Quadern de Terramar

Quan un museu com el Cau Ferrat compta amb un segle llarg d?existència, el conjunt format per les seves monografies, guies i fullets informatius es converteix en testimoni historiogràfic de la institució museística i dels seus avatars. És un fidel reflex del pas de les estètiques, dels diversos nivells de recepció de les peces, de l?atenció que han merescut al llarg del temps, dels formats de difusió de les col.leccions, i del llarg etcètera que són els diversos aspectes del desenvolupament i la gestió d?un museu i de les seves col.leccions. I, de vegades, tot aquest aplec informatiu ens diu més pel que no diu que pel que expressa.

El Museu del Cau Ferrat, que és el valor i el capital més important i més singular del patrimoni cultural de Sitges i un dels més notables del món, també compta amb la seva col.lecció de guies.

La primera va aparèixer en el moment de l?obertura del Cau com a museu públic, el 1933. La Guia sumària del Cau Ferrat va ser elaborada per l?arquitecte, pintor, historiador de l?art i membre de la Junta de Museus de Catalunya Josep F.Ràfols, que va comptar amb la col.laboració de Miquel Utrillo en els darrers anys de la seva vida. Ràfols va dirigir el grup que va realitzar la primera catalogació científica de les peces del Cau al llarg dels anys trenta, i aquest treball, unit als seus grans coneixements, a la llarga va constituir el fonament d?un dels llibres més importants i pioners per a l?estudi de l?art modern català, com és Modernismo y modernistas (1949). L?esclat de la guerra va aturar els treballs catalogràfics. La represa a partir de 1939 va ser amb una Junta de Museus reduïda a l?abast barceloní i amb la Diputació de Barcelona actuant com a organisme substitutori de la Generalitat abolida i perseguida.

El 1940 es va publicar la Guia del Museo del “Cau Ferrat”, versió castellana amb modificacions de contingut, amb el nom de la Junta de Museus de Barcelona i el peu d?impremta de la Diputació provincial. Els anys següents es van publicar els catàlegs de les col.leccions de pintura i dibuix (1942); d?escultura, mobiliari i documentació (1944), i de les col.leccions de forja del Cau Ferrat, aplegada per Rusiñol, i de Maricel, dipòsit de la Junta de Museus de Catalunya el 1936 (1946). De llavors ençà la publicació de guies ha estat escassa, i la de catàlegs monogràfics de les col.leccions pràcticament inexistent fins que el 2003 es va publicar el catàleg de la col.lecció de vidre, realitzat per Ignasi Domènec i Teresa Carreras.

Des d?aquesta setmana el Cau Ferrat compta amb una nova guia que, més enllà de la novetat, marca diferència respecte de les seves antecessores. És una guia d?autor, manté la descripció genèrica de les col.leccions i singularitza les peces de més valua artística i històrica juntament amb les que es considera que complementen la visió global del Cau i responen als criteris de selecció i permanència de Rusiñol. La solvència i l?experiència de l?historiador i escriptor Roland Sierra i Farreras, que és l?autor de la primera Guia del Cau Ferrat del segle XXI, garanteix tant la tria com les descripcions. Cadascuna d?aquestes mostra l?amplitud de coneixements que hi ha al darrera i l?esforç de síntesi que ha estat necessària per aconseguir un resultat equilibrat entre fons i forma.

La guia, profusament il.lustrada, editada en format còmode per a lectors, visitants i viatgers, constitueix una relectura del Museu i del seu contingut en la seva totalitat, per damunt de tòpics, legendes, costums i hàbits endèmics. Aquest crec que ha estat el més important repte que Roland Sierra ha hagut d?afrontar i que ha superat amb escreix, perquè hi trobem tot allò que poden demanar l?espectador actual, amb coneixements o sense, el viatger, el vianant, l?estudiant i qui vulgui saber què és el Cau Ferrat i quins són els seus valors i referents.

En darrer terme voldria remarcar el seu triple valor bibliogràfic. Més enllà d?una guia de museu, es tracta d?una peça cabal per a la bibliografia sitgetana, d?un compendi artístic en el que la divulgació i el rigor són característiques complementàries i no pas antagòniques i, finalment, que és una obra escrita amb reeixida voluntat literària. El Cau Ferrat està d?enhorabona, i nosaltres tenim a l?abast una obra, senzillament, imprescindible.

(Publicat a “El Marge Llarg”,L’Eco de Sitges, 10 de març de 2007)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!