Aquest acte de prop d’una hora va tenir lloc durant la Setmana del Llibre en Català a Sant Cugat. El so no és el millor del món, però el debat que s’hi produeix val la pena.
Em quedo decididament amb la història d’en Jordi Bilbeny per la part
que li toca a ell, vull dir que em sap greu per la part de l’entorn
(societat, Universitat). Em sembla bona perquè no ha aturat la seva
recerca malgrat l’enfrontament, i els problemes que li deu d’haver
provocat, i també em sembla bona pel que fa a la seva concepció de la
història i manera de treballar-la. El trobo molt clar, pedagògic i encertat en el debat.
Llàstima que no s’excolta prou bé el vídeo, però tens raó, val la pena
el debat que es produeix. De les respostes i el poc que li entenc a
Steffano Cingolani dedueixo que defensa una mena de relativisme que no
duu enlloc i que nega la diferència entre un treball rigorós i un que
no ho sigui: nega la possibilitat de rigor en el treball històric.
Del catedràtic Ernest Belenguer només puc dir que ho deploro, ho vaig
deplorar quan vaig tenir primera notícia dels treballs d’en Bilbeny, i
ara més encara en veure que és capaç de tractar tot plegat com ho fa en
aquesta trobada.
A banda de la forma, és ben trist que des de la responsabilitat de
catedràtic d’una universitat (al segle XXI! Com assenyala bé de tant en
tant en Bilbeny), donat com va anar i va el cas, no sigui capaç de
prioritzar el problema de repressió d’idees i atac a la intel·ligència
i el coneixement en que es va embolicar la institució de la que en
forma part.
Desolador que es pretengui confondre rigor i serietat amb un control de
la censura en un sentit tant ampl..i..a..t. i pervertit, que esgarrifa
veure que s’accepta. Com ho és, si ho pot ser més encara, que donat
entra al debat assenyalant el xoc entre la Universitat i Bilbeny, no ho
fes en un exercici d’autocrítica en valorar el mal que es fa i es pot
arribar a fer al coneixement i a les persones involucrades amb
comportaments com els de la Universitat d’on n’és Catedràtic el sr.
Belenguer.
Em quedo decididament amb la història d’en Jordi Bilbeny per la part
que li toca a ell, vull dir que em sap greu per la part de l’entorn
(societat, Universitat). Em sembla bona perquè no ha aturat la seva
recerca malgrat l’enfrontament, i els problemes que li deu d’haver
provocat, i també em sembla bona pel que fa a la seva concepció de la
història i manera de treballar-la. El trobo molt clar, pedagògic i encertat en el debat.
Llàstima que no s’excolta prou bé el vídeo, però tens raó, val la pena
el debat que es produeix. De les respostes i el poc que li entenc a
Steffano Cingolani dedueixo que defensa una mena de relativisme que no
duu enlloc i que nega la diferència entre un treball rigorós i un que
no ho sigui: nega la possibilitat de rigor en el treball històric.
Del catedràtic Ernest Belenguer només puc dir que ho deploro, ho vaig
deplorar quan vaig tenir primera notícia dels treballs d’en Bilbeny, i
ara més encara en veure que és capaç de tractar tot plegat com ho fa en
aquesta trobada.
A banda de la forma, és ben trist que des de la responsabilitat de
catedràtic d’una universitat (al segle XXI! Com assenyala bé de tant en
tant en Bilbeny), donat com va anar i va el cas, no sigui capaç de
prioritzar el problema de repressió d’idees i atac a la intel·ligència
i el coneixement en que es va embolicar la institució de la que en
forma part.
Desolador que es pretengui confondre rigor i serietat amb un control de
la censura en un sentit tant ampl..i..a..t. i pervertit, que esgarrifa
veure que s’accepta. Com ho és, si ho pot ser més encara, que donat
entra al debat assenyalant el xoc entre la Universitat i Bilbeny, no ho
fes en un exercici d’autocrítica en valorar el mal que es fa i es pot
arribar a fer al coneixement i a les persones involucrades amb
comportaments com els de la Universitat d’on n’és Catedràtic el sr.
Belenguer.