Una hora exacta de l’eixida prevista de Barcelona ens aturem al primer peatge de l’autopista. Hi ha una certa expectació per veure si l’autobús arrancarà, ja que un sector del passatge continua dubtant sobre el motiu pel qual anem tan lents. Paguem i efectivament arranca. Ara hauríem de ser ja a Tarragona però ens queda un bon viatge encara. Agafe d’iPod i em pose el piano de Didier Squivan a les orelles.
Diuen que la música amansa les feres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vicens, Molts ànims i benvingut al Club. Cada dia des de fa més d’una any pateixo retards en el Catalunya Expres(Hi ha dies que per a fer cent quilometres triguem més de 3 hores,… el record el tenim en 3 hores 45 minuts!). En tenir tantes hores per a pensar t’adones que no entens com un païs de primera divisió va esdevenint poc a poc en un pais del tercer mòn. Que els polítics no es preocupen dels ciutadans i si de collonades, i que malauradament no saps que fer per a que aquesta tendència es capgiri. No votar? no crec que serveixi de res. Votar… a quí?., no n’hi ha cap de partit que sembli voler mirar més enllà de asegurar-se un bon sou per als seus militatnts. La societat civil no existeix no te capacitat per a mobilitzar-se; jo prou que m’hi afegiria a qualsevol moviment de protesta, però no hi ha cap movimenty mínimament organitzat. Tot plegat no serà que la majoria de la gent esta presonera de les seves hipoteques i s’ha de guanyar la vida per a tirar endavant.
Repeteixo molts ànims i endavant!.