Blog d'en Xavier Mir

(Després que per un problema informàtic s’esborrés l’article, el torno a publicar)
Des d’aquest mateix bloc, el passat 21 d’agost vaig fer una Crida a la blogosfera sobiranista que va desembocar en una campanya amb un grau d’incidència notable en la societat. El resultat final ha estat excel·lent. Bona part dels objectius han estat assolits gràcies a les persones que s’han fet seva la proposta i que l’han escampada com una taca d’oli. La blogosfera ha rebut un impuls important com a espai per a l’opinió lliure, amb una qualitat perfectament comparable a la dels diaris tradicionals o en alguns casos clarament millor, més plural, més dinàmic, més interactiu. Crec que la campanya ha animat la gent a obrir nous blocs, a manifestar les seves idees o inquietuds de manera lliure, sense haver d’esperar que un diari publiqui una carta. També ha servit per unir el sobiranisme en un sol crit. Ha estat una proposta transversal que ha aplegat militants i simpatitzants de diversos partits i sectors socials de sensibilitats polítiques ben diverses. Ha demostrat que la unitat és possible. Ha generat un debat que s’ha pogut seguir en diversos blocs. Això vol dir que una iniciativa sorgida d’un bloc i secundada per un col·lectiu de blocaires pot arribar a alterar l’agenda mediàtica. Hem aconseguit introduir un argument més en el debat polític d’actualitat. Al final, fins i tot un diari tan reticent a admetre el debat com El Periódico se n’ha fet ressò, ni que sigui a través d’una carta d’un lector.

Però és evident que no tots els objectius han estat assolits, no amb prou intensitat, si més no. L’endemà mateix que acabés la campanya, el president de la Generalitat Pasqual Maragall va dir que és ridícul voler la independència. Aquestes declaracions evidencien el menyspreu del president envers una part important de la societat que té aquesta voluntat, i que l’únic que demana és el debat, i no fan altra cosa que demostrar la necessitat de tornar-hi, de dir-ho més alt i més clar encara. El president Maragall, que ja va ser, amb el cost del seu bloc, l’origen de la primera Crida, torna a ser-ne ara la causa. Però no és ell sol qui pretén amagar el debat a la societat. L’acompanya el PP i bona part dels mitjans de comunicació dels Països Catalans, com El Periódico, que ha manipulat el missatge de la campanya parlant d’exigències que no han existit en cap moment. Per tant, aquesta segona edició de la campanya té nous objectius: augmentar-ne la incidència en la premsa i arribar als mitjans audiovisuals de gran abast. Una fita simbòlica seria, per exemple, que el programa de TV3 Àgora en faci un debat monogràfic. Però als Països Catalans hi ha molts altres espais, radiofònics, televisius, etc., on el debat ha d’arribar perquè la societat tingui prou elements per poder decidir.

Per tot això, i perquè la primera campanya va arribar tard a molta gent que era de vacances o que no se’n va assabentar però que han manifestat la seva voluntat d’adherir-s’hi, proposo que repetim la mateixa acció del 8 al 15 d’octubre, ambdós inclosos. Per què aquestes dates? Perquè en una setmana coincideixen tres fets: un partit de futbol entre Catalunya i Euskadi el dia 8, la Diada del País Valencià el dia 9, que commemora l’entrada de Jaume I a València, i la imposició de la festivitat del 12 d’octubre. Recordem que es tracta de posar com a títol de qualsevol escrit "Jo també vull un estat propi" i que de manera lliure es pot arrodonir "per a Catalunya" o "per als Països Catalans". La campanya és oberta a noves aportacions a l’estil de les propostes gràfiques sorgides o de les iniciatives per fer servir el lema en llistes de distribució, fòrums, etc. És bo recordar que un dels avantatges és el mitjà que emprem, que permet el treball en xarxa i la incorporació ràpida de noves idees. Podeu fer servir aquest bloc i el correu electrònic que hi trobareu per avisar del ressò de la campanya a la premsa en format paper o de qualsevol altra iniciativa, però recordeu que no hi ha drets d’autor ni dogmes, que la campanya és col·lectiva i oberta; feu-la vostra un altre cop i portem-la ben lluny. Fem-la arribar a Euskal Herria, a Galícia i a Europa. Si algú penja un post amb referències a la campanya en altres llengües i m’ho fa saber, obriré una categoria d’enllaços per a l’ocasió. Jo intentaré mantenir i ampliar la mostra dels blocs on es pot seguir la campanya, però crec que al final serà millor utilitzar un cercador. Google, per exemple, recull ja 125.000 entrades amb el lema de la campanya. En tot cas, si voleu podeu enviar-me correus o introduir comentaris per fer-me saber que també participareu en aquesta segona edició. Molts lectors d’aquest bloc ja ho heu anat fent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!