El President d'Esquerra Republicana de CatalunyaJoan Puigcercós, va adreçar una carta a la militància i als independentistes en general. Una carta que, tinguem o no prejudicis entorn la figura del Puigcercós, siguem o no militants d'Esquerra, val la pena donar-hi un cop d'ull. Valorar-la i pensar-hi una estona.
Doncs això, si hi ha alguna cosa a dir, cedeixo l'espai! ;)
La carta, la podeu llegir clicant damunt de "carta oberta", just aquí sota.
En l'anomenat Estat del benestar en què vivim, tots necessitem vacances. Qui no fa vacances en un moment o altre ja pot ser considerat un personatge estrany. Potser amb el tema de la crisi aquesta tendència vagi variant per exigències del guió, i de la realitat, però en tinc certs dubtes, ja que molts decideixen prescindir d'alguna altra cosa abans d'unes vacances (estic generalitzant molt -segurament massa- i si en trobeu estadístiques, no dubteu a aportar-les).
Ara bé, tots tenim dret a vacances. És més, trobo que no està gens malament desconnectar de la 'rutina' que ens persegueix durant l'any i puguem carregar piles per afrontar el què ens espera en endavant.
Però no en totes les feines és igual de fàcil fer vacances. N'hi ha que han d'enginyar bones combinacions. No és el mateix en una botiga de roba que s'abaixa la persiana i es penja un cartell que, per exemple, una granja on hi ha bestiar. (fotos i més escrit a continuació...)
Per celebrar la fi de l'agost, la Colla Gegantera de Prats de Lluçanès, amb els gegants del poble Vicenç i Àgata, vam ser ahir diumenge a Centelles per participar a la trobada d'aquesta població osonenca.
L'habitual bon esmorzar va precedir la cercavila que va iniciar-se i acabar-se a la Plaça Major, enmig de molta gent (ens va fins i tot sorprendre positivament!). Felicitats doncs a la Colla Gegantera de Centelles i a la gent de la població per a volcar-se a sortir!
Podeu veure una petita galeria de fotos feta per mi clicant aquí.
I a partir d'ara, el calendari geganter ja torna a estar atepeït! Dissabte vinent a Caldetes, i la vigília de l'11 de Setembre, cap a Les Carpes. En seguirem escrivint coses...
No tinc dades ni estadístiques a mà. Però l'Eix Transversal és un mortuori.
Si bé és cert que hi ha imprudències, que massa sovint fem l'animal al volant del cotxe, que no vigilem prou, que ens arrisquem (jo el primer!)... penso que el disseny de les carreteres és molt important també. Hi ha carreteres més segures que d'altres, o més propences a tenir accidents.
L'Eix (una via clau pel desenvolupament del país), ja va néixer coix. Des del primer dia que van notar-se deficiències. Així doncs, què esperem a intensificar-ne la reparació? Si us plau, que sigui per fi una prioritat absoluta el seu desdoblament! S'ha iniciat, sí, però a ritme molt lent. Quantes morts més haurem d'aguantar?
Al Lluçanès, en portem una mala ratxa de joves que han deixat la seva vida anant dins el cotxe. Dos, han estat en diferents punts de l'Eix.
Aquesta nit, vaig saber pel facebook que una de les bessones d'Oristà (la Dolors) es disposava a anar a gaudir d'un brillant concert dels Lax'n'busto a Sant Hilari Sacalm. Jo hi vaig arribar, i vaig viure un genial concert. Per culpa de no sé pas què (o sí), ella no.
Un segon, et pot canviar la vida. O altrament dit, te la pot acabar.
El vídeo que us convido a mirar i escoltar voltava pel facebook. Vaig demanar-lo als seus autors, l'he penjat al youtube i així donem l'oportunitat a més persones de poder-ne gaudir.
La passió per la música, el fet de poder compartir-la amb un grup d'amics en un vespre d'estiu, tot cantant-la i amb molt bon ambient, em va semblar més que interessant. Ells mateixos es presenten, i presenten la cançó, que anomenen "la sensació de l'estiu". Una cançó del gran cantautor Cesk Freixas, allunyada de grans promocions, però que és molt bona.
Doncs això, escolteu-la. Acompanyats d'un guitarra, n'hi ha algun que desentona bastant, però algun altre que canta perfectament! ;)
A Prats, hi ha talent!!
