Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
Un càmera de la TVV-Canal 9 se’n va a cobrir una informació a l’Afganistan i coneix un jove cineasta que fa coneixença d’una colla de treballadors de la Filmoteca d’aquell país, gràcies als quals s’ha salvat part del patrimoni cinematogràfic nacional que va ser a punt de ser destruït pel règim taliban (…)
De tot plegat en surt un documental remarcable. Cinema dins del cinema. Protagonistes: Mirwais, el jove cineasta que retorna al país després de la dictadura talibana: Siddiq Barmak, també director; els treballadors d’Afghan Films; el tarannà i de quin peu calça el nou govern-règim d’Afganistan.
Resulta que quan arriben els talibans al poder, el nou ministre ordena la destrucció de totes les cintes conservades a la Filmoteca. Els treballadors no hi combreguen, i amaguen la major part del patrimoni cinematogràfic propi en una estança secreta, i hi fan torns per vigilar i custodiar el preuat tresor.
En veure la sort dels Budes gegants de Barmiyan, dinamitats i reduïts a bocinets per l’analfabetisme i sectarisme del règim, no cal que s’ho rumiïn dos cops.
El film, doncs, és un aplec d’entrevistes ben amenes, la veu en of del jove realitzador Mirwais, i un conjunt de paisatges, de sensacions, de certeses, que ens acosten al bon cinema.
Hi ha una sorpresa inicial, el revelat d’un document clau: la cinta amb l’execució, penjat d’una corda, de l’expresident destituït del país i dirigent comunista Mohamed Najibullah.
La pel·lícula, molt honesta, està ben dirigida per aquest realitzador de documentals, operador d’imatge, operador de càmera, guionista i ara director que és en Ricardo Macián.
. Los ojos de Ariana. Dir. Ricardo Macián. 92 minuts. Distribuïda per Sagrera Audiovisual. Espanya. 2006.
BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!