Dijous passat es va presentar a la llibreria Ona la traducció catalana del llibre que Charles J. Merrill va publicar ara fa un any i que aquí trobareu com a Colom: 500 anys enganyats. Aquest petit vídeo que vaig fer amb el mòbil recull pràcticament tot el que va dir el professor Merrill. Abans havien parlat l’editor de Cossetània, Francesc Albardaner i Joaquim Arenas. Després… no va parlar ningú.
Tenint en compte que entre el públic hi havia persones que haurien pogut plantejar qüestions interessants, vaig trobar a faltar que s’oferís una mínima roda de preguntes. També és cert que l’espai es va fer molt petit i que al matí ja hi havia hagut una roda de premsa i altres aparicions mediàtiques com la de
l’Oracle a Catalunya Ràdio i una altra de televisiva que no he sabut trobar, però crec que és desaprofitar la visita d’algú que, si viu als Estats Units, no podrà venir gaire sovint.
En tot cas, aquest no va ser l’únic fet que em va deixar una sensació d’estranyesa. Em deixa descol·locat que estiguem parlant d’un engany de 500 anys que afecta el descobriment de tot un continent, que explica el present i que obliga a revisar el passat i que ho fem amb el mateix to amb què hom presenta un escriptor novell o la reedició d’un clàssic.
Francament, no entenc res.
És que els problemes només s’entenen des de fora. Quan un viu dins el problema, una de tres: o no el veu, o no l’entén, o si l’entén no el sap explicar. I si apareix algú que entén el problema i a més el sap explicar, se li fa el buit talment un empestat o se’l bescanta, perquè la seva lucidesa ho desestabilitza tot i això és, necessàriament, motiu de càstig.
Imagino que un sociòleg extraterrestre que fes una viatge d’estudis al planeta Terra, en el capítol dedicat a Catalunya parlaria d’un país balb, insensibilitzat, d’un país que -almenys de moment- no reacciona davant l’evidència que ha estat llargament enganyat, estafat i maltractat, i que encara dormita sota els efectes d’una potentíssima anestèsia.
Estem pitjor del que ens pensem.
¿De què han servit aquests anys de govern de CIU? I Esquerra Republicana no té prou força i opta per seguir la mateixa línia que els convergents.
Grisor absoluta.
http://www.youtube.com/watch?v=8aKd-Lx-zlU
Filesa torna. Ara sí. És en castellà, però explica molt bé el que passa.