El càstig per als criminals de guerra i la justícia per a les víctimes.
Diu que cada criatura que neix és una esperança per a la humanitat, però hi ha dies en que s’han de fer esforços per creure-ho. Com avui. Cap dictadura, ni de dretes ni d’esquerres, no hauria de quedar en la impunitat. S’hauria de fer justícia a tots els criminals de guerra, i no només a uns quants. La realitat mostra ben el contrari: hi ha diferents mesures de tolerància per a les dictadures segons d’on vinguin, i la justícia sobre els criminals de guerra s’imparteix de manera més que arbitrària i sempre en tant que exercici de força dels vencedors sobre els vençuts. Per això una execució com la del dia d’avui és un descrèdit per a la democràcia i els valors humans. El judici ha estat més l’escenificació d’una revenja que no un acte d’impartir justícia, tant vers el dictador Hussein com les vers les seves víctimes. El sentit de la més elemental realitat posa de manifest que amb la seva mort no es resol el problema de l’Irak ni es compensa moralment ni materialment els milers de víctimes que ha causat. Més enllà de la repugnància que causa la pena de mort i de la necessitat imperiosa del càstig als dictadors, quan la humanitat mostra el seu rostre més inhumà és també quan es manifesta el calatge democràtic de les societats i el punt fins on els governants assumeixen el sistema de valors fonamentat en els drets humans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!