Blog d'en Xavier Mir

Henry Charles Lea (1825-1909) és
un historiador americà i activista polític de
Filadèlfia. Podeu llegir més sobre ell a la Wikipedia.
Allà hi expliquen que després d’uns anys dedicats a la
química va tenir una crisi nerviosa que el va obligar a fer
repòs. Aleshores va començar a llegir llibres
d’història i així va començar la seva gran
passió. Entre les obres que va deixar publicades hi ha una
History of the Inquisition of Spain en quatre volums,
publicada a Nova York i Londres els anys 1906 i 1907 i que actualment
es pot consultar per Internet (I,
II, III
i IV). A la
Wikipedia també ens expliquen que els seus fills van cedir la
seva col·lecció a la Universitat de Pennsylvania l’any
1925. Aquesta universitat disposa d’una extensa sèrie de
biblioteques, les Penn Libraries, entre les quals la Henry
Charles Lea.

Fruit de la feina realitzada a partir
d’aquest fons i arxiu personal és la Henry
Charles Lea Library Microfilm Collection, una col·lecció
de microfils realitzada per Kenneth M. Setton, professor d’Història
a la Universitat de Pennsylvania i bon coneixedor de l’obra de Lea.
El catàleg es pot consultar per Internet, però no els
documents dels microfilms. El biògraf de Lea és Sculley
Bradley. Per veure els materials abocats a
Internet, cliqueu a aquest
enllaç.

Poder llegir per Internet els quatre
llibres amb els documents transcrits al final de cadascun dels volums
és una gran sort. Cal recordar que la Inquisició era
l’únic organisme, l’única estructura de control
organitzada, que podia actuar tant a la Corona d’Aragó com a
la de Castella quan aquestes corones eren sota un mateix rei però
no sota un mateix govern. No és fins al 1714 que s’esborra del
mapa tot allò que significaven les corts, el pactisme i tots
els elements que havien caracteritzat la societat catalana. Als
segles XVI i XVII, a través de la Inquisició, el rei
podia fer coses que les estructures pròpies de la monarquia no
li permetien.

Henry Kamen explica al seu lllibre La
Inquisición española, concretament al capítol
sobre estructura i política, que la Suprema ocultava
informació al rei. Ho treu precisament de Henry Charles Lea
(com diu a la nota 54), i ho podeu llegir a la pàgina 330 del
primer volum de l’obra esmentada: “Yet, in spite of these
formalities, the control of the crown was becoming scarcely more than
nominal.”

Si la Inquisició podia escapar
al control reial, si s’havia revelat com una eina de control cultural i bibliogràfic
magnífica, si els historiadors ens donen exemples d’obres
retirades de circulació, esborrades del mapa per sospites
d’heretgia, etc., només cal pensar quines possibilitats hauria
tingut algun alt càrrec de la Inquisició que hagués
volgut fer una important contribució a l’homogeneïtzació
cultural que l’Imperi espanyol intentava construir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!