Mascançà

p { margin-bottom: 0.21cm; }

Per Esteve Mestre i Roigé

Cinc
anys que es va crear aquest fòrum. Cinc anys vivint, sobre el paper,
sempre el mateix temps, sis mesos – d’ octubre a març- de fred,
dos mesos –abril i maig- tebis i quatre mesos -de juny a setembre-
de calor. Això, repeteixo, sobre el paper, perquè després el
temps, fa el que li dóna la gana….

Cinc
anys marcats pel nostre entorn familiar, naixements, bodes o viure en
parella, separacions, malalties i morts que ens atordeixen (i més
en una edat com la meva -57 anys- que, fet i dit, fa, que coneguis
gairebé a tots els qui marxen), però darrerament vivim una situació
nova: la massiva pèrdua de llocs de treball que ha esquitxat a tota
la societat i en un temps en què molts pobles de la plana han vist
com centenars de persones vingudes de terres llunyanes s’han quedat
a viure junt amb nosaltres. Res de nou a la Plana que hem estat país
emigrant o receptor d’ emigrants.

Està
clar que si repassem els cinc anys d’ enrere a endavant en la vida
social, cultural i política hi trobarem de tots: canvis d’alcaldes,
de govern al país, guerres, tsunamis, sequeres…, o que el nom de
Mascançà, el compartim, ara, també, amb un grup de recerques i una
revista…

Però
potser on es reflexa el pas del temps és en les nostres vides
personals…, en els darrers cinc anys, podria ser que lo que heu
viscut, fos de la magnitud del meu primer article que vaig escriure
en aquest fòrum, que parlava de les curses de braus i ja no se’n
fan…, potser ja no feu la vida que fèieu fa cinc anys com és el
cas del vostre escrivà.

D’
aquí cinc anys, en tornem a parlar, però espero fer-ho des d’ un
país independent. I és que la il·lusió mai es perd.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!