Qualsevol dia d’aquests, diuen algunes ments privilegiades i que manen molt, serem un nou estat i assolirem la independència.
No voldria aigualir la festa però precisament en el tema de la política de l’aigua tinc seriosos dubtes de si realment serem independents.
Un dels temes importants relacionats amb la política de l’aigua és la vinculada a la gestió dels recursos hídrics i el sanejament i en especial si aquesta fa referència a un àrea tant significativa com la regió metropolitana i l’actual àmbit gestionat per Aigües Ter-Llobregat ATL (una part sensible de les conques internes de Catalunya).
Doncs bé, com que la Generalitat té un greu problema de disponibilitat efectiva de diners privatitzem la gestió d’ATLL, ho atorguem a un grup inversor espanyol , bancs externs i, això si, també hi ha un equip empresarial català afí i obtenim uns quants calerons, que no aniran directament a la política de l’aigua.
A fi de que l’altre postor al pastís d’ATL i grup potent on hi hagin i amb forta dependència francesa no se’ns enfadi massa, el consolem creant una empresa amb 85 % de participació privada per a poder gestionar tot el cicle de l’aigua a l’entorn metropolità en règim de pràctic monopoli empresarial.
De qui ens haurem independitzat? De qui dependrem realment?
Reflexionem senyores i senyors, reflexionem…que amb les coses del beure i viure no s’hi juga.
Tito
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!