El referèndum de l’Estatut que va tenir lloc el juny de 2006 va donar peu a un interessant debat a la xarxa sobre el sentit del vot. A banda dels partidaris del sí i dels partidaris del no, hi havia també la proposta d’un vot nul organitzat. A mesura que s’acosten les eleccions del mes de març es va veient la possibilitat d’aprofitar-les en benefici propi. El debat és obert i és bo que així sigui. Debatem-ho ara intensament i a veure si som capaços de consensuar el sentit del nostre vot. Abstenció? Vot en blanc? Vot nul organitzat? És possible construir un vot en clau nacional, al marge dels partits, que sigui alguna cosa més que la suma de vots individuals? És possible que la comunitat d’internautes catalans liderem un procés de desobediència cívica, de protesta electoral contra un estat que no ens permet l’exercici del dret de decidir? És possible que a la blogosfera es trobi el consens que els partits ni saben ni volen trobar? Què passaria si entitats com Òmnium, ACPV, OCB o la PDD donessin suport al debat?
Des del bloc Reset-cat ens arriba un interessant apunt en aquesta línia. Ells aposten decididament per l’abstenció com un vot de càstig a ERC i CiU, de qui diuen que són el vell catalanisme. Enllaçant amb això, Joan Cotxà, que té el bloc a la XBS, ha publicat un apunt on recorda el programa que El Nas de Cleòpatra va dedicar a la ucronia amb el capítol “Si Catalunya aconseguís la independència”. Cotxà escriu: “En primer lloc, s’identifiquen com a desencadenants del procés d’independència la sentència contrària a del Tribunal Constitucional a l’Estatut d’Autonomia, la victòria del PP a les Eleccions Generals de 2008 i una reforma electoral a Espanya pactada entre els dos grans partits que bloqueja tota capacitat d’influència dels partits catalans. Tot plegat acaba generant un desencís social sobre la continuïtat de Catalunya dins d’Espanya que acaba amb la reedició de la Solidaritat Catalana com a coalició electoral que agrupa tots els partits catalanistes i que té com a principal punt del programa la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.”
I no menys interessant resulta el reportatge de Le Monde Diplomatique. N’informa Tribuna Catalana i diu que la dicotomia autonomia/independència hi és plantejada de manera ben clara. Voleu més proves que el procés és obert? Ara els francesos estan informats i avisats. Si volen seguir l’actualitat del procés, la blogosfera sobiranista pot ser una molt bona font d’informació. Entre nosaltres segur que hi ha persones que escriuen bé el francès i que poden fer aquesta feina d’internacionalització a la zona francòfona.
D’aquí a quatre anys, quan l’Estat espanyol ens torni a cridar a les meses, les coses hauran canviat. Que ho hagin fet molt o poc depèn de nosaltres, de la nostra capacitat per articular, en menys de tres mesos, un moviment de protesta que s’expressi en un únic sentit a les eleccions: abstenció, vot en blanc o vot nul, però vot de desafecció. Trenquem les regles del joc. Plantem-nos. O és que algú està realment il·lusionat en les possibilitats del sobiranisme en unes eleccions que podem acabar amb Bono presidint el Congrés? No és això una invitació a marxar corrents d’Espanya?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
hola xavier, ens vam conéixer a Arenys, a les jornades sobre la descoberta catalana d’amèrica.
sempre fins ara havia votat erc però ara no els votaré, votaré en blanc, penso que és el vot de la gent a qui no li és igual tot, però al mateix temps no poden votar res més..
Jo sóc votant d’ERC des dels 19 anys, i aquesta vegada votaré en blanc. Vull que entenguin el missatge. Que sàpiguen que ja n’hi ha prou. Que ja n’hi ha prou de Montillas, de PSOEs, de només mirar pel govern, de deixar-se trepitjar. I no m’ha agradat el que ha passat amb el Renyer, i a Lleida i amb l’Elisenda Paluzie. Jo em planto. Però no m’abstindré sinó que votaré en blanc.
Ja ho vaig explicar ahir al meu bloc, jo votaré en blanc. Els votaria si es sotmetessin (ERC i CiU, ICV) a la PDD o a Omnium, o a qui sigui, amb un programa comú de mínims: no a pactar res ni amb PP ni amb PSOE. En cas contrari, m’han demostrat no estar a l’alçada, que s’equivoquen, que no en saben, i ens calen uns altres polítics.
Internacionalitzar l’independentisme és un dels grans deutes pendents i el gran repte que tenim per endavant si volem aconseguir ca nostra.
El vot "de càstig" és en si mateix antipolític. Per què no som capaços de fer bé política? Si tant i a tants ens deceben CiU i ERC, per què no muntem altres coses serioses? Som responsables del nostre vot però també de la realitat política que hi ha i construïm dia a dia.
Jo votaré en blanc, però no per castigar ningú, ni per descomptat consensuant res amb ningú. El vot en blanc és la meva decisió i és intransferible. La prenc simplement perquè cap opció no em convenç. Ja està, no hi ha més. No cal fer cap campanya.
