Fòrum Narcís Monturiol
Grup d'opinió
L’oposició
En aquest nostre estimat país som encara tan lluny de la normalitat que tenim un parlament en el que una cosa aparentment tan senzilla i clara com qui governa i qui s’oposa no és ni molt menys tan fàcil de delimitar.
Formalment tenim un govern de CiU, encara que no queda prou clara la unitat de criteris quant a diversos objectius entre la gent de CDC i la d’UDC ja que en alguns temes les postures estan allunyades i inclús en oposició. En tot cas aquest govern ha estat possible gràcies al suport d’ERC encara que no en forma part.
Per tant, des del costat del govern hi ha una possible oposició interna que durant la campanya electoral (i en diverses ocasions) s’ha manifestat i un suport des d’escons no governamentals.
Pel costat de la teòrica oposició el panorama encara és notablement pitjor. Tenim un partit (ERC) que és el primer en escons fora del govern però que no s’oposa ja que el suporta a través d’un “pacte d’estabilitat”.
Tenim un altre partit (PSC) que és el primer partit fora del govern en nombre de vots que està clar que es troba en hores molt baixes i que més que una oposició al govern és una oposició a si mateixos. Ara per ara no tenen nord.
El PP és una clara oposició en temes sobiranistes però en matèries socials i ideològiques comparteix molts posicionaments amb CDC i més encara amb UDC.
La gent d’ICV-EUiA-Els Verds estan clarament en oposició a la política social del govern però en matèria de dret a decidir està al mateix bàndol, encara que no queda prou clar que decidirien, i en tot cas no és un grup nombrós de diputats.
Ciutadans són una formació que podríem considerar oposició tant en l’eix nacional com social però que encara té un nombre de diputats menor.
La CUP està també en clara oposició en temes socials però comparteix full de ruta sobiranista i a més són solament tres diputats.
Finalment, dintre de l’administració controlada pel govern de CiU es produeixen fets com els de l’adjudicació del contracte de gestió privada d’ATL on un òrgan de la Generalitat s’oposa a un altre també de la Generalitat i cal recórrer als tribunals de justícia. Del tot penós!
On està doncs l’oposició? Qui és el seu cap? Quina força té? Probablement la resposta no la trobem solament dins del parlament.
Tito
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!