En Carles Lombarte de les JNC de Sabadell ha publicat una carta a l’E-notícies en què demana una Catalunya independent. És una de les poques alegries del dia. Això i un bon article de Ramon Tremosa a l’Avui. L’atemptat d’ETA ha posat fi a la treva, i segons el govern espanyol al
procés de pau, però ha donat el tret de sortida a les eleccions del
2008, que fins i tot podrien avançar-se per legitimar l’estratègia que
adopti el PSOE. A partir d’ara la política catalana deixarà d’existir
a molt mitjans de comunicació impresos i digitals. Serà més notícia el badall d’un
ministre espanyol que no pas un moviment de la societat civil, com per
exemple el fet que Crida per Mallorca s’hagi afegit a Sobirania i
Progrés. D’això, si més no, n’ha informat alguna publicació digital com Tribuna Catalana. Sobirania i Progrés va fent. És a tocar de les 9.000 adhesions i a punt per encarar la recta final.
El problema d’estar massa pendents de la política espanyola és que no hi ha gaire joc. No hi ha esperança ni alternativa. O hi ha un individu que menteix públicament sobre el nou estatut i que deixa que es podreixi un procés de pau o n’hi ha un altre disposat a portar-nos a una altra guerra. Tal com escriu Lluís Bou a l’Avui, "El Pacte Antiterrorista, que va ser firmat pel popular Javier Arenas i
l’aleshores cap de l’oposició, Rodríguez Zapatero, critica en la
introducció l’estratègia política del PNB i d’EA i interpreta
l’autodeterminació com si fos una imposició." I aquest és el nucli de la qüestió.
E-notícies informa que la Generalitat subvenciona entitats de tots els països catalans. No sé si n’estan contents o ho troben un escàndol, ni veig que hi hagi gaire reacció, ni per bé ni per mal. Endavant, doncs. En tot allò que es pugui, i des del Govern, es treballa per la nació amb discreció. I al capdavant del Govern, per cert, el postnacionalista Montilla. També és així quan es fa un viatge oficial a Andorra. Discret i efectiu.
Afortunadament, la Xarxa de Blocs Sobiranistes continua consolidant-se com una xarxa en què informació i opinió es van alternant. Val la pena, per exemple, saber què passa a Elx amb les escoles a través d’en Josep Amílcar Albert; quins caps de llista es van presentant per a les properes municipals, com a Olot, a través del bloc Road to Montenegro de Narcís Capdevila; conèixer l’evolució de les investigacions de la fundació Histocat.cat a través del bloc Cròniques d’una nació, etc., etc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Xavier!
Estic de nou per aquí! Bon any nou per cert! ^_^ i a tots els lectors i lectores assidus del teu bloc.
Veig que continues amb l’energia que et caracteritza! Ben fet! Personalment, la veritat és que vaig de bòlid amb l’època d’exàmens que s’inicia aviat a les universitats. D’altra banda, referent al teu article, penso que com a mínim la política catalana pot descansar una mica, vull dir que no que deixin de fer política, si és que en fan alguns, però aquella pressió mediàtica que hi havia a cada moviment dels partits catalans des de l’inici dels procés de l’estatut fins al final de les eleccions ha estat esgotador, personalment ho he viscut així, m’agrada saber el que passa al meu país, però l’excés d’informació o moltes voltes de desinformació et donava més sensació de caos que d’una altra cosa. Em causa pena veure que el diàleg no triomfa en el cas basc, però alhora tinc ganes que els mitjans deixin de tenir enfocats a tota hora els partits catalans.
No obstant s’acosten les municipals, i la política d’ERC al costat del PSC a l’ajuntament de Barcelona és ben decebedora, com la última que ha estat recolzar la tala d’arbres de collserola per poder ampliar el parc temàtic del Tibidabo, on són els ecologistes? on són les esquerres que intenten mirar pel poble? A Barcelona certament, sembla que faci temps que les esquerres han desaparegut, i si és així, amb qui pots confiar? En quin partit et pots sentir mínimament recolzat? Sóc catalanista i independentista, en més d’una ocasió ho he manifesat així, i clar, el meu pensament s’acosta més a ERC, però socialment les seves actituds fan més ganes de plorar que una altra cosa. A qui votar? Potser un vot en blanc? Quin embolic que porto dins del cap amb aquest tema.
Respecte al què assenyales de l’escrit de Lluís Bou, penso que cal plantejar-se què implica la negació de l’autodeterminació que pretenen defensar. I també com és que es pot negar una cosa, fins al punt de dir que no existeix, i alhora dir que és una imposició.
Sobre la notícia de les subvencions jo més aviat veig que es parla en to d’escàndol. Un suau to d’escàndol.
Ja ho he dit; bona colla d’articles.
(Hauries de mirar l’enllaç a Road to Montenegro. Envia al 12 d’octubre, i no a l’escrit al que fas referència. Molt interessant el què allà comenta sobre cartells de "precampanya".)
Les eleccions són al 2008? Hòstia! Jo em pensava que eren enguany, encara tindrem que aguantar un any més com el passat? Sincerament, això es fà insostenible!