Clicant aquí podeu veure el vídeoclip original (que per cert, també m'agrada!)
Ell ens va ensenyar que en els temps moders futbol i espectacle no estan renyits en absolut. Llàstima que va durar poc, però aquell equip va fer grans gestes. L'aposta de Laporta i Rosell amb un tímid i poc conegut Rijkaard era difícil. No va començar bé (quin mig any vem passar!) però tot va readreçar-se i ens va portar a viure grans nits.
Com ja havia escrit (el 27 de gener d'aquest mateix 2010 escrivia aquest post, en el que demanava un just homenatge a Ronaldinho, i ja parlava d'ell), aquella etapa em va agafar estudiant a Barcelona, fet que em va ajudar a ser al mig del "merder" quan vam celebrar títols i, sobretot, la Copa d'Europa de París. Quins records.
És l'únic jugador de futbol, de moment, del que tinc una foto penjada a l'habitació. S'ho mereix. I avui li arriba un més que merescut reconeixement de l'afició blaugrana, malgrat el seu traumàtic adéu (que no val la pena recordar massa). A continuació, un altre vídeo (a la xarxa en corren nombrosos).
Un dia un periodista osonenc ens va donar un article abans de començar una tertúlia televisiva. Ara, en ple estiu, he recuperat l'article i he decidit compartir-lo.
Em sembla d'interessant lectura, i convida a la reflexió. És de visió espanyola, escrit en llengua espanyola. Amb algunes coses que considero errònies però val la pena fer-hi una ullada. Dedica-hi uns minuts i si vols, deixa comentari:
"Por Manuela. El 22.04.2010.
No existe democracia sin partidos políticos. Aunque los partidos políticos decepcionen profundamente en su formulación. La realidad nos muestra que la ideología ha dejado de ser referente en el comportamiento de estas instituciones, mostrando descarnadamente su realidad, posiblemente inevitable: estructuras de poder gestoras de poder...
Va ser diumenge passat al migdia quan els gegants de Prats de Lluçanès tornaven a participar de la Festa Major d'Olost. Després de la missa, doncs, va ser el torn de les dues parelles de gegants i dels cap-grossos d'Olost.
Un dels aspectes, més interessants (a banda del bon ambient) va ser en relació els grups de grallers, pradencs i olostencs, que van tocar de forma conjunta. Es tracta de grallers i gralleres joves dels dos pobles que van amenitzar i de forma brillant tota la cercavila.
Com sempre, i al costat de casa, va estar molt bé.
Una gran patacada d'aigua va protagonitzar la tarda d'ahir, en ple mes d'agost. Tot i que es veia a venir que plouria, a molts ens va agafar deprevinguts, i ens va sorprendre durant una bona estona la quantitat caiguda.
A Prats, com suposo que a tot arreu, la diferència de litres registrats és prou important depenent del punt observat. Així mentre, segons m'han dit, a Cal Muntanyà van registrar més de 70 litres, al Soler de n'Hug voltaven els 50 (preneu-vos-ho com aproximat. Si algú té més dades, les pot aportar).
Així doncs, podeu veure el vídeo que vaig fer un cop s'havia calmat la pluja a Les Tres Fonts clicant aquí, i aquí podeu mirar el moment que plovia més, davant la piscina de Prats.
* A la foto, recollint bales entre Sant Sebastià i Santa Llúcia (Prats de Lluçanès). Clicant damunt, podreu veure-la ampliada. * Aquest text recull algunes de les paraules que han vestit, vesteixen i vestiran l'agost. Algunes amb més insistència que d'altres.
Un mes després de la manifestació del 10 de juliol a Barcelona (comentari a Vilaweb), val la pena parar un moment i donar-hi algunes voltes. Primer de tot, constato que no podem pretendre que amb un mes hi hagi hagut grans canvis. Amb un mes de temps, poden passar moltes coses, sí, però és evident que una lluita tant llarga com és la consecució de l'Estat propi no s'hagi assolit amb aquest últim període de temps.
El més important crec que ha estat el sorgiment de més consciències independentistes, el típic "ostres, potser sí que és el què ens convé", o el "carai, ja són molts que defensen la independència". I la mar de lletra que s'ha escrit entorn el què va passar el 10-J i el debat que ha despertat.
