En Jordi Bilbeny és sovint el fil conductor de moltes coses. Sense adonar-me’n, moltes de les meves activitats m’acaben portant a ell. No crec que sigui casualitat. Porta una pila d’anys pencant de valent per a la revisió històrica, per a la llibertat nacional, per uns determinats valors socials i personals. El vídeo que us penjo a continuació correspon a la conferència del passat 30 de gener a Molins de Rei, amb la qual s’iniciava un cicle que avui presenta el segon episodi. Però abans de parlar d’avui, mireu-vos-el i us parlaré de dimecres i de dijous.
Efectivament, dimecres va tenir lloc a la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró la presentació del llibre d’Imma Albó sobre Fèlix Cucurull, aquest mes que hem tornat a commemorar el seu traspàs. Enguany n’ha fet 14 anys. A l’acte hi van intervenir Juli Cuéllar, Agustí Barrera, Imma Albó i Jordi Bilbeny (tots quatre, malgrat la mala qualitat, apareixen a la primera foto de la seqüència) i posteriorment Fèlix Cucurull nét va interpretar, amb veu i guitarra, tres peces musicades a partir de poemes de l’avi.
Cucurull, Jané, Casanova Bilbeny
View more
presentations from
guest45936e7.
D’altra banda, ahir dijous a la tarda es va presentar un nou llibre de l’historiador Òscar Jané. En aquest cas, una monografia sobre Ramon Trobat:
Catalunya sense Espanya, publicat per Afers. (A la foto, autor i editor.) Justament l’editor d’Afers Vicent Olmos va recordar-nos amb un parell d’anècdotes ben significatives que estem badant una mica amb el País Valencià, que s’hi fa molt bona feina i massa sovint no estem al cas.
Poc després era al Centre Comarcal Lleidatà, en un dels sopars organitzats per l’Institut Nova Història. Ahir Eugeni Casanova (a la foto, dret, amb Jordi Bilbeny a la seva dreta i Albert Codinas a la seva esquerra) ens va parlar del complot per segregar el bisbat de Lleida i treure’n les obres d’art. Tema també interessant.
I per acabar, avui és el torn de Daniel Ibànyez, que protagonitza la segona xerrada del cicle de Molins de Rei: “EL CAPÍTOL
DE L’ORDE DEL TOISÓ D’OR A BARCELONA I LA FESTA DE SANT ANDREU A
MOLINS DE REI.” Si us animeu a venir-hi…
Youtube en
català:
Hola! Ja està en
marxa la nova campanya per aconseguir el YOUTUBE EN CATALÀ. Pots signar a:
http://www.flog.cat/youtube-catal%C3%A0
Simplement posant
el teu nom i el teu correu!
Si poguereu
ajudar-nos a fer publicitat d’aquesta campanya donant a conèixer aquest enllaç
estaríem molt agraïts…
Quan més,
millor…!
Salut!
La gran barrera que impedeix a Catalunya ser una nació lliure sobirana i amb una estat reconegut és la la casta traïdora de la burgesia Barcelonina. Aquests personatges nefastos per la nostra nació que tenen noms i cognoms s’han de neutralitzar i expulsar de lloc privilegiat que tenen i de la dolenta influència sobre les decisions polítiques de Catalunya si es vol ser independent.
Jordi Bilbeny com sempre ha estat molt entenedor i fantàstic, però crec que encara és massa prudent en les seues conclusions (el qual em sembla molt bé). Ho dic pels milers i milers de proves que encara queden avui dia de la catalanitat d’Amèrica, sobretot en la toponímia, ciutats, pobles, valls, rius accidents geogràfics amb nom català i mal traduïts al castellà està ple a vessar a tota Amèrica. I després l’enorme quantitat de personatges catalans històrics manipulats es veu a simple vista, pintors, metges, filòsofs, escriptors, arquitectes, escultors que s’han manipulat el seu origen i context clarament català. Només una dada, la ciutat de Barranquilla a Colòmbia oficialment es reconeguda la seua procedència toponímica, que en l’original del segle XVI és un diminutiu “aragonés” sic. (és a dir català). Per tant originalment és: Barranquella, i així totes les ciutats americanes fundades al segle XVI.