Quadern de Terramar

Arriba la 1ª Festa de la Poesia a Sitges els dies 6, 7 i 8 de juliol creant unes espectatives fins ara inèdites en el panorama de les activitats culturals a les que estem habituats. Gràcies a l?entusiasme, la convicció i l?esforç de Joan Duran i de Cèlia Sànchez-Mústich, ànimes i artífexs de l?esdeveniment, se?ns presenta un proper cap de setmana nou i diferent per a tots aquells que els vingui de gust un tast nou intensiu de poesia.

El programa és ampli i atractiu, tant per la personalitat dels participants i dels poetes convidats com per la varietat d?activitats programades: exposicions, actuacions i recitals. Gràcies a la Festa, Sitges se suma al circuït de viles i ciutats que s?han posicionat definitivament al costat de la poesia i dels poetes (i ja era hora!). La llarga llista de col.laboradors, entitats, empreses i institucions que hi donen suport manifesta un determinat sentit de compromís cultural i de sensibilitat estètica que diu molt a favor de tots plegats.

Amadeu Vidal i Bonafont, Anna Aguilar-Amat, Gemma Gorga, Màrius Sampere, Montserrat Rodés, Olga Xirinacs, Susanna Rafart, Teresa Pascual i José Corredor Matheos són els poetes convidats que inauguraran la primera edició de la Festa de la Poesia, a la que cal desitjar èxit i la continuïtat. Tots ells i elles formen un equip de primera divisó. Diversos en estètiques i pertanyents a diferents generacions, compten amb una obra consolidada i prestigiosa en els respectius sistemes literaris. Tenir-los a l?abast a Sitges convidats per exercir de poetes és un luxe que hem de ser capaços d?apreciar, d?assaborir i de disfrutar.

El programa poètic de Sitges té poc a veure amb els festivals poètics que se celebren perquè hi preval la marca i el senyal del ?fet a Sitges?. No em refereixo a l?eslogan sinó a una determinada manera de fer i d?actuar amb originalitat, entusiasme, aconseguint complicitats amb la voluntat de mostrar què som i com habitem l?espai comú que compartim. Anar a cercar als poetes a l?estació del tren amb la Banda del Pensil, acomiadar-los amb la ?Cançó de Zaira? (la peça de Rusiñol potser més estimada pel seu autor), celebrar un dinar amb tertúlia al Retiro, organitzar recitals nocturs a les terrasses de Maricel i al Mercat Vell, que són espais de provat arrelament vilatà, forma part d?aquesta manera de fer.

Però tornem als poetes i a la seva comesa, perquè la Festa és seva. La feina del poeta és un treball en solitud, interminable, envoltat de tots els interrogants, de totes les incerteses. Un lliurament total a la voluntat lírica, a l?esdeveniment del poema. Rilke ho expressava així mateix en una de les composicions que forma part d?un dels reculls que ha influït en tota la lírica moderna europea des de la publicació, el 1907, dels Neue Gedichte (Poemes nous). El poema es titula ?El poeta? i és l?autoretrat dels interrogants i de les afirmacions que viuen en l?interior de l?autor:

<span style="font-style: italic;"?Hora, t?allunyes de mi.
Bategant, les teves ales em fereixen.
Sol, ¿què en faria de la meva veu,
de la meva nit, del meu dia?
No tinc cap amor, ni casa,
ni cap lloc per habitar.
Totes les coses a què em dono
creixen en abundor i em consumeixen?.

Publicat a “El Marge Llarg”, L’Eco de Sitges

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!