Els vostres comentaris de suport i correus electrònics no s’aturen. Gràcies a tothom i perdoneu-me si deixo algú sense resposta. Aviseu-me, però, si us deixo penjats de l’enllaç, perquè m’agrada que es pugui seguir la campanya a través dels enllaços. Avui, com heu vist, apareix l’excel·lent reportatge de la periodista Anna Boluda de Vilaweb TV, i això es nota en les visites al bloc. Crec que batrem rècords i que així aconseguirem més adhesions encara. Cada dia tinc menys temps per escriure l’article perquè cada dia tinc més correus per llegir i enllaços per fer. Però m’encanta que m’assetgeu d’aquesta manera.
Isabel Clara Simó ha tornat a utilitzar el lema de la campanya a l’article d’avui. Però hi ha encara un parell de fortaleses inexpugnables que es neguen a donar la notícia de la campanya. Sort que en una d’aquestes fortaleses "s’hi llegeix la realitat" i que a l’altra hi ha "gent amb opinió". Però deixem-ho córrer i anem per la campanya, que continua trencant fronteres. Hem rebut adhesions d’Euskal Herria, concretament en la persona de Luis Maria Martínez Gárate. Així m’ho han fet saber des de la pàgina web de Víctor Alexandre, qui per cert presenta demà a les 12 del migdia a la seu d’Òmnium el seu llibre La paraula contra el mur. I fins i tot del Japó ens arriben els suports. Cliqueu a l’enllaç Tobuushi blog. També rebem moltes adhesions de regidors d’ERC com en Ricard Martínez i molts altres. Com sempre, teniu els enllaços a la vostra dreta, que per cert ja en són 154 al moment d’escriure aquest text.
En Jordi Dalmau i Ausàs, de la Seu d’Urgell, m’ha fet saber que no té bloc però que ha posat en circulació un missatge amb un text que he pogut llegir i amb el qual estic plenament d’acord. A veure si s’escampa força com a variant de la campanya. I si teniu ocasió de llegir els articles del bloc l’Aleix a ca la Toca us els recomano. És el contrapunt crític de la campanya, que sempre és necessari.
I com que l’actualitat política continua, avui em faig ressò de la negativa de Montilla a crear un operador públic de telecomunicacions català. És clar! Estem tan fantàsticament servits per aquestes meravelloses empreses que mai no han rebut ni una sola queixa…. I per què hem de voler un operador català? Si més no Montilla podria fer com algun antecessor: dir-ho i no fer-ho, però té la barra de dir tranquil·lament que no ho pensa impulsar. Qui vol donar suport a un candidat com aquest?
I finalment, un comentari a l’article de Jordi Cabré a l’Avui (i que consti que no li tinc mania), que es refereix, per la seva banda, a un altre d’Hèctor López Bofill. Tot plegat va del "pacte nacional" que seria un acord ERC-CiU. Ve a ser un prèssing a ERC perquè no faci president Montilla. Però és imprudent fer aquest prèssing mentre CiU manifesta la seva conformitat al fet que Mas sigui investit president amb el suport del PP. Que cadascú busqui el seu suport electoral i amb els resultats a la mà veurem, com sempre, quina realitat del país es reflecteix i quines majories es poden formar. Si preocupa el suport que pugui rebre Montilla, el millor és mobilitzar TOT l’electorat potencial del catalanisme polític perquè li faci contrapès.
Recordeu que avui a la mitjanit la difusió de la campanya continua al programa La Malla Ràdio de COM Ràdio.
Per un estat propi!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Enhorabona per l’èxit que està tenint la teva iniciativa, sobretot per poder reunir a molta gent que volem el mateix però que no pensem igual i que, massa sovint, no fem força junts.
Campanyes així són vitals per la nostra nació, i t’animo a cercar alguna fòrmula per a que aquest esforç que has fet no s’acabi al finalitzar la campanya, sinó que és pugi mantenir en un futur (fer aquesta campanya cada any, per exemple)
Salutacions
Hola Xavier,
només que sàpigues que també m’adhereixo a la campanya, i felicitats per l’èxit!
http://www.blocat.com/ainafer
Aina
Benvolgut Xavier, jo tambe em vull afegir a aquesta fantastica iniciativa que molts, i cada dia dia mes compartim, i et volia felicitar per la teva iniciativa. Visca Catalunya Lliure!
felicitats per impulsar aquesta proposta!jo també m’hi adhereixo!
vinga som-hi!
