Gràcies a lectors d’aquest bloc com en Nil, l’Anselm o l’Arcadi, m’he assabentat de la penosa reacció del Sr. Enric Juliana, un català nacionalista, però nacionalista espanyol, i excloent. Aquest nacionalisme el va portar a posar en boca d’Oriol Junqueras que ell no tenia respecte pels morts i que frivolitzava. L’Oriol Junqueras es passa el dia fent conferències i parlant de guerres, de morts i de sofriment. I precisament aquesta és una de les virtuts principals que té. A vegades el seu discurs pot semblar una mica desordenat o improvisat, però arriba directe com pocs conferenciants saben fer, i el seu respecte per les víctimes mortals, sigui per les guerres o pel terrorisme, és inqüestionable. Però qui el va qüestionar, a més, ho va fer responent que els morts en l’atemptat de Madrid eren els "seus" morts. I els altres, Sr. Juliana? Que els bombin, potser, perquè no són espanyols? Quina vergonya i quina poca humanitat! Espero que el Sr. Juliana demani excuses en una propera emissió del programa. Té nassos que encara pretengui que qui frivolitza és Oriol Junqueras.
A L’Oracle també hi havia Carme Chacón, la socialista, que davant les paraules de Juliana no s’ha posicionat al costat de Junqueras, sinó més aviat al contrari. Els socialistes incrementen estratègicament el seu interès a comparar-se tots solets amb el PP a mesura que s’acosten eleccions i els convé captar el vot espanyolista, i per això comencem a trobar notícies, notícies i més notícies i opinions i opinions i més opinions sobre un partit que aquí no hi pinta gairebé res. Amb un PP tan residual a Catalunya, el PSC-PSOE comença a ocupar l’espai propi del PP.
D’altra banda, en l’apunt de dimecres en 4 barres es referia, a través d’un comentari, a la Revolució de les corbates del proper 22 de març. Avui Saül Gordillo recorda com evoluciona la pressió de la societat civil en la qüestió de l’aeroport. I la PDD presenta diumenge la recollida de signatures (El Debat ho explica). La societat civil, per tant, està activa com mai i té empenta. Qui necessita una empenta és CiU, per acabar de pujar al carro del sobiranisme. Pujol parla en un reportatge de Vilaweb TV i avui el trobem al Singular Digital; parla de sumar i de la gravetat de la situació, però no acaba de dir allò de "ara toca l’estat propi".
Llàstima. Continuarem esperant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Saps què poden fer aquests dos personatges (Juliana i Chacón) amb la seva Espanya? Que preguntin a Pepe Rubianes, perquè ell té la resposta.
A mi aquest parell em recorden les pelis de la Gracita Morales, que sortia del "pueblo" i es quedava acollonida per la "capital" i el "señorito". Sembla que vagin amb la boina a la mà.
De tota manera, nosaltres a la nostra. Que ells i l’Hereu mirin cap a Madrid i cap a Àfrica si volen, a veure quins referents en treuen. Nosaltres cap a Europa, cap a EEUU i cap a les economies emergents d’arreu del món. Si el seu model és ser una província d’una economia altament subvencionada i depredora dels recursos aliens (alemanys o catalans, tan se val), preguem perquè no se’n surtin però sobretot, actuem en conseqüència!
… i si durant l´espera arriba en Corbacho … llavors pla !