Els nostres representants polítics estan fent una gestió molt qüestionable dels nostres vots. La decisió que es prengui sobre l’Estatut ens afectarà a tots. Molts de nosaltres vam votar el que vam votar intuint que el vot també incloïa la reforma de l’Estatut. La feina que van fer els polítics fins al 30 de setembre reflectia la voluntat dels catalans: els independentistes, els federalistes, els regionalistes, tots trobaven un espai en comú que no satisfeia ningú en termes absoluts però ens permetia anar a Madrid junts i avançar en una direcció que a tots ens convenia en termes relatius.
Ara bé: en lloc d’anar a defensar aquell text en bloc tots quatre partits, cadascú ha anat per les seves a negociar. Aquí és on els ciutadans hem quedat relegats. Ara no tenim més remei que dir sí o no al text que ells han negociat. Hauríem d’entrar-hi tots, en la negociació. Com que això no ho podem fer, quines posicions de força tenim per evitar que decideixin per nosaltres? Una és la manifestació del 18 de febrer. Una altra, evidenciar el nostre descontentament en el moment del vot: NO. Si no fem res, ens marcaran el gol. El que no hi hauria d’haver és abstenció, i el millor que podria passar és que entre el NO i el NUL hi hagués un percentatge ben significatiu de descontents.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bon article, sincerament.
Els ultims dies hi han molts comentaris respecte al referendum i l’opció del vot nul (amb anotacions relatives a l’independència) que cal respectar i tenir en compte. Després de molt donar-hi voltes i parlar-ne amb familiars directes no ens possem d’acord. Ells tenen, ara mateix, prioritari fer el vot nul i jo segueixo amb un NO rotund.
Crec que cal aturar l’estatutet de fireta que ens volen encolomar, el vot nul no ajudarà a minvar els si dels socio-convergents. I, a mi, m’es ben igual que em diguin que soc com els peperos, ni em sento proper (cames ajudeu-me) ni comparteixo res (afortunadament) però podem utilitzar el seu no (amb minúscules) per engrandir el NO dels que creiem que aixó es una enganyifa, una martingala. Cal recordar que l’opció no es aixó o res, l’opció es millorar el que hi ha… i amb aquest paper d’estraça no ho fem. Si ens hi posem, fem la feina ben feta… per quedar-nos si fa o no fa com estaven, no cal ni parlar-ne… ens en tornem a casa i no hipotequem el futur del pais.
Bé, es la meva opinió, cada cop n’estic més convençut del NO i de mantenir-me allunyat dels pactictes, fou una molt bona oportunitat de dir el que calia i, un cop més, ho han arrossegat per terra.
Salutacions.