Continuo pensant que la transició cap a la independència no té retorn. I penso que ara mateix tenim un període d'un parell de mesos 'enverinats' per les eleccions al Parlament de Catalunya. La veritat l'haurem de veure l'endemà d'aquestes eleccions i els resultats que en puguin sorgir. Per tenir un bon "endemà", però, cal tenir uns bons resultats independentistes a la cambra catalana. I de moment, només hi ha una opció clara, de llarga tradició, seriosa i rigorosa.
Per altra banda, recomano l'article del mestre sociòleg Manuel Castells (llegir aquí), que sota el títol "¿Independencia?" fa un interessant relat. També el comentari d'Ernest Benach, dedicat a aquest article del professor Castells.
La independència es va apropant. Però no ho fa tota sola.
Tal i com fan durant l'any amb els seus equips (a Manlleu) aquest cap de setmana passat dos pradencs han obtingut molt bons resultats jugant en el torneig d'estiu més participat de la Plana de Vic. Són l'Ían Pino Soler (a la foto) i el Gerard Codina Cors. Es tracta del torneig de futbol de Taradell, un torneig que ha tingut 655 jugadors, repartits en 77 equips de diferents categories. Els partits es van jugar del 28 de juny al 30 de juliol, amb una bona organització al darrere.
L'Ían i el seu equip (PapaAmericano) van quedar segons, després de jugar una final molt ajustada (ell va marcar el gol que suposava l'empat a 2 i que els donava la possibilitat de guanyar), i el Gerard i els Maccabbi de Levantar van guanyar el torneig en la categoria dels juvenils.
Tal i com havia escrit, els gegants de Prats van ser a Sant Julià de Lòria. Uns dies després, aporto la crònica ajudat per la Kappy, una de les que hi era.
Dissabte 24 de juliol a les 8 del matí, tots estàvem a punt per començar camí cap a Andorra, per fer una visita als nostres germans de St. Julià de Lòria que estaven de Festa Major. A les 12 del migdia començava la cercavila juntament amb els gegants de St. Julià de Lòria pels carrers principals del poble. Després de fer una foto de família davant del Comú, vam agafar el camí fins al punt on es va fer la cerimònia de l’agermanament; allà, la regidora de cultura va fer el seu discurs (molt bo, la veritat) i també hi van haver algunes paraules per part d’ambdós caps de colles. Seguidament, destapada de la placa-figura en honor a l’agermanament en la que hi ha dibuixats els 4 gegants (podeu veure-ho a les fotos). (segueix llegint per veure enllaços i resta del text...)
Dissabte van tenir lloc les semifinals, i ahir la final de consolació i la gran final. En aquesta, es van enfrontar l'equip "Taverna El Caminet" i "Olost Damm". Un any més (recordeu any passat), era un derbi Prats-Olost, al camp i a la grada. Un partit tens, amb entrades brusques i que no passarà a la història per veure's un gran joc. Això sí, una gran igualtat. Tanta que el partit va acabar amb empat a 1 al marcador (primer van marcar els pradencs, amb gol del Ton). Així que es va decidir el guanyador als penals, que van donar la victòria als de Prats, gràcies a què van marcar-los tots tres i el porter (Dídac) va parar el primer dels d'Olost.
Va acabar doncs, el primer torneig de Futbol 7 de Prats, que va ser possible a una colla de jovent del poble que dia rere dia es preocupaven per tal que funcionés. A ells, als campions i a tots els equips: felicitats!!
El número 45 del full informatiu del Grup Municipal d'Esquerra a l'Ajuntament de Prats de Lluçanès, ja ha estat repartit a les cases de la població.
En aquesta ocasió, la portada està dedicada a parlar sobre l'Ajuntament i els serveis públics. A l'interior, es tracta el passat Ple Municipal, la Plaça dels Països Catalans, les Festes de Sant Joan i els Elois, i l'Escola Bressol Municipal. Per acabar, hi ha un article titulat "Transició cap a la independència", en el que es remarca que a l'ajuntament de Prats hi ha unitat i unanimitat en aquest tema.
La podeu llegir, a continuació.
* A la foto la Plaça Nova durant un ball de gala a la passada legislatura. És feta per la Teresa Parareda.
Arxius:cERCavila 45- Clicant damunt, la podreu llegir