Seré present en un partit polític que es munti i es comprometi a organitzar sempre primàries i a guiar-se realment per una estratègia política sotmesa a debat i crítica real amb possibilitat d’esmena. I dins del dret a decidir, és clar. Quan vulgueu. Mentrestant votaré en blanc.
Si es vol fer arribar un missatge cal que tothom usi una única expressió: vot en blanc, nul o abstenció. Si es reparteixen les formes d’expressió de protesta la cosa quedarà aigualida.
De cara a una participació massiva en un vot de càstig, el més fàcil és el que requereix menys preparació: no votar. El més complicat és fer un vot nul conjunt, perquè molta gent es pot confondre.
El que està clar és que cal expressar la desafecció.
Coincideixo del tot amb tu, Xavier, en els objectius de fer pinya en la estratègia dels votants sobiranistes. Tanmateix, posats a votar en blanc o llençar el vot, ¿per què no votar a un algun partit independentista extraparlamentari?
No ho escric amb excessiva il·lusió, però crec que aquesta opció seria un càstig tant o més fort a ERC, CiU, PSC…, ja que el missatge cap a aquests partits esquerrasociovergents seria una bona bufetada que tindria una lectura explícita i indubtable en clau independentista.
El missatge del vot en blanc és “tant me fot qui guanyi, si el PP, el PSOE o ERC”. No és això. Si els sobiranistes ho fem, l’únic que aconseguirem és que ens ignorin. Els partits espanyols pujaran, ningú no perdrà ni dos minuts a mirar abstencions o vots en blanc, i s’interpretarà com una espanyolització del vot català. Encara se sentiran justificats, i per aquí sí que no hi passo.
Podem estar en desacord amb les estratègies d’ERC i de CiU, tots dos han pactat amb el dimoni unes quantes vegades, però abans que veure reforçats els partits espanyols, qualsevol cosa. La política és així de lletja, i qui vulgui puresa total sempre té la CUP.
El que realment és una majoria aclaparadora de partits catalans. Que es vegi que aquí som diferents, i que no ens empassem la seva dicotomia de poli bo, poli dolent. És una manera molt més clara de dir que volem marxar, i no la podran ignorar. I llavors tant ens farà que a Espanya guanyi PP com PSOE.
Si, estic segur que votar en blanc en comptes de CiU o ERC serà viscut a Madrid com una derrota del centralisme. Es tallaran les venes, vaja.
Quan vegin que ningú vota CiU ni ERC es quedaran consternats. Acollonits. Tindrem la independència immediatament.
El Bono es farà l’harakiri. Això, és clar, si no es mor de riure abans.
Quina idea més genial. A veure si serà veritat que en som, de rucs.
Mare de Déu, amb aquests estrategues de pa sucat amb oli si que estem arreglats.
O es que estan esponsoritzats per PP o PSOE, com suposo. Ningú no pot ser tan enze .
Per tal que tothom pugui visualitzar que creix el sobiranisme el que hem de fer els sobiranistes és no votar, o votar en blanc.
I que els que voten PP o PSOE vagin a votar. De manera que es pugui comprovar que el sobiranisme és residual.
Aquesta és la idea, no? I a quin cap se li ha acudit?
Jo en proposaria una altra: que votin en blanc els del PSOE o el PP. I els altres ja votarem sobiranisme. No sé, a mi m’agrada més.
Però suposo que a les ments recargolades que han parit una tonteria tan inmensa això tampoc no els agradarà.
Suposo que aquesta és la gràcia d’Internet. Fer blocs perquè totho hi pugui dir qualsevol parida que li passa per l’olla.
El vot en blanc així com el vot nul és un pas enrere per al poble català. Tots estem emprenyats per tot plegat però votem els partits independentistes (jo votaré ERC) i mostrem el nostre descontent per altres vies.
La virtut dels guanyadors és conèixer el context on es desenvolupa l’acció. I en un estat democràtic (malgrat els punts suspensius) compta el vot com a eina principal de l’expressió política. Per tant, menys anades d’olla i més coherència, sinó m’acabaré pensant que el PSC us paga perquè us passeu el dia escrivint al bloc.
Veig que la maquinària electoralista dels "grans" partits nacionals s’ha posat en marxa, sobretot pels 2-3 darrers comentaris. Potser el nerviosisme davant la revolta pacífica de la ciutadania catalana (que ningú no podrà aturar) se’ls fa més evident a 3 mesos de les eleccions espanyoles. Jo els hi diria que estiguessin tranquils, que com a molt el diferencial abstencionista o de vot en blanc afectarà el tant per cent total però que, a efectes pràctics, sumaran quasi bé els mateixos escons… Potser sí que els partits d’obediència catalana patiran un lleu retrocés: Ciu pot passar de 10 a 8-9 diputats i ERc de 8 a 6-7 però… creieu que és molt important això? Que potser no podran seguir "negociant tan bé com fins ara" per l’interés comú de Catalunya? Deixeu expressar als que són lliures de ment i de butxaca o als que no es presten a sectarismes esterils le seves opinions, les seves idees, les seves propostes… No estic contra els partits polítics catalans però tinc tant clar que no mouran ni un dit per avançar cap a la independència… De tota manera i un cop esbravada la meva mala llet, com a contribució des de la tribuna d’en Xavier Mir al seu repte, manifesto que:
-segueixo creient que l’abstenció és l’opció més intel·ligent per aquells o aquelles que no se senten representats per cap dels partits i tenint present que, com deia abans, el mal és menor: estem parlant del Parlament espanyol on ja quasi res pot decidir-se pel bé de Catalunya en l’estat actual de coses.
