Quadern de Terramar

Fins el moment present, la personalitat i l?obra de Rusiñol han estat objecte de dues trobades d?experts.
La primera va ser el 1993, organitzada pel Centre d?Estudis Catalans de la Universitat de la Sorbona. Catorze anys més tard, i amb motiu d?aquest Any Rusiñol, la Sociedad Estatal de Commemoraciones Culturales ha organitzat a Sitges el simposi que, dirigit per Daniel Giralt-Miracle, ha tingut lloc el proppassat cap de setmana.

Santiago Rusiñol, arquetip de l’artista modernha comptat amb aproximacions, concrecions i aportacions que faran que, a partir d?ara, la imatge de Rusiñol sigui més rica en matisos i en punts de mira.

Joaquim Molas, Josep de C.Laplana, Antoni Serra Ramoneda, Margarida Casacuberta, Isabel Coll, Josep M.Casasús, Francesc Fontbona, Javier González de Durana, Juan Manuel Bonet, Baltasar Porcel, Gijs van Hensbergen, Eliseu Trenc-Ballester i l?autora d?aquesta columna, en qualitat de biògrafa de l?artista, han estat els experts que al llarg de tres dies han exposat idees, estudis i assagis sobre l?artista modern.

Antoni Serra Ramoneda situa Rusiñol en el context de la nissaga de fabricants i industrials del seu temps amb tots els defectes i virtuts: una educació desastrosa i mancada, incomprensible per als qui avui detenten les claus de l?economia productiva, una forta consciència de la institucionalització de l?hereu, una diglòssia permanent pel que fa a l?ús parlat i escrit de la llengua catalana ?que, com deia una senyora al seu fill futur acadèmic de la llengua espanyola, ?hijo mío, el catalán se habla, pero no se escribe…?.

A la seva manera, Rusiñol es va posicionar en aquests i altres temes, com senyalava també la intervenció de Josep M.Casasús, sobre l?activitat periodística de Rusiñol i la seva pràctica de la ironia ? tant des de La Vanguardia com des del ?Glosari? publicat a L’Esquella de la Torratxa al llarg de divuit anys. Una ironia practicada des del costumisme, però també des de l?humorisme filosòfic, que és aquell que, segons Casasús, ?ridiculitza l?obvietat del seny?, sovint agredolç i en moments especialment punyents, sarcàstic.

Margarida Casacuberta es referí a l?home de lletres des de la modernitat literària. Francesc Fontbona va establir un documentat repàs a la recepció crítica de Rusiñol per mitjà de les monografies publicades així com també pels crítics d?art dels moments més àlgids de la pintura rusiñoliana, mentre que Isabel Coll va reelaborar la seva important aportació sobre ?Rusiñol i la pintura europea? que constitueix la tesi de l?exposició que va comissariar. Baltasar Porcel va plantejar la seva particular visió, entre els orígens de la modernització de la vida mallorquina a partir de 1868 i els seus capdavanters ? Miquel dels Sants Oliver, entre altres-, l?amistat de Rusiñol amb els poetes de Mallorca, la seva passió per la poesia elegíaca de Joan Alcover, i una notable digressió sobre pintura fonamentada en la seva admiració ? i experticitat- vers els pintors italians d?entre el segle XV i XVI? Javier González de Durana, Juan Manuel Bonet i Eliseu Trenc es van referir, respectivament, a les relacions i recepcions de Rusiñol al País Basc, el medi hispànic i París, respectivament; més enllà dels escenaris parisencs de Montmartre i l?Ile-Saint-Louis, Trenc va incidir en Rusiñol en tant que traductor de l?obra d?Alphonse Daudet i en el seu posicionament declaradament francòfil els anys de la Gran Guerra 1914-1918.

Gràcies a la intervenció de Gijs van Hensbergen, ?El último Cau Ferrat y el primer Zeitgeist?, ens hem de replantejar la visió del Cau Ferrat i la seva significació, amb tota la riquesa biogràfica i cultural que conté. I gràcies a la intervenció de Xavier Antich, podem afrontar la pintura i, per extensió, l?obra sencera de Rusiñol des de la mirada contemporània i des de la vivència de ?l?instant sagrat de contemplació? segons G. Bachelard.

Daniel Giralt-Miracle va conduir i dirigir el simposi de forma tan elegant com eficaç. Els resultats, és a dir, el contingut final, el tindrem a les mans en forma de la publicació que aplegarà els textos dels participants en un volum cridat a constituir un element indispensable dins de la nombrosa bibliografia rusiñoliana. Juntament amb el plantejament existencial que va constituir l?obra de l?artista modern, visible per a tothom que se?n vulgui adonar, el simposi ha culminat amb èxit perquè, en paraules del seu director, hem aconseguit substreure Rusiñol de l?anecdotari i de la subconsideració i l?hem resituat als primers llocs del rànquing de la modernitat.
Hem superat el repte.

(Publicat a “El Marge Llarg”, L’Eco de Sitges, 3.II.2007)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!