Fòrum Narcís Monturiol

Collons! Quina nit, calor i xafogor i mals somnis…. m’estic fent vell, començo a estar cansat. Anar a la feina no em fa mandra però trobar-me alguns comandaments encorbatats em treu de polleguera.

Estic en la fase del pessimista que, tal com diu l’amic Falstaff, és l’optimista ben informat.

Escolto la ràdio a un soberanista mal informat, després a un independentista molt satisfet. El més fotut és que cap dels dos em semblen mala gent…

Tanco la ràdio. Surto cap a la feina.

Els 15 minuts de trajecte caminant amb tranquil·litat em permeten reflexionar i intentar esvair alguns dubtes:

Prat de la Riba i Francesc Cambó eren burgesos catalans; és igual el seu llegat?

Certament l’ Artur Mas i el seu govern dels millors van aplicar polítiques de dretes sense amagar- se’n i posteriorment ell va fer un salt al buit cap a l’independentisme per tal de salvar una Convergència ja mal ferida.

Són iguals en Puigdemont i en Junqueras?

Sé prou bé que en Toni Comín és més simpàtic que en Boi Ruiz però tampoc no comparteix la meva visió sobre la Salut Pública, també sé que Junts pel Sí i la CUP no tindran valor ni voluntat política per tornar al sector públic Aigües Ter /Llobregat.

Però: representen cap millora en la vessant social els pressupostos pendents?

L’obsessió malaltissa de certa esquerra amb Convergència i el nou PDC no ens porta enlloc.

Die Linke té la mateixa obsessió amb la Merkel?

Hi ha persones que situen la independència en el camp de la Utopia. No és tant o més utòpic lluitar per una societat global justa, humanista i democràtica?

Tinc dubtes, però una Catalunya amb estat propi, amb una hegemonia cultural i política d’una nova esquerra, no podia fer ponts amb moviments similars a la Península i amb lluites que es donen a les altres riberes de la Mediterrània?

Amb un front d’aquest tipus, seria més fàcil enfrontar-se a les polítiques de la troika, recuperar l’esquerra grega i evitar la Tragèdia d’Alexis Tsipras?

Al meu entendre, ara, la discussió ha d’abordar l’enfrontament dels aparells de l’Estat i els partits hereus de la pitjor herència de la Transició amb la immensa majoria de la població que viu a Catalunya. Això és vàlid per parlar de temes socials, econòmics, ambientals i territorials. D’això s’ha de nodrir en positiu el debat independentistes-soberanistes.

El dia 11 de setembre aniré a la concentració convocada per l ANC i Òmnium

El Llop del Montsant, Barcelona 31 d’agost de 2016

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!