– estic d’acord en què podem utilitzar la comunitat internàutica catalana per mostrar al mon la situació en la que ens trobem i que les eleccions espanyoles poden ser un bon esquer per pescar-hi l’opinió internacional.
– no veig gens clar el vot nul. Massa recargolat i sempre mesurable a la baixa per certes interpretacions dels mass media.
– una cosa que em queda clara: ens és igual Zapatero o Rajoy perquè en aquesta legislatura veurem la concòrdia entre les dues forces espanyoles en temes claus per l’Estat espanyol. Si guanyés Rajoy, a més, potser es donarien més condicionants per a què la part del PSC més catalanista es despertés del somni unionista i s’apuntés al dret a decidir.
– també em queda clar que cap dels partits polítics catalans, en la situació actual, mourà un dit en direcció a avançar en el dret a l’autodeterminació. La pressió ha de venir de la ciutadania. I arribarà.
Salut per tothom.
El vot blanc, el nul i un possible referèndum són qüestions o vots de qualitat dificilment seguibles …
L’opció guanyadora és l’abstenció i com la manifestació de l’1D ens l’hem de fer nostre.
De res ens serveixen ERC i Ciu a Madrid, que els voti qui cregui en ells -seran molts! – qui cregui en el PRC té l’obligació moral de votar-lo, qui no hi cregui té l’obligació moral i lliure de no votar-lo.
Els vots blancs i nuls seran minoritaris i ens deixaran amb el cul enlaire. L’abstenció amb l’emprenyada, la falta de confiança i el dessig de trencar amb Espanya creixerà i creixerà … serà guanyadora i serà nostra!
En tres mesos no qualla res, val més fer surf i nadar sobre l’onada.
Barrera ho ha dit: Abstenció! Ja n’hi ha prou de fer espanya i oblidar Catalunya!
Ciu i ERC no són ni capaços de fer dimitir una ministressa; Zapatero es fot dels catalans i del nostre Parlament de fireta, Parlament colonial pel messellisme de tots, i venut i traït pel Mas, … Carod, Duran, Puigcercós i Ridao i tots els altres. Tot just fa 6 mesos ens van fotre l’estatut nyap, l’estatut merda, l’estatut esclau i ara ja tornem a parlar de balances fiscals -regalades per ERC cada any del Trpartit- tornem a parlar de Concerts econòmics traïts, venuts i llançats a la clavaguera per en Mas fa 6 o 9 mesos … quina presa de pèl és aquesta? Dos dies després el Solbes ja amenaça amb les partides pressupostàries, en Guerra calla amb el ribot a la ma com si es tractés d’un cínic botxí … etc etc
Millor trencar i de pressa, i marxar d’aquesta casa de putes amb perdó de les putes, que el macarra de torn ens vol fotre! Cal marxar abans no ens caigui la casa a sobre com els va passar als Kossovars!
Abstèncio per trencar més i més! Abstenció per empènyer més i més! Abstèncio per marcar amb el paquet dels altres!
Salvador Molins (President del BIC i President de Som 10 Milions.
Seré contundent i perdoneu el meu to: comparteixo amb vosaltres el meu desenzisament per la política que està duent a terme ERC des del punt de vista nacional (de CiU no en parlo perquè no ha demostrat mai que vulgui la independència, en el moment que la vulgui com més serem més riurem). A mi m’agradaria que els dirigents d’ERC li fotessin pit, collons i seny: i el més assenyat de tot és ser fidel als teus ideals, els quals són seguits per molta gent. Al cap i a la fi, els "no convençuts" jutgen un partit per la seva coherència, cosa que hauria d’anar acompanyada d’una campanya per desmuntar tots els mites que hi ha darrere no ja d’ERC sino de l’independentisme en general.
Però malauradament això no va com ens agradaria, a mi el pacte amb el PSC-PSOE no m’agrada, i sobretot no m’agrada la teviesa de les polítiques d’ERC, i lamento dir-ho.
Dit això, ho sento però dubto que votant el blanc o no votant aconseguim res. Farem entrar en crisi els partits catalanistes, d’acord, però redreçar la situació seria complicat. Hi ha altres vies (congresos, manifestacions…) per mostrar el nostre emprenyament. Jo votaré ERC perquè em faria mal als ulls veure una Catalunya bipolaritzada entre el PSOE i el PP. A més, crec que el canvi ja s’està produïnt, la societat s’està sobiranitzant i ERC ho ha de saber interpretar.
De tota manera, a ningú se li escapa que aquest moment que estem vivint és molt interessant, i tan de bo ens porti a construïr un País digne i social!