. Conclusió: fem les nostres valoracions i previsions en funció d’allò que percebem en el present, però és molt probable que hi hagi més canvis no previstos com el d’Arenys de Munt que accelerin encara més el procés de recuperació de la sobirania política.
Ara fa un any, l’endemà de passar quatre dies per Lilla i Brussel·les per aprofitar la manifestació, penjava aquest primer apunt per dir que “La vida continua (i el procés també)“. Em reservo el dret de publicar un apunt amb aquest mateix títol l’endemà que ratifiquem en referèndum la independència proclamada al Parlament. A l’apunt hi aplegava un seguit d’enllaços. Un any després, es veu que un dels reportatges que més ens ha agradat i més hem compartit és aquest, que ja porta més de 6.000 reproduccions:
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec que mentre no ens sapiguem governar, mentre ho fem tan malament com ho fem, és millor que no siguem independents. Jo vaig ser a Brussel.les però he arribat a aquesta conclusió. Estic a l’atur a causa dels inútils del govern, el nostre.