Tal com ha remarcat el blocaire
Marcús,
La Vanguardia va publicar ahir un article en què es contribueix a situar el debat sobiranista sobre la taula. El diari en deu parlar com a resposta a les declaracions de Carod i com un intent de desacreditar-ho per manca de suport social, però el fet és que en parla. Per tant, el sobiranisme torna a ser notícia i actualitat als mitjans. Novament Ramon Rovira té una excusa per dedicar un
Àgora al tema, a l’actualitat i les possibilitats que Catalunya formi un estat propi. L’article se centra en les dades derivades d’estudis del CIS i el CEO. Constata l’augment del suport social a l’independentisme, cosa que també ha remarcat
E-notícies, però continua defensant que amb un 20 % de suport no n’hi ha prou. La qüestió més preocupant és que prenen la decisió per nosaltres. Potser en un proper article donaran a conèixer un sondeig electoral i ens diran que no val la pena fer les eleccions, que renovem la confiança a l’equip de govern perquè les enquestes fan innecessària la consulta. El suport social de l’independentisme és prou ampli perquè hi hagi una consulta. Que sigui el poble qui decideixi, però que no ens prenguin el dret de decidir. Si
La Vanguardia publica articles destinats a desactivar allò que molta gent demana, senyal que anem pel bon camí. Només cal que en siguem més i que ho diguem més fort i més clar. Referèndum és democràcia!
I posats a parlar de mitjans, també es pot destacar l’
editorial d’avui d’
El Periódico, on es retreu a Zapatero que li hagin tremolat les cames davant el PP i que vulgui ajornar el desplegament de l’estatut. El text en qüestió acaba així: "
és lamentable que una vegada més sigui
l’autogovern català qui pagui els plats trencats per la pugna sense
treva entre el PSOE i el PP. Després del complicat procés estatutari
existia la sensació que Catalunya havia fet un salt endavant en matèria
de competències i de finançament que els ciutadans notarien ràpidament.
I, per desgràcia, no serà així."
El Periódico, doncs, també està decebut amb la política espanyola i valora negativament que els catalans i les catalanes hàgim d’acusar-ho. Ara només falta considerar seriosament una sortida a aquest problema. Si l’autogovern és un valor clar i l’Estat espanyol és un fre, l’aposta per la via sobiranista feta per ERC té tot el sentit del món. Alternatives? Resignar-se i fomentar el conformisme, cosa que porta a una societat acrítica, sense capacitat de reacció, decadent i deslligada de la representació política (tot el contrari del que serien les esquerres) o, un cop fet el diagnòstic, aplicar al malalt l’eutanàsia passiva, és a dir, fer-li creure que no hi ha cap solució per al problema.
Passant ara als mitjans digitals, El Debat publica una notícia segons la qual una enquesta preveu que el PSC passi d’11 a 8 regidors a l’Ajuntament de Girona en les properes municipals. A més, la davallada del PSC es combinaria amb un augment d’ERC, que passaria de 4 a 6 regidors. Ara faltarà que més estudis avalin aquesta tendència, però si podem treure alguna conclusió d’aquesta hipòtesi és que l’efecte Montilla es comença a notar. El socialisme catalanista de tota la vida no se sent còmode amb l’aposta espanyolista de Montilla. Els militants i càrrecs més compromesos segurament no tenen més remei que seguir el joc o abandonar el partit en una decisió personal ben traumàtica, però els electors, que no han de donar tantes explicacions, es mouen amb més llibertat. El que podria passar a Girona pot passar també a molts altres ajuntaments on els votants del PSC són de tradició catalanista. D’altra banda, allà on Ciutadans presenti candidatura, el PSC també pot perdre suports del pilar espanyolista. Sap on va el PSC?
A E-notícies els ha faltat temps per reaccionar a la genial abraçada de l’ós de Xavier Vendrell a TV3. Vendrell diu que s’imagina perfectament la independència de Catalunya amb Montilla de president. Segurament que alguns opinaires sortiran a dir que Vendrell és un il·lús i que estem davant d’una nova mostra de la desorientació d’ERC, però les declaracions són impecables. Oi que Montilla vol el millor per a Catalunya? Oi que ell mateix ha lamentat alguns aspectes que frenen el desenvolupament del nostre país i que tenen l’origen en un govern espanyol massa condicionat per la lectura de les enquestes i l’avenç del PP? Oi que si el PP guanyés les properes eleccions Montilla hauria de defensar Catalunya de les agressions del PP? Doncs per quin motiu Montilla hauria de posar fre a les reivindicacions d’autogovern? Per quin motiu s’hauria d’oposar a la via sobiranista si aquesta no es basa en trets identitaris sinó en el progrés i el benestar que ell mateix, com a socialista, vol per al país?
Mentre que tu segueixes amb la independència, la política diària, la de cada dia, porta uns altres viaranys. ERC ja accepta la tercera hora de castellà, no es recorrerà la llei de dependència, què passarà amb la d’adopcions que també envaix competències? ERC porta camí de perdre part del seu electorat, avorrit, desencantat. El pitjor és la desil·lusió d’una gran part de la població amb tot el que va ocórrer amb la reforma de l’Estatut, l’abstencionisme brutal…. i el menfotisme que ara mateix es respira al país. No pots engrescar la població amb la independència, amb la desil·lusió en què s’hi viu. Segueix amb el teu "rotllet" però la societat va per un altre camí, el de l’apatia.
El president Companys, abans de ser president de la Generalitat, no era sobiranista. Més aviat procedia d’un món de tradició obrerista, federal, i el plantejament de la separació no el contemplava. No va ser fins que va adonar-se de la impossibilitat de fer res amb Espanya que va optar per proclamar la independència.
Bé, és tan sols u apunt per veure cap on poden anar les coses. La història sempre té exemples on fixar-nos
La Vanguardia segueix treballant per una Catalunya sotmesa. L’expoli del que som objecte els catalans, sembla que no va amb el "Conde".
Arribará un dia en que farem comptes i no comtes!
Salut i República Catalana!
http://collectiu1707.bloc.cat/
Xavier, tenim molta sort de tenir gent com tu i molts altres que passen el seu temps desvetllant consciències i sotragant encarcaraments.
Ja n’estava farta de tants de TAL que m’he trobat a la vida, que sols miren els seus interessos mesquins i posen pals a les rodes quan no treuen la via.
Gràcies Xavier!
El "Conde" d’Igualada sempre fotent les de sempre. I és que quan ets un nou ric (o el seu equivalent aristocràtic; un conde d’abansdahir) arrossegues una de complexes que deuen pesar un munt.
Sobre l’articlet, res a destacar, encara que em sona que el CIS parlava (almenys al 2001) d’un 30 i tants %, enlloc dels 20 i tants que citen els "amics de Catalunya".
D’altra banda, si vols una peça reveladora de la ideologia de LV española són recomanables la lectura de les entrevistes del Quique Juliana a en Clos i a la Espe dels darrers dies. En Juliana demostra, a part de no tenir ni p… idea de fer una entrevista o d’escriure amb un mínim de coherència (en la línia de l’Albián, que no se li entén res del que escriu), tenir uns nivells d"espanyolisme mental" superiors a la Espe.
Espectaculars aquests catalanets conversos, més espanyolistes que els espanyols i que s’avergonyeixen del que no poden deixar de ser. Suposo que han de treballar de Judes, perquè si fessin de periodistes no cobrarien ni mitja beca.