Mascançà

Per Esteve Mestre i Roigè

El teló de la crisi es va alçar amb una peli americana, titulada les sub-primes i aviat es va saber que alguns bancs espanyols –aleshores els més segurs d’Europa- també hi havien llepat. De cop i sobte, a casa nostra, les immobiliàries van començar a caure una darrera l’ altra i centenars de milers de persones van començar a entrar a l’ atur. Tot seguit el sistema financer es va començar a ressentir i com si fos un tobogan, menys La Caixa, tot el sistema de caixes catalanes, un teixit social treballat durant més de cent anys, se’n va anar a fer punyetes sense temps ni per dir adéu. Mentre els aturats augmentaven, deixaven de pagar les hipoteques i a desenes de milers de famílies els hi prenien les cases. I com que les persones es van espantar, deixaren de gastar i milers d’ establiments de pobles i ciutats tancaren portes, mentre s’ anaven descobrint casos i casos de corrupció arreu de la geografia. I quan semblava que ja ho havíem vist tot, es va alçar el teló dels ajuntaments -i institucions- i es va descobrir, que feia anys, molts dels nostres polítics locals, al crit de “ja ho pagaran els qui vindran” havien fet unes despeses extraordinàries als seus municipis i bona part d’aquestes obres estaven sense pagar, el que havia arruïnat a proveïdors; i a les institucions es descobriren despeses desmesurades i desproporcionades. Tot plegat va fer que el país s’omplis d’aturats, però també de treballadors, funcionaris, classe mitja als qui s’ abaixava el sou però que també es veia obligada a pagar uns impostos terribles, i mentre tot s’aturava, la energia –petroli, llum, gas…- arribava als preus més alts mai vistos i el dia a dia passava a ser feixuc per massa gent…

I el cop final, les balances fiscals…, al nostre país, al damunt de veure com la pobresa augmenta d’una manera geomètrica, multiplicant-se, ens fan pagar uns impostos desproporcionats, tot i les protestes del poble, anomenats solidaris, però que són els més insolidaris d’Europa. I ara ha sorgit una reacció del poble pla, -però no, de La Caixa, Foment, ni en general, dels medis de comunicació- que volen avançar en un temps de dos anys i escaig, cap a la independència de la nació catalana, I ara, a març de 2012, els diaris de la metròpoli donant-se per assabentats, han disparat les primeres salves….

Però tornem al fons de la crisi, on s’ hi ha arribat fent les coses molt malament i amb una gran dosi de corrupció. Per sortir-se’n caldrà començar a fer les coses bé i els qui passin al davant siguin portantveus de la veu del poble.

Tots en serem testimonis d’aquesta acció que ja ha començat. Poseu-vos a caminar…