Geníssers. la primera novel·la de Xavier Diez

per Esteve Mestre

Els lectors de VilaWeb el coneixem. És l? autor de La bitàcola de Xavier Diez. Apart d? historiador, articulista, autor de diversos llibres, també és poeta ?és autor de dos llibres de poesia publicats a l?editorial Emboscall, ?A la via del tren? (2004) i ?Cartografia de la desolació? (2006)-, ara acaba de publicar a l? editorial El Cep i la Nansa, la seva primera novel·la, ?Geníssers?.
?Geníssers? esta escrita amb mà mestra. El lector es troba davant d? un llibre molt ben escrit que respira emocions i que ben aviat es posa en la pell del professor, Albert Torres, del qual Xavier Diez podria ser l? alter ego, i pel tema tractat, amb aquesta novel·la, obre nous camins, noves finestres, a la literatura catalana. Quan l? he llegit m? ha vingut a la memòria un rerafons de  la pel·lícula de culte Blade Runner.
Una altra virtut del llibre és que els personatges no son estereotipats, tots son de carn i ossos ?un retrat de la nostra societat- i que viuen des de diferents àmbits la transformació d? una realitat que es mou de forma constant, dia a dia…
El llibre té esplèndids moments, en els primers capítols, en que paladeges la seva literatura,  i a partir de la meitat, ?enganxa?, i ja no el pots deixar. I a la fi et trobes amb una propina, el making off del llibre, explicat pel seu autor. Resumint: una novel·la, lector,  que t? agradarà.
I si el lector vol conèixer al Xavier Diez, poeta,  aquí va un poema del seu llibre ?Cartografia de la desolació?

COM UNA GLACERA.
La memòria, com una glacera
dibuixa incertes cartografies.
sense camins ni dreceres presenta
inesperades clivelles obertes
sota els peus d? exploradors temeraris
en la blanca solitud oceànica.

La memòria, com una glacera
acumula tones d? antics records,
sediments glaç que van navegant
riu avall, a la recerca d? un mar
càlid, on dissoldre les aigües sòlides
en la dolça salabror del silenci.

La memòria, com una glacera
vomita muntanyes de gel al mar,
que després suren errants, a mercè
dels corrents marins, vanitats humanes,
en trajectòries insospitades
fins esguerrar vaixells insubmergibles.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *