Vilabep de viatge

Pilar (Diumenge, 14/08/05, Jerusalem) Ahir vam estar tot el dia per Jerusalem. Finalment vaig parlar amb en
Boaz, l’amic del meu germà que viu a Tel-Aviv, dilluns abans de marxar dinarem
junts.
Ahir Jerusalem va quedar tancada per la
policia i l’exèrcit israelians, vam poder veure l’operació des de la Muntanya
de les Oliveres on una posta increïble de sol ens va acompanyar. Es veu que
avui és una festa especial per als jueus, l’aniversari mil·lenari de
l’enderrocament de no sé quin mur i vénen de tot Israel a pregar al Mur de les
Lamentacions. Hi ha veus que diuen que els colons volen ocupar l’Esplanada de
les Mesquites, per això hi ha musulmans tancats a dins. No sé, aquí cadascú diu
coses diferents i no saps ben bé què passa del tot., tot és un pèl psicòtic:
avui a la nit comença el desallotjament de Gaza amb tots els colons en contra,
els palestins que diuen que s’està preparant la 3a Intifada i ahir Hamàs va
trencar la treva.

Ahir al vespre vam estar veient la pel·lícula
Arna’s Children, en el marc del Congrés de les Dones de Negre, és una
pel·lícula molt bona sobre l’evolució de les vides d’uns nens d’un camp de
refugiats de Jenin que comencen fent teatre de petits. Després el mateix
director va poder comentar el film, un tio guapíssim, molt atractiu que enmig
del Congrés ja us podeu imaginar l’èxit que va tenir.
Ja va marxant la gent del grup, això es va
buidant.
Ara em poso a dormir després d’una conversa
amb un musulmà, no sé si és un imam, però en té tota la pinta. A mi
m’interessaria parlar amb un musulmà sobre religió, però mantenir una conversa,
no rebre lliçons moralistes unilaterals, m’ha agobiat molt, de veritat. És
curiós, però aquí a Jerusalem es parla del "Síndrome de Jerusalem", que és gent
que predica i es creu l’escollit per algun dels déus de les religions que es
troben per aquí. Psicòlegs i psiquiatres tindran força feina d’aquí uns anys
per aquestes terres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!