Xavier, t’he vist per YouTube
http://www.valldigna.cat
http://www.valldigna.tk
http://valldigna.foros.ws/
http://valldignasomiserem.blocat.com/
http://diaridigitalvalldigna.spaces.live.com/
ddV.cat http://molisimat.blocat.com/
Jo també m’he afegit a la campanya!
http://emrodaelcap.blogspot.com
Llum als ulls i força al braç!
Sense comentaris: el lema es comenta per si mateix.
SI HO VOLEM HO ACONSSEGUIREM
Per comprovar l’èxit de la campanya només cal cercar per el Google "jo també vull un estat propi" (incloses les cometes). Et surten milers d’entrades relecionades amb el tema, la majoria de suports.
Per cert, la Banya Arlequinada també s’ha adherit a la campanya: http://www.banyuts.cat
http://bacus.blocat.com/post/5530/95118
Jo també m’hi vull sumar. A fer pinya, que aixecarem una bona torre.
M´adhereixo des del meu bloc http://www.llibertats.cat o http://llibertats.blogspot.com a aconseguir i opinar sobre la nostra voluntat d´un estat propi.
Salutacions i endavant.
Moisès Rial. Puig-reig (Berguedà)
Dir "Jo també vull un
estat propi" és
com dir "Jo també vull que ningú es mori de fam" o "Jo també
vull que no hi hagi guerres" o "Jo també vull que ploguin bitllets de
500 €", etc. És a dir, que es tracta d’un desideràtum molt ben
intencionat, però absolutament ingenu, il·lusori i inútil. Es tracta
d’una proposició vàcua en la mesura que es fonamenta en el pur desig
oníric sense tenir en compte la realitat.
Muntar una campanya sobre una proposició aital només demostra el somiatruitisme
d’alguns que, oh senyor, sempre trobaran acòlits encara més militants. És el
que també s’anomena "fer un brindis al sol".
La conclusió és que (ja ho deia Freud) tota frustració
necessita vies d’escapament i els eslògans serveixen per a esbravar-se, com ara
les pintades… "Jo també vull viure de renda" -vaig veure escrit una
vegada en una paret-. Segur que el pobre desgraciat que la va escriure s’havia
de llevar cada matí a toc de despertador i, com la majoria, havia de deixar mig
sou al banc per a pagar la hipoteca.
Posem per cas que "Jo també vull que els humans siguin
racionals", però sóc conscient que no és pas la raó allò que ens guia en
aquesta vida, sinó altres instàncies més boiroses i imprecises entre les quals
destaquen els maleïts
sentiments.
Si, amic catalanet, de debò vols un estat propi, el que has
de fer directament és nacionalitzar-te andorrà. Ara mateix, tal com estan les
coses, no veig un altre camí plausible i viable per tal d’assolir el teu somni,
molt respectable, però somni al capdavall.
Dir "Jo també vull un
estat propi" és
com dir "Jo també vull que ningú es mori de fam" o "Jo també
vull que no hi hagi guerres" o "Jo també vull que ploguin bitllets de
500 €", etc. És a dir, que es tracta d’un desideràtum molt ben
intencionat, però absolutament ingenu, il·lusori i inútil. Es tracta
d’una proposició vàcua en la mesura que es fonamenta en el pur desig
oníric sense tenir en compte la realitat.
Muntar una campanya sobre una proposició aital només demostra el somiatruitisme
d’alguns que, oh senyor, sempre trobaran acòlits encara més militants. És el
que també s’anomena "fer un brindis al sol".
La conclusió és que (ja ho deia Freud) tota frustració
necessita vies d’escapament i els eslògans serveixen per a esbravar-se, com ara
les pintades… "Jo també vull viure de renda" -vaig veure escrit una
vegada en una paret-. Segur que el pobre desgraciat que la va escriure s’havia
de llevar cada matí a toc de despertador i, com la majoria, havia de deixar mig
sou al banc per a pagar la hipoteca.
