Crec que el debat sobre el comportament
electoral de cara al proper 9 de març ha assolit fites que mai
abans cap consulta havia obtingut. L’intercanvi d’idees és
hores d’ara tan intens com probablement la desorientació
d’alguns i la indiferència d’uns altres. Per desgràcia,
no sembla que sigui possible cap posició unitària que
afavoreixi el moviment independentista. Evidentment, si ERC mateixa
hagués donat suport a un vot nul o si hagués decidit no
presentar-se, el cop d’efecte hauria estat considerable. Ridao,
tanmateix, no tirarà per aquest camí. Potser encara és
aviat. En tot cas, m’agradaria que fos la darrera vegada que Esquerra
es presenta a unes eleccions al Congrés.
Francament, vist com estan les coses i
tenint en compte els reptes dels propers anys, si l’any 2012 o quan
tornin a tocar eleccions a Espanya ERC encara troba útil i
necessari aspirar a ocupar escons en un parlament on no pot fer res,
estaré molt decebut. Entenc, doncs, que no hagin fet ara el
pas, però crec que seria perfectament assumible que
anunciessin ara que no concorreran a més eleccions espanyoles.
Posat que al 2012 encara no tinguéssim estat propi, no
presentar-se seria un gest de sobirania.
Malgrat el que ha publicat Joan Puig al
seu bloc,
la realitat és que el vot en blanc, en boca o en mans
d’independentistes declarats (al marge de rebequeries maragallianes),
és un indici de desobediència que cal prendre’s
seriosament. Hi ha un sector important del país que vol un
tipus de gest que Esquerra no els ofereix per a aquestes eleccions.
És clar que hi ha arguments vàlids, racionals i de
caire polític per votar ERC, però ens trobem en un punt
en què moltes persones comencen a dubtar que seguir les regles
del joc de la pseudodemocràcia espanyola pugui aportar res al
procés. I si ara les coses estan així d’avançades,
tot fa pensar que d’aquí a quatre anys encara ho estaran més.
Per això crec que aquesta és la darrera ocasió
que ERC es presenta al Congrés, o m’agradaria que fos així.
Ara, les eleccions són d’aquí a un mes. El debat sobre
el vot en blanc ha desbancat les opcions de l’abstenció i del
vot nul. Encara poden passar moltes coses. Potser sí que el
vot en blanc pot fer mal. Si més no, comença a haver-li
la percepció que és possible estructurar el
comportament electoarl en aquest sentit, mentre que és difícil
fer-ho en favor de l’abstenció o del vot nul. Com que la
campanya en si no ens interessa gaire, com que gairebé ens
bull la sang cada cop que sentim una nova promesa electoral o una
nova provocació per atreure determinat votant o una nova crida
a fugir del llop del PP, és possible que durant el mes que
queda encara veiem alguna sorpresa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Perquè jo també sempre he pensat que un partit que s’autoproclama independentista no hi ha d’anar a fer res a Espanya.
Des de quina coherència es jura la Constitució espanyola o es va a visitar el rei d’Espanya com a grup parlamentari si s’és independentista i republicà.
Per això em dol la incoherència d’ERC. Per això critico la seva actual estratègia i per això considero que els seus actuals líders juguen amb els nobles, ferms i íntims sentiments de la gent que de veritat volen la independència.
Ja saps que ,desitjant com tu la independència de Catalunya com a nació, jo crec fermament que cal incidir políticament a Espanya. Crec que CiU sempre ho ha dit i ho ha fet així. Amb encerts i errors, amb clars i ombres, però en tot cas, amb un mínim de coherència en els seus plantejaments i sense enredar a ningú.
Crec que hi hauria motius suficients per la retirada en aquestes eleccions per part d’ERC i que es visualitzes que es surt de la mediocritat i les poltrones i s’opta per anar a totes amb coherència. Això l’electorat ho agraïria molt i tornaria la il·lusió. Però desgraciadament no sera així i dubto que el 2012 ho sigui, la demagògia de la utilitat d’aquest vot seguira vigent.
