A l’Àgora d’ahir, algú no precisament favorable a la independència va dir que en el debat de l’autodeterminació feia falta molta pedagogia. Completament d’acord. Per començar, en moltes ocasions he tingut converses amb persones que em deien "jo no sóc partidari de l’autodeterminació perquè si ho fos no seria del PSC/CiU/ICV sinó d’ERC". Malament. Aquestes persones confonen autodeterminació i independència. Autodeterminació és dret de decidir, i per a axò només cal ser demòcrata i permetre que tant els qui ja els va bé seguir dins l’Estat espanyol com els qui volen un estat propi ho puguin expressar en una urna. Per tant, si reconeixem que fa falta aquesta pedagogia, posem-nos-hi. Que l’Àgora no sigui l’únic espai televisiu on es parli del dret de decidir. Parlem-ne també a Millenium, fem-ne un 30 minuts. I a la televisió del País Valencià i a la de les Illes, també.
Fa uns dies proposava que algú obrís un Observatori del Procés Sobiranista on s’anés abocant cada article als diaris, cada intervenció a la televisió que afavorís aquesta pedagogia. Fa uns dies Joel Joan convidava els independentistes a sortir de l’armari. Ahir, l’
Àgora (visiteu-ne el
fòrum i participeu-hi) va tractar la qüestió (tot i que la va fer derivar cap a altres temes que hi tenen una relació momt tangencial). Avui,
Vilaweb TV ofereix una entrevista a Alfons López Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial que exposa amb una claredat insuperable la qüestió de l’estat propi. El procés avança de manera clara i irreversible. I ara és el moment perquè es facin sentir totes aquelles veus que volen un estat propi però que fins ara han romàs en silenci per inèrcia, per mandra o pel que sigui. Ara és l’hora de publicar articles a la premsa, llibres, etc. De passada, tornar a cridar l’atenció sobre la pregunta final de les entrevistes de Vilaweb TV: què votaria en un referèndum d’autodeterminació? Animo la resta de mitjans a fer també aquesta pregunta com una manera de fomentar el debat i la pedagogia que ahir reclamaven.
Una altra idea que he sentit per diversos llocs després del debat de la setmana passada és que hem fet tant el ridícul que a Madrid s’ho han agafat rient. I jo em pregunto: n’esteu segurs? Esteu segurs que el riure d’alguns nacionalistes espanyols no respon a una estratègia per dissimular la impressió que tenen del que s’està movent? Voleu dir que no s’han adonat que l’"España se rompe" només serviria per donar un nou impuls social a l’independentisme? Ahir al C33, una televisió pública, es va plantejar si Catalunya ha de poder exercir el dret d’autodeterminació. Algú ha vist que a Madrid hagin posat el crit al cel? També pensen que en Ramon Rovira ha fet el ridícul? No ens deixem enganyar. Continuem posant el tema damunt la taula i fomentem el debat democràtic. Només els antidemòcrates tindran arguments per negar-nos, tard o d’hora el dret de decidir.
però ahir, benvolgut Xavier, allò que va quedar pal·lès fou la pinça de totes les formacions polítiques, posant-ho en boca dels seus afins, vers el tema de l’autodeterminació, fent-ho derivar tot cap a crítiques vers ERC. No sé si es va poder fer pedagogia del dret a l’autodeterminació i de la conveniència d’assolir l’èxit en aquesta, sí que va quedar, de nou, com sempre, l’aversió que entre l’establiment polític provoca aquesta possibilitat i com procuren menystenir-la i obviar-la, no fos cas.
I encara més trist fou el paper del senyor Marcé, que si la gent que si… Però, que és un problerma per a les persones contribuir a què un país que els ha acollit progressi? Un pot sentir-se espanyol i no haver de fer escarafalls perquè Catalunya s’alliberi i vulgui progressar, i amb ella els seus fills. O és que no és qüestió de sentir-se espanyol, ans de tenir una visió imperialista i sugjugadora de l’altri?
No hi ha cap problema en aquest sentit, només el que volen posar-hi marmesors i hereus del famós testament del famós general.
Vinga, Xavier, encomiable la teva feina i positvisme.
Si determinades formacions tenen tan d’interès a remarcar que ERC s’ha equivocat és perquè potser no s’ha equivocat tant ni és tan obvi. Qui posa el dit a la nafra molesta als qui volen que res no canvii. A mí no em sembla ni ridícul ni frívol defensar el dret a l’autoderminació, en cap circumstància. Em sembla ridícul i lamentable continuar de bracet amb Espanya després de tot el que ha passat amb l’estatut, l’aeroport, el finançament, les inversions públiques, l’AVT, el procés de pau, renfe, etc, etc, etc. Tot i no ser un marcador massa fiable és curiós que l’enquesta de la Vanguardia sobre autodeterminació desaparegués en dos dies amb un 65% de vots favorables, que la dels matins de TV3 acabés amb un 75% de si i que la que ha obert avui El Periódico a la seva web vagi, ara per ara, pel mateix camí.
Va ser bastant penós el debat d’ahir a l’Àgora. D’acord que com a mínim se’n va parlar, però molt malament. Primer ni tan sols es va explicar què vol dir l’autodeterminació i, com dèieu, tota l’estna es va prendre com a sinònim d’independència i no pas com a dret a decidir. Segon que la categoria intel·lectual dels convidats no era massa bona. Tercer que el moderador en cap moment va plantejar el debat sobre l’autodeterminació sinó anar furgant amb el tema de les desavinències a l’interior dels partits polítics.
Penso que ens mereixíem una altra cosa. Però això només ha sigut la primera vegada, ara cal anar insistint per aconseguir més ressó mediàtic en aquest tema i desdramatitzar-lo.
Finalment no vaig poder seguir el debat en directe. El retorn del canal 33 a Ciutadella ha estat un miratge que ha durat un cap de setmana. Potser hi va haver unes condicions meteorològiques prou favorables durant uns dies i res més… Hauré de seguir insistint en la campanya per la recuperació dels canals perduts!
De totes meneres, intentaré veure’l per internet un moment que tengui temps, últimament vaig massa enfeinat.
Em sembla molt bé fer pedagogia per diferenciar autodeterminació i independència, perquè d’aquesta pedagogia sobre el dret a decidir en surt beneficiada la democràcia i els unionistes perdren els arguments. Sobre la “ridiculització” a què ens intenten sotmetre els contraris al nostre dret, em qued amb la frase de Robert Bauval: “primer t’ignoren, després et desqualifiquen, més tard et discuteixen i finalment asseguren que aquella idea era seva”.
Ara ja no ens poden ignorar i ja ens desqualifiquen, anem fent camí…