Posem per cas que "Jo també vull que els humans siguin
racionals", però sóc conscient que no és pas la raó allò que ens guia en
aquesta vida, sinó altres instàncies més boiroses i imprecises entre les quals
destaquen els maleïts
sentiments.
Si, amic catalanet, de debò vols un estat propi, el que has
de fer directament és nacionalitzar-te andorrà. Ara mateix, tal com estan les
coses, no veig un altre camí plausible i viable per tal d’assolir el teu somni,
molt respectable, però somni al capdavall.
Jo també m’adhereixo a la proposta:
http://trescincset.blogspot.com/2006/09/jo-tamb-vull-un-estat-propi.html
Felicitats, ànims i endavant!
http://blocs.mesvilaweb.cat/desficiosa
Molt bona idea, jo també m’hi afegeixo
Xoia
Jo també vull un estat propi ¡¡¡ Felicitats per la campanya que creix de manera imparable. Per cert Xavier, coneixes poc Convergència, en comptes de dir que a Convergència també hi ha sobiranistes, com si fossim un cos extrany, hauríes de dir que a Convergència també n’hi ha que no són sobiranistes, segurament en trobaràs alguns que no ho són, però ben pocs francament.
Carles Agustí i Hernàndez
President CDC Gràcia
Portaveu Grup Municipal CiU Ajuntament de Gràcia
Magnífica idea, jo també m’adhereixo a la campanya.
Com més siguem millor.
Algun dia aconseguirem el que per ara és un somni i un Dret.
Jaume
Felicitats Xavier!
Dir-te que la campanya ha arribat als fòrums de la UOC i tot, on una companya d’estudis ha obert un espai amb la frase. Endavant!
Benvolgut Xavier
Trobo lloable la teva original iniciativa. Per no ser menys, t’envio la bitàcola publicada aquí mateix fa dos dies
Ànims!
http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/6369
"Valldigna, com i serem" http://www.valldigna.cat
Volem un estat propi pels Països Catalans, des de La Valldigna, País Valencià, ens adherim a la campanya i us felicitem per la iniciativa.
ENDAVANT
Em fa l’efecte que l’argument més de moda per
dir que Catalunya vol la independència, que vol un estat propi, és l’espoli
fiscal. És un bon argument, però és un argument fals i trampós.
Jo també vull un estat propi…
i no un estat cavernícola com l’espanyol. Acabo d’arribar d’Itàlia, i l’espanyol, com a llengua de comunicació, és un zero a l’esquerra. Enlloc t’entenen. En canvi, si t’hi adreces en català t’entenen molt millor. Que no era la segona llengua més parlada al món? Com deia la meva àvia: s’ha de ser misèries per fardar d’allò que no es té ni es tindrà mai. El català obert a Europa. L’estat espanyol tancat en les seves misèries. Vull ser Europeu de primera i no un miserable trencaterrossos de tercera.
No t’he pogut sentir a COM Ràdio, però ja ho buscaré. A hores d’ara hi deu haver més d’un sociata preguntant-se què passa a la xarxa, a les ràdios, al país… Tranquilos, pequeños Montillas, no ocurre nada. Simplemente, un país se está despertando, y proclama de forma pacífica su legítima voluntad de emancipación. ¿Os apuntáis? ¿Qué ocurre? ¿No os gustaría ser libres? (llegir-ho amb veu del doblador d’en De Niro a El cabo del miedo)
Et felicito per aquesta iniciativa que està triomfant. Per si no ho saps, el filòsof Ramon Alcoberro, a través del seu bloc que trovareu en aquesta pàgina web: http://www.alcoberro.info/, també s’hi ha adherit.
Endavant amb la campanya, això s’estén com una taca d’oli…Bona feina i enhorabona
Bluf…
bluf.blocat.com
A la UOC s’ha creat un fòrum titulat "Jo també vull un estat propi". Fa un parell de dies vaig enviar-hi un enllaç al teu blog. Encara no hi participa gaire gent però sí que ho llegeix molta…
gràcies Xavier Mir per obrir aquesta campanya tan interessant.
Saluts des del País Valencià…
Si téns temps passa’t pel peu bloc, sóc nou i acabe de començar…
I a els altres usuaris també els convide 😉