Quadern de Terramar

Avança el mes d?agost i la Festa Major es fa més present a cada hora. Primer arriben les tertúlies del bar Janio, que amb pocs anys s?han consolidat com un dels millors preludis fent molt més que ambient. Després, els preparatius de tota mena, que afecten de lluny o de prop la vida pública i la privada.

Les pàgines de L’Eco, des de que s?anuncien pregoner/a i pendonistes de Sant Bartomeu i de Santa Tecla, contribueixen a la creació d?un clima d?increscendo, d?anar-hi pensant i reconstruint l?itinerari de les hores canòniques de cadascú per viure la festa. La tarda del Pregó i el vespre de la bandera de Sant Bartomeu ja ens aboquen de ple a l?entrada de les gralles.

Ha estat fa ben pocs dies que, baixant pel carrer Sant Pau i mirant al lluny aquest

?Mar sense horizó,
com descolorida
per la resplendor
de l?hora exquisida??,

que descriu el poeta Trinitat Catasús a De l’hort i de la costa, he sentit un toc a timbal a deshora. Un grup de nois baixaven cap al segon espigó per assajar amb els timbals i un d?ells ha marcat els primers compassos del Ball de Diables ? el genèric, el de tota la vida, sigui dit amb permís dels experts. Després, han accelerat el pas i s?han trobat amb altres minyons, tothom amb el seu timbal i amb moltes ganes de posar-se a la feina. Ribera enllà he anat escoltant ara un toc ara l?altre. El ressò ha estat el millor dels preludis.

Hi ha determinats sons que formen part d?un univers tan únic com personal, que és el de la vivència de la Festa al cor de cadascú. Sé d?una nena que es va familiaritzar gairebé de naixença amb l?olor de la pólvora, dels vestits de sac dels diables, amb el ressò de la veu fonda dels timbals que acompanyaven els diables i el drac. De menuda, només de sentir els timbals s?amagava ben endins de casa tapant-se les orelles. De creixença va anar perdent la por, i ara és dels que espera amb expectació l?encesa de les primeres carretilles i l?entrada triomfal del Drac al Cap de la Vila.

El toc del timbal carrer Sant Pau avall, inesperat, em va portar al retruny dels timbals, al ressò llunyà de les gralles, la música dels balls, els morterets i les sardanes, el Castell de Foc, el començ de les trenta-sis hores que transcorren des de les dotze de la vigília fins a l?entrada de Sant Bartomeu. Tot plegat en un aiguabarreig condensat i abocat a la imminència de la Festa.

Penso en tot el que he anomenat, en tot el que em deixo i en aquella pregunta que sovint he hagut de respondre en forma d?article: ¿què és el que m?agrada més de la Festa Major? Va a èpoques i amb matisos, sempre amb les constants que són les imatges i els sons, sovint indestriables. Les parets de les cases antigues del mig del carrer Major quan passen les gralles la vigília al migdia, que n?acullen el ressò vibrant i primigeni. Els primers compassos de les sardanes de les dues de la tarda. L?esclat de les palmeres de foc i la pluja d?estrelles dels milers d?espurnes del Castel de Foc. Les siluetes dels Gegants i del Drac passant per la platja de Sant Sebastià els primers moments de la Matinal. Totes les músiques tocant alhora a la Sortida d?Ofici. La intensitat amb què es viu l?entrada de Sant Bartomeu? La fusió de la tradició centenària amb la que ha arrelat en una o dues dècades. El que hem vist de sempre ? amb tota la relativitat que el terme permet?- i que ens meravella i emociona perquè cada any ho veiem amb ulls nous.

Bona Festa Major, que és el millor que aquests dies ens podem desitjar.

Fotografia, Frèia Berg
Publicat a “El Marge Llarg”, L’Eco de Sitges, 18.VIII.