Mascançà

La tradició europeista i cosmopolita de Catalunya arrenca de lluny, molt abans que Espanya ingressés a la UE, i des de tots els camps i matèries de la societat: mercantil, econòmic, cultural, etc. Bon exemple en són els catalans del nou-cents, que s’emmirallaven i aprenien dels grans pobles i corrents culturals europeus, que eren referents en aquell moment.

Amb la recuperació de les llibertats democràtiques i la creació de la Unió Europea, la lliure circulació de persones pel continent –catalans inclosos– i de mercaderies es va convertir en un dret fonamental i connatural dels països democràtics.  Ara,  però, amb la futura llei d’acció i servei exterior que prepara el Govern espanyol aquest dret està a punt de conculcar-se. En vies de consolidar l’atur més elevat del món occidental i de liderar Europa en termes de fracàs escolar, no s’entén com els principals objectius es concentrin a aprofundir en la premeditada asfíxia financera de la Generalitat de Catalunya, a interferir en les atribucions i competències estatutàries i ara, a voler limitar l’acció de Catalunya

L’objectiu final d’aquesta nova llei d’acció i servei exterior en què treballa el govern espanyol és ben clar: tutelar i controlar l’agenda internacional del president Mas, la del govern de la Generalitat i barrar qualsevol acord entre institucions catalanes i estrangeres. Per tant, de prosperar, la mesura també esdevindrà un fre per a la resta d’administracions catalanes, com la Diputació de Lleida i, en conseqüència, un fre per al desenvolupament i el progrés dels nostres pobles.

Cal tenir present que nombroses iniciatives a favor del teixit industrial i empresarial del nostre territori on participa la Diputació de Lleida s’han plantejat, justament, a partir de l’acció i la coordinació amb Europa. Des dels seus inicis, conjuntament amb la Cambra de Comerç, la Diputació fou el motor a Lleida del Patronat Català Pro Europa, una iniciativa creada per afavorir una interlocució directa amb els estaments econòmics europeus. El Centre Europeu d’Empreses i Innovació (CEEI-Lleida), és un altre exemple d’aquesta col·laboració. A través del CEEI hem contribuït a vincular les comarques de Lleida amb propostes d’innovació i transferència tecnològica, donant suport a projectes emprenedors, que s’han consolidat gràcies a la seva ubicació en aquest viver.

En aquest marc de col·laboració amb Europa, la Diputació de Lleida s’ha integrant també en iniciatives de promoció industrial i econòmica de zones interiors, com és el cas d’Arc Llatí –participat per altres administracions de França, Portugal i Itàlia- i, més recentment, ens hem compromès amb el Pacte dels Alcaldes, una iniciativa en favor de l’estalvi energètic que a Lleida coordina la Diputació i amb un primer balanç d’ajuntaments adherits que ja supera la cinquantena. Així mateix, en els darrers 15 anys hem promogut multiplicitat d’accions de promoció internacional, ja sigui en missions comercials directes i inverses, o participant en els certàmens firals més potents del continent. Aquestes accions han contribuït a la internacionalització de la nostra economia gràcies a les nostres empreses que, amb el suport de les institucions catalanes, han assolit nivells d’exportació com mai vistos, garantint l’eficiència i la rendibilitat de la producció.

En la nostra història hi trobem bons exemples de què cal fer. Després de 1714, Catalunya no es creuà de braços i s’endinsà en les grans rutes del comerç internacional, exportant i important als països del nord d’Europa, d’Amèrica i d’Orient. Si haguessin hagut de demanar permís, ja sabem com hauria acabat tot plegat. Obrir-se al món fou la resposta catalana a la derrota i una actitud que ens portaria, un segle més tard, a enfilar la revolució industrial més exitosa del sud d’Europa.

Per tant, en aquest intent de frenar la projecció internacional de Catalunya i de restringir-nos l’accés al món s’hi entreveu una dubtosa moral democràtica contra un poble i el seu legítim dret a decidir. Res, més raons per continuar el camí cap a la plena sobirania nacional.