7è Berenar- Debat del Fòrum Narcís Monturiol.
El cinema català , una oferta competitiva?
Dia 17 d’abril de 2012, Restaurant Cabanela. BCN
Ponent: Pio Vernís
Màster en Gestió i Administració d’empreses, MBA, especialitzat en comunicació (Media MBA), Universitat Ramon Llull & Media Park, 1999. Llicenciat en Comunicació Audiovisual,. Universitat Pompeu Fabra, 1997. Soci a l’Agència WAW (Working At Weekend, SCP), especialitzada en cinema, responsable de més de 50 llançaments cinematogràfics .
Va moderar la sessió en Esteve Canet, membre del grup d’opinió “Fòrum Narcís Monturiol”.
El debat va durar dues hores i van participar-hi 13 persones provinents dels següents sectors: treballadors de l’ACA, , professionals del CSIC, productors aficionats de cinema i un empresari del sector químic- farmacèutic.
Exposició del ponent:
Va fer una radiografia molt complerta de la situació del cinema a Catalunya i dels continguts i de les possibilitats de la Llei del Cinema de Catalunya ( gener de 2010) des de la seva perspectiva professional, en una intervenció aproximadament d’una hora.
Va dividir la seva exposició en quatre blocs:
· Llei del Cinema
· Model de cinema comercial versus cinema d’autor
· L’equilibri entre les necessitats de finançament del cinema català ( i mundial) per tal de fer cinema que arribi al gran públic amb qualitat i continguts culturals i humanístics.
Va situar el debat explicant a grans trets la Llei del Cinema de Catalunya. En destacà la millora i la facilitació per als processos de distribució i les dificultats econòmiques actuals per aplicar la llei.
En el debat posterior es van produir 10 intervencions , que van permetre debatre amb el ponent sobre el model de cinema francès i el dels EEUU, l’un en general amb un paper més rellevant del director, l’altre més fonamentat en els productorsi les grans produccions.
En Pio Vernís va parlar força sobre els costos econòmics de fer una pel·lícula, utilitzant exemples mol didàctics.
Gran part del debat es va situar sobre el cine comercial i el cinema d’autor: Sintetitzant distracció o cultura .
Costa molt fer un film comercial amb valors culturals i humans sòlids. En tenim un bon exemple al cinema català : Pa negre.
Es va parlar de la relació entre els professionals i les persones que fan cine amateur.
El berenar- debat va ser molt didàctic per als que només som bons aficionats al cine. Es va comptar amb la presència entre els assistents de dues persones productores de cine amateur , la qual cosa va enriquir el debat.
Fòrum Narcís Monturiol, Barcelona 6 de maig de 2012
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!