Avui, però, no valen les excuses. No s’hi val a dir: “Aquell dia tinc un compromís.” “No passa per Lleida.” “Encara que no hi vagi, la via s’aconseguirà igualment.” Hem de fer un darrer esforç per a fer-ho possible, perquè sigui un èxit i ens en puguem sentir tots orgullosos el vespre de l’11 de setembre. Hem de pensar que serà una fita històrica i serem als ulls de tot el món.
Quan, passats uns anys d’administrar els nostres recursos i decidir les nostres lleis, i quedin lluny les constants humiliacions, els nostres fills o néts voldran saber com ho vàrem poder fer. No em ve al cap cap resposta convincent a la seva pregunta: “I TU, PER QUÈ NO HI VAS ANAR?”
Francesc Fabregat Talarn
Bellvís, Pla d’Urgell, Terres de Lleida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!