Albert
Bé, crec que ens farem vells esperant que Esquerra faci res de bo. Amb quatre dies Esquerra ha comès tots els errors que tant han criticat, molt penós. Serà que vendre fum és molt fàcil.
Tot això de l’acte de sobirania que representaria que ERC no es presentés a les generals de 2012, malgrat que no fóssim encara una nació lliure, està molt bé. El problema és que no m’ho crec. Si el 2012 no tenim Estat propi, Esquerra es presentarà a les eleccions. Hi posaria la mà al foc i molt probablement ni em cremaria ni notaria cap mena d’escalfor. Si més no, aquesta es la percepció, el feeling, que m’evoca aquest partit polític des de ja fa temps. No des de sempre, evidentment; fa uns anys encara creia realment que ERC podia aportar quelcom de positiu. Avui, però, comparteixo la visió de "poltronisme i covardia" que planteja en Titot.
Vist el comportament elecoral dels catalans en el referendum de l’estatut demanar el vot en blanc ara fot riure, i demanar-lo per CIU fot cagarela.
Crec que millor que es presenti. Si més no perquè la quantitat d’escons que pot arreplegar, són escons que no aniran a parar a mans d’altres forces que no fan de la sobirania el seu objectiu polític. Ni la mateixa Batasuna renuncia a presentar-s’hi! Una altra cosa és l’ús que n’hagi de fer d’aquests escons, i això hauria de ser tema d’una Conferència Nacional. Per aquests set sous, tampoc caldria que es presentès a les eleccions europees perquè si a Espanya no s’hi ha d’anar a fer res … imagineu-vos a Europa! Cal ser presents en tots els fòrums parlamentaris que calgui perquè són l’únic instrument reconegut per exercir els drets democràtics.
Xavier,
Tots els partits tenen la cua de palla, sense excepcions. El sistema de partits està totalment nort a Catalunya. Mort en el sentit que no pot haver cap mena de regeneració, de canvi. El tacticisme per anar a les llistes, per tenir diners per subsistir, etc. fa que massa sovint manqui coherència. Dit aiò, tot i que emocionalment el vot en blanc sigui una opció, el problema és que és un menys que tenim el que no som "dependents". No faig cap valoració sobre a quí votar, però no m´agrada que el país quedi en mans de les maquinacions PP-PSOE
N’hi ha que manifestar-se per la preferències polítiques entre els partits que es presenten de portes cap afora, amb independència de la direcció actual dels partit per la conjutura política- a més s’en duen les nostres hisendes i algunes qüestions més importants, sense dret al reclam o almenys tindre’l.
De portes endins ara no toca o no és el moment de triar per les bases i els organs interns del partit la direcció estratègica més adient o le polítiques alternatives més sòlides, això és un altra perspectiva diferent.
Les eleccions sovint s’utilitzen per deslegitimar l’estrat social d’on prové una major abstenció o resta en blanc que encara pot perjudicar més.
Com deia John F. Kennedy "no mires que pot fer el país per tú, si no el que pot fer tú pel teu país" i de segur que n’hi ha partits que el deixaran fer menys.
Penso que hem de ser conscients del país que tenim, i del comportament polític de la seva ciutadania, que -de fet- no difereix gaire de la majoria dels països occidentals. Vejam: sovint recordem que la majoria de catalanes i catalans no són pas independentistes. Però massa sovint oblidem que la majoria d’independentistes… són gent normal!! Vull dir que no tenen ni voluntat, ni ganes, ni capacitat de ser un militants-activistes-convençuts sempre capficats amb la política. Per això, estratègies com el vot nul-blanc-abstenció-no presentar una candidatura, etc. etc. em semblen un gest coherent -a vegades, no sempre- però en tot cas condemant al fracàs. Insisteixo: la majoria d’indepes no són joves convençuts que van a les acampades i es pengen l’estelada. Avui per avui, la majoria d’indepes són pares i mares de família que procuren arribar a final de mes, que eduquen els seus fills com poden i que, de tant en tant, bé amb alguna mani (18 F o 1 D), bé amb algunes eleccions, volen mostrar la seva adhesió a l’independentisme. Però si els compliquem massa la vida (vot nul a l’estatut, vot en blanc aquí, no presentar-te a espanya, etc. etc.) simplement, desconectaran.
