PONENTS
Joaquim Brugué i Torruella: Doctor en ciència política i de l’administració (UAB). Catedràtic en ciència política i de l’administració en el departament de ciència política i dret públic de la UAB i director de l’ IGOP. Entre el 2003 i el 2008 va ser director general de Participació Ciutadana del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya. Militant de base d’ICV des de gener de 2011 Doctor en Economia. Catedràtic de Teoria Econòmica de la UB, especialitzat en economia ecològica
Marcel Coderch i Collell, Enginyer de telecomunicacions. És expert en qüestions energètiques, sostenibilitat i creixement econòmic. Llicenciat a la UPC, Màster i Doctor en Enginyeria Elèctrica i Ciències Informàtiques per l’Institut Tecnològic de Massachusetts. És professor de la UPC i de la Barcelona Graduate School of Economics. Des del 2006]és vicepresident de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions. Milita a ERC. Ha col·laborat amb diverses organitzacions ambientalistes.
Data: 13 de novembre de 2012
Inici: 19:00. Final 21:00. Lloc : Restaurant Cabanela (BCN)
Va presentar el debat en Lluís Godé, del FNM
En Joaquim Brugué planteja la seva intervenció en base a dos apartats: un de problemes i diagnosi i un altre de propostes. En quan al primer dels apartats, considera que hi ha dos problemes que cal esmentar i el primer seria una fascinació tecnocràtica de les societats, que es tradueix en una despreocupació pels problemes reals esperant que els resolguin els altres (l’exemple més clar seria la presidència de Monti a Itàlia). Creu que aquesta tendència no és nova i esmenta el període de la Il·lustració o, més enllà, el període dels dictadors a l’Imperi Romà. Creu que no acaba sortint bé.
El segon problema l’emmarca afirmant que la societat està formada de ciutadans idiotes. Però matisa el terme; a Grècia, un idiota era el que no s’implicava en la gestió pública de la societat. Afegeix una definició de ciutadà d’Aristòtil: “el ciutadà és aquell que sap governar i a la vegada sap ser manat”.
Com a exemple actual d’aquesta deriva, posa la proposta que fan de reduir el nombre de regidors a les estructures municipals. Conclou que, en base a aquestes consideracions, que les nostres societats no són prou sòlides, democràticament parlant.
Per altra banda, i entrant en el segon dels apartats, creu que només s’avançarà en base a una regeneració democràtica més participativa i directa. Però alerta que els dos models poden fracassar i que cal buscar-ne un d’equilibri. En aquest sentit, indica que avui l’àgora pública la dominen i controlen els mitjans de comunicació. També relativitza el concepte de democràcia; afirma que fins al segle XVII, no es comença a parlar de democràcia en sentit positiu. En resum, creu que ens trobem dins d’una malla que cal trencar. I només es pot fer amb més informació, transparència, amb la democratització del dia a dia. Per això, creu indispensable una regeneració política, la qual ens afecta a tots –diu- i tots en som responsables.
En Marcel Coderch inicia la seva intervenció mostrant la seva coincidència en les opinions d’en Brugué. Però la seva exposició pretén anar a l’arrel del problema. I afirma que es tracta de la relació entre la democràcia i el poder econòmic. Cita el llibre d’Edward Bernays, editat l’any 1920 i titulat “Propaganda”. Aquest autor era un peridista, publicista i inventor de la teoria de les relacions públiques. D’ell, Noam Chomsky afirma que “la manipulació conscient i intel·ligent dels hàbits i opinions generalitzades de les masses és un element d’importància a les societats democràtiques. Qui manipula aquest mecanisme ocult de la societat constitueix el govern invisible que ostenta el poder verdader”.
Considera que en una dictadura no hi ha llibertat d’opinió però sí de pensament. En canvi, en una democràcia pot esdevenir que hi hagi llibertat d’opinió però no de pensament.
En Marcel Coderch prossegueix la seva exposició anant encara més a l’arrel del que considera més remarcable i és a l’origen de la creació dels diners, al funcionament del sistema bancari. Afirma que diner-moneda que tots emprem representa el 3 per cent del volum total i que els grans gruixos de xifres són creats pels bancs privats. Creu que l’Estat ha delegat aquesta funció al sistema bancari. Caldria doncs reinvindicar de nou la creació de diner com una activitat pública.
Conclou amb una cita de Thomas Jefferson, feta cap a l’any 1700: “Crec que els sistemes bancaris són més perillosos que els exèrcits”.
Per últim esmenta la modern monetary theory…
Posteriorment es va obrir el debat amb diverses intervencions que no es troben recollides en aquesta acta.
Es dóna per finalitzat el berenar-debat a les nou del vespre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La fidelitat a aquest compromís canviaria la mala visió que tenen els ciutadans dels polítics.
Salvador Molins, BIC-CA