Curiosament, els colors eren pràcticament els mateixos a un lloc i a l’altre, ja que la bandera romanesa té, com la catalana, el vermell i el groc, als quals afegeix el blau que nosaltres incorporem en una de les dues versions de l’estleada. També algun dels càntics us deu haver sonat si heu tingut la paciència de mirar-vos el vídeo; no perquè el cantem nosaltres, sinó perquè el canten contra nosaltres aquells de qui ens volem separar. A la República Moldava, allò de “es polaco el que no vote, es, es” es converteix en “cine sare vrea unire, eh!, eh! eh!” (qui salta vol la unió).
En tots dos casos ambient festiu, amb música tradicional, amb nens, amb gent gran, amb gent alegre i reivindicativa que vol un futur millor, amb música, amb una dansa popular romanesa que no és tan diferent de la nostra sardana, amb l’himne nacional, etc. I consignes de reivindicació com “Basarabia, pamântul romanesc” (Bassaràbia, terra romanesa). A diferència de nosaltres, i a banda del sentit contrari de la reivindicació, una custòdia molt atenta de les forces de seguretat, ja que poques setmanes abans en una manifeatció a Balti amb la mateixa intenció els manifestants havien estat agredits pels russòfils que no volen en absolut que la República Moldava s’uneixi amb Romania.
Per tant, més enllà del País Basc i d’Escòcia, on també veiem sovint manifestacions, Europa té altres nacions amb reivindicacions nacionals. Sense prendre partit en aquest cas, ja que encara no en conec prou la realitat, només els desitjo que puguin manifestar-se pacíficament sense necessitat d’un desplegament policial tan impressionant com el que encara necessiten. I que guanyi la democràcia. Aquí, a la República de Moldàvia i arreu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!