I no ens preocupem per això: és el gran èxit de l’independentisme dels anys 90: que gent "normal" no especialment polititzada, tot i fer-se gran i anar-se integrant al sistema… no deixa de ser mínimament independentista. Això no havia passat mai!
Segurament ERC deixarà de presentar-se al govern espanyol quan provoqui vergonya aliena el suport que rebi. I aleshores un efecte de força i coherència no serà més que una mostra de pèrdua de suport maquillat amb l’habitual triomfalisme. I víst així, millor que quedi clar que l’independentisme depassa i en molt la representativitat d’una força que té els números d’acabar en no res. Millor que quedi clar des d’ara mateix que ja no podem confiar en ells.
Vot en blanc=carta en blanc. Està clar que guanyarà el ZP o el Rajoy, així que jo passo del tema, sé que els fot més l’abstenció perquè és la cosa que més critiquen tots plegats, dient-nos antidemòcrates i de tot…doncs abstenció tindran.
Apa a treballar dur i deixem que aquesta generació política mori per inanició, ja fa massa que belluguen sense moure’s un pam. Ja ens fan massa nosa tu…
Bones, Xavier,
ahir vaig tenir l’oportunitat de sentir el vocal del CGPJ Alfons López Tena a Valls i, si no hi ha cap lectura tendenciosa ni subjectiva de la realitat, els fets que exposa -que suposo que desenvolupa al seu llibre-, si tinguessin una suficient difusió, provocarien que demà, per voluntat popular, s’hagués acabat el vampirisme de Castella vers Catalunya.
És preocupant sentir les dades que el saguntí aportà per demostrar l’escanyament al que estem sotmesos. És preocupant sentir-lo dir que ara a Madrit ja accepten que som una nació, però que com a tal, i a més sotmesa, la poden expoliar, desagnar, …, fins deixar-la en una ombra vagarosa que prou feinas tindrà per dansar una sardana.
De dades en va aportar un futimer (legislació laminant, projectes d’interconexions faraòniques amb Europa via Aragó, obstaculització de la creació de mercats potents com el català-valencià, …, anècdotes,… ). Si aquests del cercle d’estudis sobiranistes es calcen i posen a disposició les seves informacions i estudis, l’esvoranc entre ací i allí serà definitiu.
Amb un cartipàs de dades com el que poden generar, el soecialisme català i el colonialisme de bona fe queden totalment desautoritzats i descavalcats i sense argumentari per rebatre l’independentisme.
Que no se’ns esguerri la criatura!
Mai no hem de renunciar a representar la pluralitat d’un estat en el que estem, i que limita precisament des de Madrid les nostres possibilitats i les nostres capacitats. No els hem de donar aquest gust, de retirar-nos de motu propi del panorama polític estatal i contribuir, així, al bipartidisme i la polarització i a la visió d’un estat homogeni i sense problemes d’injustícia i desequilibris territorials, mentre contribuïm a emplenar les arques de l’Estat. Ho trobo una proposta estratègicament errònia i suïcida mentre se’ns hagi perdut gairebé tot a Madrid.
I suposa posar en el mateix sac totes les forces "perifèriques", perquè ERC és l’única força d’entre les 4 primeres de l’Estat que no pretén participar de la governança de l’Estat espanyol ni caure bé a Madrid, sinó defensar les nostres institucions i del teixit social i econòmic emprenedor; la construcció d’espais de sobirania i la reversió dels dèficits que es deriven de la nostra dependència de l’Estat i que limiten la qualitat de vida, el benestar i la competitivitat que ens mereixem. Mentre aquestes fites no s’assoleixin, ERC ha de ser a Madrid, i amb força.
Si no optem des d’aquí per les forces que puguin treballar-hi i ens quedem a casa o no ens mullem, optem a la pràctica per reforçar els partits espanyols o els que només van a Madrid a reformar Espanya.