Fòrum Narcís Monturiol

Amb independència del nivell intel·lectual o cultural i amb una mica de sentit comú tots sabem que els rius fa anys, uns quants, que passen per on ells volen i no per on voldrien alguns polítics.

Així, els rius no entenen gaire ni d’unions europees, ni d’estats, ni de comunitats autònomes, regions, províncies, diputacions, comarques, mancomunitats o ajuntaments i, tossudament, segueixen el seu recorregut sense parar-se a pensar quin ens político-administratiu és el titular de la seva gestió.

A Catalunya i, ja no diguem als Països Catalans, aquest fet és manifesta de forma evident i amb força i com a conseqüència tenim greus contradiccions sorgides de la no coincidència de les unitats de gestió político-administratives i les de gestió dels recursos hídrics.

Així, dins del territori de Catalunya disposem de les anomenades conques internes, intracomunitàries, o del “Pirineo Oriental” segons llenguatge de l’antic règim i que formen les subconques dels rius i rieres que desemboquen directament al Mediterrani (la Muga, Fluvià, Ter, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià, Francolí, Riudecanyes i rieres menors litorals) i les intercomunitàries, bàsicament formada per la part catalana de la conca de l’Ebre (Segre, Valira, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana parcialment), part catalana de la Garona i part catalana de la Sènia.

A les primeres, és a dir, a les“internes”, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és l’organisme de conca amb competència plena però a les altres, o sigui les “intercomunitàries”, l’organisme de conca és la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) i en la part de la Sènia, la Confederación Hidrográfica del Jucar.

Un dels principis rectors de la Directiva Marc de l’Aigua 2000/60/CE és el de prendre les conques hidrogràfiques com a unitats o demarcacions de gestió. Rés a dir. Ja hem dit que els rius no hi entenen de divisions polítiques i en la seva gestió s’ha de tenir visió global de la conca. Des d’aquest punt de vista, l’Ebre s’ha de contemplar des de Fontibre fins al Delta si volem fer una correcta planificació i gestió, com la Garona s’ha d’analitzar des del Pla de Beret a la Val d’Aran fins a Burdeus a l’estat francès, el Segre des de les seves fonts a la cara nord del Puigmal a l’Alta Cerdanya, també al’estat francès, fins a Mequinença, administrativament a l’Aragó, el Valira des del port d’Envalira, al principat d’Andorra, fins a la Seu d’Urgell i la Sènia des de la cara sud dels Ports fins al límit amb Castelló.

Això però no pot ser excusa per nous atacs a la integritat del nostre país ja que un habitant de Vielha, de Tàrrega, d’Alcanar, de Martorell, Port Bou o Vilobí d’Onyar ha de tenir la percepció que la gestió de l’aigua respon a la mateixa voluntat i les mateixes decisions de govern sense renunciar a la visió integrada del conjunt de la conca però molt menys a la de país.

Hi ha un munt de fórmules per conjugar unitat de conca i unitat de país i en absolut són conceptes necessàriament oposats i a Catalunya em dóna la sensació que de gestió de rius una mica sí que en sabem.

Algú s’imagina “un país normal”renunciant a exercir el control i gestió dels seus rius pel fet que discorren per més països?

Malauradament, els diferents governs que hem tingut fins ara no han sabut o volgut, amb major o menor intensitat, defensar aquesta visió de conjunt de país concretada en la gestió dels nostres rius i en l’actualitat un té la sensació que “…cautivo y desarmado el ejercito hidrográfico catalan seretira de la Batalla del Ebro…”i que tenim diverses Catalunyes hidrogràfiques, en una altra mostra, una més, que encara som molt lluny de ser simplement un “país normal”.

Tito

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!