Fòrum Narcís Monturiol

ERC i el príncep Hamlet

Dos dies després de les Eleccions al Parlament i encara sorprès per la derrota política, que no electoral,  d’en Mas i de CiU he de confessar que estic amoïnat per aquest país nostre, immers en aquesta tremenda crisi econòmica i de valors,  i per  la bona gent que s’havien –ens havíem-  il·lusionat  amb la deriva sobiranista que semblava difícil d’ aturar. Ho dic des de posicions nítides d’esquerra.

Certament, l’Artur Mas també m’havia seduït  una mica, si més no abans de la campanya electoral que vaig considerar més pròpia d’un cabdill que no d’un demòcrata liberal.

Descartada doncs una forta pujada sobiranista de més de 100 diputats encapçalada per CiU , més ERC, ICV i  la CUP el panorama sociopolític em  posa la pell de gallina.

Per a mi en Mas és un cadàver polític per avançar seriosament cap a l’estat propi, en canvi pot seguir sent un bon President de la dreta catalanista.

Aleshores què fem les esquerres? Deixo a banda, amb una mica de nostàlgia al PSC (PSC-PSOE).

Crec responsable que ERC doni un cop de mà per la investidura i  que pacti obtenir alguns rèdits en temes socials i econòmics. Però cercant notícies no es troba cap referència al tema ambiental – cabdal per una esquerra del segle XXI i per la humanitat – crisi energètica, gestió pública de l’aigua-  per part de la segona força en escons al Parlament.

Si ERC cau en mans dels poderosos per un plat  de llenties adéu independència, adéu estat propi, adéu solidaritat econòmica, social i ambiental.

I a més a més camp obert,  i sens dubte legítim, per ICV-EUA i la CUP per erosionar a una ERC que per força hauria d’assumir propostes neoliberals.

Moltes persones estan cansades, moltes de l’ANC, molts “Indignats”.

Si volem un estat propi dins d’una UE més social, ens hauríem de treure la por i apostar no per un nou tripartit, doncs sona lleig i fora blanc fàcil de la dreta catalanista i espanyolista, si no per un nou moviment polític i social al qual podíem dir Compromís per Catalunya, Esquerra Nacional etc… que encapçalat políticament per ERC, amb el suport dels ecosocialistes i de la CUP  fos capaç de crear complicitats amb els diversos moviments socials i generar il·lusió    a partir de propostes solidàries possibles i raonades a amplíssims sectors d’aquesta Catalunya que avui es sent una mica enganyada.

Potser em direu que aquesta proposta us sembla més aviat vinguda de Hollywood  , no pas de la serra del Montsant.

Diuen que al maig francès del 68 es sentia: Sigueu realistes, demaneu l’impossible ….

El Llop del Montsant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!