Fòrum Narcís Monturiol
Grup d'opinió
Iniciativa Legislativa Popular. Una escletxa en l?obsoleta partitocràcia absolutista?
Per separat aquestes tres paraules tenen ja un fort significat. Així, segons el Gran Diccionari de la llengua catalana:
-Iniciativa: relatiu o pertanyent a la iniciació. Que serveix per a iniciar. Acció del qui és el primer a proposar, a organitzar, alguna cosa. Aptitud a ésser el primer a proposar, a organitzar alguna cosa. Dret de proposar , d’introduir una nova mesura.
-Legislativa: que té el dret i la potestat de legislar. Relatiu o pertanyent al poder de legislar.
-Popular: relatiu o pertanyent al poble. Fet per al poble. Fet pel poble. Que té qualitats apropiades per al poble.
Si ajuntem les tres definicions surt alguna cosa així com: “ Dret de proposar, d’introduir una nova mesura feta pel poble amb potestat de legislar de forma apropiada pel poble.”
Doncs llegint-la sembla que hauria de ser una cosa del tot normal i lloable, ja que si una cosa està fet per al poble ho està, segons el mateix diccionari, pel “conjunt d’habitants d’un país units per vincles naturals i socials”. És a dir, no per a uns quants sinó per al conjunt.
Llavors, si això sembla tant bonic perquè no s’utilitza més? Doncs perquè el sistema de partitocràcia (que alguns anomenen democràcia) no ho veu amb gaire bons ulls ja que es qüestiona la mateixa representativitat dels escollits i ja s’ha vist reiteradament que existeix una amplia opinió que afirma que “no ens representen”.
Així, les potents maquinàries dels partits i en especial els considerats per uns com a “grans” o per altres com a “assenyats” i els seus mitjans de comunicació addictes, no són gaire proclius a recolzar una proposta que no hagi sortit de la seu central del partit i tingui la benedicció apostòlica o laica dels seus dirigents.
Cal tenir en compte que en una d’aquestes tertúlies dominada per la “caverna mediàtica espanyola” criticaven recentment al Sr. Rajoy per haver dit que a Espanya no hi ha partits “estrafolaris” quan resulta que tots els partits sobiranistes catalans ho són (¿?).
Actualment han aparegut dos temes que han tingut un bon rebombori a través d’aquesta valuosa, encara que difícil i limitada eina de la Iniciativa Legislativa Popular; una sobre la dació en pagament (a fi d’evitar desnonaments en casos afectats per la dificultat de fer front a la hipoteca) i l’altra sobre la declaració de les corrides de toros com a “bien cultural de interès nacional”.
En tot cas, el fet per a mi més destacat és que tot un partit “gran” i “no estrafolari” com el PP hagi hagut de modificar el seu posicionament inicial. Resistent com era a prendre en consideració la iniciativa sobre la dació en pagament i, mogut per la veritable Iniciativa Legislativa Popular sortida del poble , ha hagut d’admetre finalment la seva tramitació.
Potser s’ha obert una petita escletxa en els murs de l’obsoleta partitocràcia absolutista. Aprofitem-nos, eixamplem-la i impulsem d’una vegada que es legisli pel poble i per al poble.
Tito
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!