Mascançà

El bloc de Vilaweb Mollerussa

7 de gener de 2012
0 comentaris

2012: buscant la sortida…

per Esteve Mestre i Roigé

Des de la finestra de casa, vam observar primer com una crisi financera que havia esclatat als EE.UU, ens arribava a casa nostra i a tot Europa; després, aquí hi hagué la crisi immobiliària, que va desmuntar el sistema de treball de centenars de milers de persones, enduent-se pel davant, empreses, empresaris, treballadors, famílies…i que va acabar amb la major part del sistema de caixes catalanes –i amb la pèrdua de centenars de milions d’ euros destinats a les seves obres socials-; i amb la disminució d ‘ingressos el sector públic i un incipient estat del benestar se’n va i se’n està anant a prendre pel sac.

Des de la finestra de casa, una generació que ens havíem acostumat a viure, saben que Catalunya era un dels motors d’ Europa, i que quan ens colpejaven fort, però ens alçàvem de bon matí i ens posàvem a treballar sense mirar enrere ens en sortíem…, però ara tenim tot el país de panxa enlaire i ara mateix ningú veu solucions a curt termini.

Els nous temps, però han portat a que una manca de competitivitat de les empreses i la gran quantitat d’ aturats existents, fa que per tornar a treballar, els pocs que ho aconsegueixen, tinguin que acceptar unes condicions draconianes de feina i amb uns sous esquifits –joves cobrant un salari mínim 641 euros- i les hores extres a preu d’ hores normals….; poc a veure amb els sistemes de treball dels països de “nord enllà, / on diuen que la gent és neta/ i noble, culta, rica, lliure,/ desvetllada i feliç!”

Però a l’ igual que va fer el poeta i la societat catalana dels anys 50, la major part de nosaltres, hem de seguir el seu missatge: “i em quedaré aquí fins a la mort./ Car sóc també molt covard i salvatge/ i estimo a més amb un/ desesperat dolor/ aquesta meva pobra,/ bruta, trista, dissortada pàtria”

2012. Catalunya s’ esta dessagnant…., els anys 50 quedaren enrere i d’ aquesta crisi, hem après que si treballem tots plegats, com un poble, potser no serà demà, ni demà passat…., però si, que en un futur proper –ai, la fe-, la solució a la crisi ens durà a una Catalunya independent, rica, plena i socialment justa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!