Els darrers anys, sobretot a partir de la manifestació del 18 de febrer de 2006, s’han caracteritzat per un augment progressiu del suport a la independència que va fer un salt endavant molt clar arran de la sentència del Tribunal Constitucional i la manifestació de juliol de 2010. Un any després, el juny de 2011, per primera vegada una enquesta del govern, el BOP del CEO, certificava que la majoria social favorable a la independència ja existia. A l’octubre vam poder constatar que aquest suport continuava creixent. Esperàvem, doncs, que una nova onada del BOP reflectís un nou augment percentual tenint en compte que des de novembre de 2011 el PP governa Espanya amb majoria absoluta.
Amb tot, al gener ja havíem avisat que el missatge de CiU segons el qual el país no està madur per a la independència s’havia de denunciar i combatre per fals i per nociu. Al febrer n’havíem constatat els primers efectes gràcies a aquella altra enquesta que deia que un 53,6 % dels enquestats votaria sí en un referèndum d’independència, però un 60,4 % creu que guanyaria el no.
La dada d’ahir significa un canvi de tendència en l’augment continuat del suport a la independència. Podem parlar de consolidació, com han decidit fer els companys de Vilaweb, o podem presentar les dades com si fossin les de juny de 2011 (“La independència ja guanya“) com pretenen al Singular Digital, amb aquest “ja”, però la realitat és que el suport a la independència ha invertit la tendència a l’alça dels darrers anys i que si no fem punteria a l’hora d’identificar-ne els motius ja podem dir adéu a la independència i ja ens podem anar imaginant un futur de laments i de retrets inútils enmig d’un paisatge econòmic, social i cultural d’extrema indigència. Serem vellets i direm als nostres néts: “Ho teníem a tocar però no us ho vam saber resoldre. Us hem fallat.”
La realitat és que cada dia veig més reforçada la meva hipòtesi: el lobby del Pont Aeri fa el que vol amb CiU i amb el govern d’Artur Mas. I aquesta gent tenen molt clar que cal aturar el procés d’independència com sigui. Això vol dir que el suport social a la independència podria arribar a créixer molt més, fins a un 55 % o un 60 %, que res no canviaria en la mesura que ells continuessin tenint colat el partit majoritari del país. Però en tot cas estan decidits a fer l’impossible per aturar aquesta embranzida independentista. I se n’estan sortint. Ja en podem veure els primers resultats.
Continuo sense saber si no en saben, no poden o no volen, però m’és igual. El resultat és el mateix. No ho tenim perdut, però hem de ser àgils a identificar i combatre el nou adversari, que ja no és l’Estat espanyol, que no pot fer res contra una majoria democràtica, sinó un govern català que té segrestat i enganyat el vot independentista i que està decidit a desobeir el mandat de la majoria. Dubto molt que un gag del Polònia sigui suficient.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja fa temps que comentes enquestes, ja hauries d’haver interioritzat que unes poques dècimes de variació en les respostes a una pregunta no comporten una variació si el marge d’error és força més gran i que un percentatge determinat no es pot ni s’ha d’interpretar com a un valor exacte, el valor real que s’obtindria fent la pregunta a tota la població.
En la darrera enquesta del CEO del 2011 els qui votarien eren el 45,4% +/- 2,47%. És a dir, el qui votarien sí estaven en algun punt entre 42,93% i 47,87%. Ara en aquesta enquesta sabem que el suport està en algun punt entre 42,13% i 47,07%.
Simplificant, el valor exacte l’has de buscar en l’interval que s’obté d’afegir el marge d’error al percentatge obtingut. Dins de l’interval però no al mig de l’interval.
Si els dos intervals coincideixen de forma gairebé perfecta com en aquest cas significa que no hi ha diferències des d’un punt de vista estadístic.