Tots som negociadors

Els nostres representants polítics estan fent una gestió molt qüestionable dels nostres vots. La decisió que es prengui sobre l’Estatut ens afectarà a tots. Molts de nosaltres vam votar el que vam votar intuint que el vot també incloïa la reforma de l’Estatut. La feina que van fer els polítics fins al 30 de setembre reflectia la voluntat dels catalans: els independentistes, els federalistes, els regionalistes, tots trobaven un espai en comú que no satisfeia ningú en termes absoluts però ens permetia anar a Madrid junts i avançar en una direcció que a tots ens convenia en termes relatius.

Ara bé: en lloc d’anar a defensar aquell text en bloc tots quatre partits, cadascú ha anat per les seves a negociar. Aquí és on els ciutadans hem quedat relegats. Ara no tenim més remei que dir sí o no al text que ells han negociat. Hauríem d’entrar-hi tots, en la negociació. Com que això no ho podem fer, quines posicions de força tenim per evitar que decideixin per nosaltres? Una és la manifestació del 18 de febrer. Una altra, evidenciar el nostre descontentament en el moment del vot: NO. Si no fem res, ens marcaran el gol. El que no hi hauria d’haver és abstenció, i el millor que podria passar és que entre el NO i el NUL hi hagués un percentatge ben significatiu de descontents.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *